Quim Monzó, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

7 de març del 2018

Avui s'ha sabut que l'escriptor Quim Monzó ha estat guardonat amb el 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquest premi, que és un dels més prestigiosos del nostre àmbit cultural, s'atorga en reconeixement a la trajectòria d'una persona que «per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».

Durant la roda de premsa, que ha tingut lloc aquest matí a Barcelona, Quim Monzó ha dit que se sent content pel fet de ser al costat de grans escriptors que l'han rebut abans, tot i que n'hi hagi d'altres d'importants que no el van rebre mai. Quim Monzó ha tingut, també, paraules per Jordi Cuixart: «És la primera vegada que el president d’Òmnium no truca el guardonat per comunicar-li que ha estat premiat i passa perquè Jordi Cuixart es a la presó. És encandalós el que fa la injustícia espanyola». Ha explicat que ha intentat respondre la carta que Cuixart li ha enviat des de la presó, però que encara no se'n veu amb cor perquè no ha sabut trobar les paraules adequades. El guardonat també ha volgut llençar un advertiment sobre la llengua catalana que, segons diu, «continua estant sota mínims». Quim Monzó ha pronosticat que «anem cap a una irlandització del català» i ha lamentat que «si no sabés castellà, molts textos escrits en català no els entendria perquè tenen una estructura castellana».

L'escriptor Martí Domínguez, en representació del jurat, ha justificat la concessió del premi a Quim Monzó dient que l'autor «és un referent per als escriptors catalans. Des del recull de contes Uf, va dir ell, la seua capacitat narrativa, unida a la seua facilitat per copsar les formes populars, han fet dels seus textos veritables actes notarials d’un temps i d’un país» Quim Monzó «és un creador nat de llenguatge. El podríem qualificar com un escriptor costumista: el seu estil és àgil, directe, sarcàstic, enