Bargalló i Frankfurt

Dimecres passat, durant el sopar dels premis Serra d'Or, el conseller en cap, Josep Bargalló, va fer un discurset poc afortunat. En representació dels guanyadors, havia parlat Joan Rendé, que, tal com era d'esperar de la seva admirable coherència, es va referir a la Fira de Guadalajara i al paper penós que hi va tenir la literatura catalana de cara a la seva projecció. Rendé ens advertia, a més, dels perills que una cosa similar passés a Frankfurt i del que suposa per a nosaltres anar perdent batalles que, teòricament, hem guanyat. Doncs bé: el conseller Bargalló, davant d'una selecta audiència, va dir si fa no fa que no ens féssim il·lusions, que Frankfurt és una fira i que probablement passarà alguna cosa similar... Naturalment el conseller no va utilitzar aquestes paraules, però, de fet, tothom ho va entendre així.
Es podrà dir que Bargalló intentava fer un exercici d'honestedat, però a la pràctica qui parlava era el conseller i, com a tal, de cap de les maneres no podia donar per fet que ens tornaran a prendre el pèl i que, novament, anirem a Frankfurt a fer de patges. Les paraules de Randé havien estat clares i, des de la política, des del govern de Catalunya, s'hi havia de respondre que en cap cas no es permetrà que els interessos econòmics s'imposin al redreçament nacional. ¿O és que ni des d'Esquerra Republicana ja no es creu en la nostra cultura?
Estic convençut que Bargalló es va equivocar, vull creure que a hores d'ara ja s'ha interessat pels plans que la conselleria de Cultura té de cara al 2007, i m'agradaria que algú li hagi fet veure amistosament el que jo li dic ara: Josep Bargalló és una cosa i el conseller en cap n'és una altra; la realitat econòmica és una cosa, però tenim Generalitat perquè s'imposin criteris nacionals, i un llarg etc. De fet, amic Bargalló (i ara no parlo amb el conseller), tu saps que molts dels que seien en aquelles taules han fet sacrificis enormes per salvar la nostra cultura. Sacrificis reals, econòmics i de limitació pel que fa al ressò de la seva obra. En canvi, a altres noms, mediocres i oportunistes, els llueix més la feina només canviant de llengua. ¿És això el que voleu que fem? Em penso que no, però cal anar amb compte i no tirar tanta aigua al vi d'una celebració patriòtica i cultural.

 

Jordi Coca