La promoció internacional dels escriptors catalans

Som un país tan petit i l'idioma català és tan minoritari en el context d'un món globalitzat que si no ens espavilem passarem absolutament desapercebuts. Això ho sabem els escriptors catalans per experiència. Per dir-ho d'una manera ràpida: és que ni a Madrid ens coneixen. Una agent literària amb molt d'èxit em deia que no li interessa representar autors que escriguin en català perquè no pot oferir els seus llibres a les editorials estrangeres, atès que no tenen lectors qualificats que puguin comprendre el català. André Schiffrin, el fundador de l'editoral independent americana The New Press, quan li pregunten si coneix algun escriptor català respon el·lípticament: els autors catalans contemporanis gairebé no estan traduïts als Estats Units. I, a propòsit de la invitació de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt l'any 2007, hi afegeix: potser els diners que invertirà el govern català estarien més ben invertits en beques per als escriptors joves i ajuts als editors... El govern català inverteix diners en cultura, però tots aquests esforços no es veuen reflectits fora de Catalunya. Efectivament, Frankfurt és un magnífic aparador, però sense el treball de difusió internacional de la nostra literatura, que està per fer o que en tot cas s'haurà de fer de pressa i corrents per figurar en l'esmentada fira, pot ser un gastar la pólvora en salves, com ho va ser, sembla, la de Guadalajara. Per això penso que la polèmica de si hi han d'anar uns o altres escriptors, tot i que és evident que aquesta oportunitat s'hauria d'aprofitar per promocionar els escriptors que escriuen en català, que són els més desconeguts internacionalment, i que possiblement per aquesta raó han rebut la invitació, com els sud-coreans enguany, penso -dic- que és una polèmica una mica inútil. En primer lloc perquè Frankfurt és un mercat de drets d'autor on hi van tots els que tenen algun dret per vendre o que en volen comprar algun, i, per tant, els editors que tinguin drets d'escriptors castellans per vendre hi aniran com hi van cada any. En això, no hi ha volta de full. I en segon lloc, perquè l'important no és només l'aparador, sinó especialment la difusió internacional que haguem donat als escriptors que brindem a la contemplació d'aquests compradors de drets que no entenen el català. Més que l'aparador de Frankfurt, que també, ens cal imaginació per fer conèixer al senyor Schiffrin, o a qualsevol altre editor foraster, els escriptors catalans, entre els quals, per cert, n'hi ha de tan bons com en d'altres literatures. Una idea, per exemple: la publicació mensual d'una revista virtual sobre literatura catalana en tres versions, català, castellà i anglès, dirigida als editors de tot el món, donant-la a conèixer amb publicitat directa a aquest públic objectiu. Una part en cada número es dedicaria a un escriptor contemporani i s'hi donaria una visió global de la seva obra, es promocionaria cada un dels seus llibres més importants (crítiques o recensions), s'oferiria una entrevista en profunditat i es publicaria una part significativa d'una obra seva. Aquesta acció difusora hauria de desembocar en una profusió de traduccions -en principi estimulades amb ajuts- que donarien a conèixer de mica en mica els escriptors catalans al món. I caldria veure si aquest projecte de difusió cultural podria rebre la subvenció d'algun programa de la Unió Europea.

 

Jordi Argenter