«Lletres i Memòria» incorpora 11 entrevistes de socis de l'AELC

15 de desembre del 2017

Lletres i Memòria ha engruixit el catàleg d'autors amb la incorporació d'onze entrevistes, realitzades a Ricardo Alcántara, Maria Àngels Bogunyà, Àlex Broch, Mercè Company, Mercè Foradada, Valentí Gómez, Miquel Obiols, Eduard Puig, Josep Maria Sala-Valldaura, Josep San Martín i Jordi Sierra i Fabra. Ja es poden veure els seus vídeos a la pàgina de Lletres i Memòria.

Dividides en còmodes fragments d'entre 1 i 6 minuts de durada, aquestes entrevistes permeten als nostres socis veterans donar testimoni de les seves vicissituds biogràfiques, de la seva obra literària i, en definitiva, de l'experiència vital de tota una generació d'escriptors que va reivindicar la normalitat de la creació literària en llengua catalana en plena dictadura militar.

Lletres i Memòria és un projecte en actiu des d'inicis del 2010, i és impulsat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el portal d'internet El banc de la Memòria.

Ricardo Alcántara (Montevideo, 1946). Neix i creix a l'Uruguai. Després d'una estada de cinc anys al Brasil, on estudia Psicologia a la Universitat de São Paulo, el 1975 arriba a Barcelona amb la convicció que seria escriptor.
 
Des que publica, primer al Brasil i després a Catalunya, el seu primer llibre, Guaraçú (1979), ha construït una de les trajectòries més importants en l'àmbit infantil i juvenil, amb obres que van des dels primers lectors a la narrativa juvenil. Amb més de dos-cents títols en català i en castellà, ha rebut premis importants com el Premi Serra d'Or (1979), el Premi Lazarillo (1987), el premi Apel·les Mestres (1990) o diverses mencions a la llista del White Ravens. Té obra traduïda a idiomes com l'alemany, l'anglès, el coreà, el francès, el japonès, el neerlandès, el portuguès o el turc.
 
També ha escrit obres de teatre i sèries de televisió. [enllaç a l'entrevista] [enllaç a la seva pàgina web]

Maria Àngels Bogunyà (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1947) estudia Filosofia i Lletres i és diplomada en Magisteri. Ha treballat com a professora de primària, per a adults i també en educació especial.
 
En el camp de la literatura ha publicat principalment narrativa infantil i juvenil, amb títols com El tren i la lluna (1988), Cau i foguera (1988, premi Guillem Cifre de Colonya), La ruta prohibida (1989, premi Josep M. Folch i Torres), Temporal a l'illot Negre (1999, premi El Vaixell de Vapor), Les veus protectores (2005, premi Crítica Serra d'Or), La Fede, la Soli, la Loli i el panoli (2006), Un gos gairebé ferotge (2008) i Embolica que fa fort! (2012), entre altres. Té obra traduïda a l'asturià, el castellà, l'èuscar, el francès i el gallec.
 
També ha col·laborat amb diverses editorials fent traduccions i activitats de promoció lectora. [enllaç a l'entrevista]

Àlex Broch (Barcelona, 1947) crític, assagista, professor universitari i editor. És una de les veus més importants en l'anàlisi de la literatura catalana contemporània.
 
Ha exercit la crítica militant a la premsa i a les revistes especialitzades, tasca que el converteix en company de viatge de la generació literària dels setanta, amb les funcions de crític i cronista. La seva escriptura posterior, un cop integrat a la direcció editorial, renuncia a la implicació de la crítica periòdica per a produir anàlisis més teòriques o d'abast temàtic més ampli, en les quals es pot apreciar el gran bagatge intel·lectual i de teoria literària que quedava amagat a l'obra més periodística. Broch ha defensat la necessitat que la crítica i l'assaig siguin considerats literatura –i no només discurs sobre la literatura.
 
A més de la tasca crítica i assagística, ha tingut cura d'antologies col·lectives de poesia i narrativa catalanes, publicades a tot Europa. Ha dirigit el Diccionari de la literatura catalana (2008) i posteriorment la nova Història de la literatura catalana, una obra col·lectiva, de vuit volums previstos, que recull, sintetitza i actualitza l'aportació bibliogràfica que el món acadèmic i les recerques i estudis històrics han generat al llarg d'aquests darrers trenta anys.
 
Paral·lelament ha treballat per a les principals editorials del país, dirigint col·leccions a La Magrana, a Proa, a Península, al Grup Enciclopèdia Catalana, a Océano/Losada i ha estat director literari adjunt d'Edicions 62. [enllaç a l'entrevista] [enllaç a la seva pàgina web]

Mercè Company (Barcelona, 1947). Escriptora, periodista i llicenciada en Belles Arts.
 
L'any 1981 deixa enrere la trajectòria com a pintora, periodista i fotògrafa per dedicar-se exclusivament a la literatura, havent publicat al voltant de dos-cents títols de narrativa infantil i juvenil. De la seva obra cal destacar els títols La Nana Bunilda menja malsons, Les tres bessones, Les dents del lleó, La presència, La imbècil, El germà gran, El cervell perdut, La història de l'Ernest o El fill del passat, entre molts altres.
 
Molt inquieta artísticament, conrea tots els gèneres, excepte la poesia, i experimenta amb múltiples registres. L'any 1986 escriu el guió del llargmetratge Qui t'estima, Babel?, basat en la narració La imbècil. El 1991 crea, amb en Balti Roda i Brossa, la productora Iborn&Company. Escriuen els guions i produeixen per a TVE la sèrie de 26 episodis Los cuentos de Nana Bunilda. L'any 1992 escriu la bíblia dels personatges de Les tres bessones en co-creació amb Roser Capdevila. El 1993 crea l'escola Aula de Lletres, en el seu propi estudi, i a l'any següent la trasllada al carrer Enric Granados, ja com Aula de Lletres, Escola de les Arts Escrites. El 1997, conjuntament amb Gisela Asensio i Pilar Ruiz Tarragó, constitueix la Fundació Agustí Asensio, amb l'objectiu de treballar per la paraula i la comunicació, en memòria del seu marit. L'any 2000, l'Ajuntament de Barcelona li atorga la Medalla d'Honor de Barcelona en reconeixement a la trajectòria professional.
 
Actualment compagina la investigació, l'escriptura, l'assessorament personalitzat a escriptors i en comunicació i la creació de projectes de factura molt diversa. [enllaç a l'entrevista] [enllaç a la seva pàgina web]

Mercè Foradada i Morillo (Barcelona, 1947) nascuda a Barcelona però vinculada a Vilanova i la Geltrú des de la seva infància, on resideix actualment. Llicenciada en Filologia catalana, ha exercit de professora de llengua i literatura catalanes en diversos instituts.
 
És autora d'alguns llibres de text i materials per a l'aprenentatge del català, com ara la sèrie «Català guai», juntament amb Lupe Mortalla. En l'àmbit de la creació literària, ha publicat les novel·les En el prestatge (2002), premi Don-na del 2002, Centaures (2005), Bruixes (2011), Premi Sebastià Juan Arbó, Estimades Zambrano (2016), i els reculls de narrativa Velles amb V de vida (2003), Mira'm: contes de vides especials (2009) i La casa verda (2013). Ha escrit també, el treball de recerca Vilanovines: de l'arxiu a l'evocació (2010), que rescata de l'oblit la trajectòria de quatre dones del segle XIX.
 
En el seu corpus creatiu, els personatges principals majoritàriament són dones. [enllaç a l'entrevista]

Valentí Gómez i Oliver (Barcelona, 1947), llicenciat en Filosofia i Lletres, i diplomat en el Centre Sperimentale di Cinematografia de Roma, després de fer de lector d'espanyol i de català a diverses universitats italianes, entra com a professor de Llengua i Literatura espanyoles i de Literatura comparada a la Università degli Studi di Roma III fins a la jubilació.
 
Ha estat cofundador i secretari de l'associació Catalans a Roma, fundador i president d'honor de l'Observatori Europeu de la TV Infantil (OETI) i fins al 2017 ha estat vicepresident de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC).
 
Ha estat un col·laborador habitual en diversos diaris i revistes, i ha publicat poemaris, novel·les, assajos i llibres de bibliòfil. S'ha dedicat a la crítica i a la traducció, i també ha fet guies literàries i guions audiovisuals. Des del 2007 és Cavaliere (OMRI) de la República Italiana. [enllaç a l'entrevista]

Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945). Escriptor, guionista i creador-director de programes de televisió.
 
Publica, entre d'altres, les obres de literatura infantil i juvenil Ai, Filomena, Filomena! i altres contes (1977, reeditat el 2012), premi Crítica Serra d'Or, Tatrebill en contes uns (1980), El misteri de Buster Keaton (1980), El tigre de Mary Plexiglàs (1987), premis Joaquim Ruyra, Crítica Serra d'Or i Institució de les Lletres Catalanes de literatura juvenil, Iris (1991), obra publicada en set volums i guanyadora del "Critici in Erba" de Bolonya, Llibre de les M'Alícies (1990, reeditat el 2009), homenatge personal a Lewis Carroll, i He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat (2010). També destaquen els dos llibres per a adults 55 taques & gargots (2002) i No hi cabem dues vegades, en aquest món (2016).
 
Alguns dels seus contes o llibres s'han adaptat al teatre: A l'inrevés, a Nit de Sant Joan de Dagoll Dagom (1981, reestrenat el 2010); Tatrebill en contes uns, amb el títol Datrebil, 7 cuentos y 1 espejo de Teatro Achiperre (1990); El tigre de Mary Plexiglàs amb dramatúrgia de J. Pere-Peyró i Alvic Teatre (1991), i El quadre més bonic del món amb el títol Miró, el pintor poeta pel grup El Tlakuache (2004) de Mèxic.
 
Crea, dirigeix i escriu els guions dels programes televisius Terra d'escudella (1976-79), Planeta Imaginari (1982-86), Pinnic (1992-94) i Programa +o-xo: (1996-2000), entre d'altres. També inventa els gallifants.
 
Idea i adapta l'obra poètica de Miquel Bauçà, Miquel Bauçà, poeta invisible, premi GAC 2007 al millor documental de televisió i cinema. També adapta altres autors per a la televisió. [enllaç a l'entrevista] [enllaç a la seva pàgina web]

Eduard Puig Vayreda (Figueres, Alt Empordà, 1942) llicenciat en Biologia, és enòleg i investigador, i ha estat professor de la Universitat Politècnica i de la Universitat de Girona.
 
Entre els nombrosos projectes en què ha participat destaquen la creació i gestió de la DO Empordà (1972) i els nou anys com a director de l'Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI (1984-1993). Paral·lelament ha mantingut un important activisme cívic, polític i cultural a Figueres: entre altres, fundador i primer president de les Joventuts Musicals de Figueres, i president de l'Institut d'Estudis Empordanesos (1991-2007). Forma part del primer Ajuntament democràtic de Figueres, primer com a tinent d'alcalde de cultura i després com a Alcalde (1981-1984) per Convergència Democràtica de Catalunya.
 
Té una extensa obra com a articulista a mitjans com els desapareguts El Noticiero Universal, Tele/eXprés, la revista Canigó i a la premsa local. El 2012 aplega una selecció de les columnes d'opinió publicades durant tres dècades a la premsa local, principalment al setmanari L'Empordà, sota el pseudònim de Pere Carrer a Des del banc del general (1978-2011) 33 anys mirant l'Empordà. També és autor de nombrosos estudis i llibres de divulgació sobre la cultura del vi i de la seva història social i econòmica. [enllaç a l'entrevista]

Josep Maria Sala-Valldaura (Gironella, Berguedà, 1947). Poeta, assagista i professor.
 
És catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Després de les primeres publicacions poètiques, amb les quals s'inscriu dins del corrent literari anomenat dels setanta, arriba a un punt d'inflexió amb el llibre En aquest dau del foc, premi Cavall Verd. El seus darrers llibres publicats són Disfresses (2002), El cigne cec (2005), Vidre fumat (2006), Flors i carboni (2008), Gota a gota (2014), premi Cadaqués a Rosa Leveroni, i l'antologia Concert d'esferes (1975-2016) (2017).
 
Com a assagista i crític literari col·labora en la renovació poètica que van marcar els anys 70 i 80 amb llibres com Les darreres tendències de la poesia catalana (1968–1979) (1980), amb Vicenç Altaió; o la recopilació d'estudis poètics L'agulla en el fil (1987). Ha contribuït a la difusió de l'obra de Joan Vinyoli amb edicions i amb el llibre Joan Vinyoli (1985). Però els seus interessos assagístics han seguit també els camins de la literatura del XVIII i de la poesia de postguerra.
 
Paral·lelament ha col·laborat com a traductor, articulista i crític literari en diverses publicacions periòdiques i revistes especialitzades. [enllaç a l'entrevista] [enllaç a la seva pàgina web]

Josep San Martín Boncompte (Lleida, 1947). Vinculat a la Franja de Ponent des de fa 30 anys, on ha treballat com a professor de llengua castellana a un IES de Fraga fins a la seva jubilació l'any 2008.
 
Ha estat membre actiu dels Moviments de renovació pedagògica, i ha publicat diverses obres sobre les seves experiències escolars; fou guardonat pel CIDE l'any 1986 amb el premi nacional de Renovació Pedagògica.
 
Amb Tristaina, un somni (1990) rep el premi Sant Carles Borromeu de Contes i narracions de la Nit Literària Andorrana. També ha publicat el recull de poesia Reculls d'incerta vida (2000), les novel·les Joan Majoles (1994) i Crònica d'un crepuscle (2000) i l'assaig Memòria d'exilis i retorns (2008), on s'endinsa en el terreny de la recuperació de la memòria històrica, un tema que, com a membre de l'Amical de Mauthausen i familiar de deportats, l'ha sensibilitzat especialment.
 
És col·laborador de diferents publicacions periòdiques com Temps de Franja. [enllaç a l'entrevista]

Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és un dels autors més prolífics, llegits i guardonats de la literatura infantil i juvenil actual, tant en llengua catalana com en llengua castellana.
 
Compta amb més de cinc-cents títols publicats a Catalunya, l'Estat espanyol i nombrosos països sudamericans. Ha estat traduït a 25 idiomes i ha venut més de 12 milions d'exemplars. Paral·lelament a la seva trajectòria en el camp de la literatura infantil i juvenil, ha publicat estudis sobre la història del rock i el pop, a més de fundar diversos projectes de divulgació musical com ara les revistes Popular 1 o Super Pop.
 
Rodamón incansable (fet que nodreix bona part de la seva literatura) des de fa anys manté un intens activisme cultural fent xerrades i conferències a nivell internacional.
 
El 2004 va crear a Barcelona i a Medellín (Colòmbia) la Fundació Jordi Sierra i Fabra, destinada a promoure la lectura i l'escriptura entre els joves. Entre les primeres tasques de la Fundació s'ha impulsat el Premi Internacional Jordi Sierra i Fabra per a joves. [enllaç a l'entrevista] [enllaç a la seva pàgina web]

Comentaris

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.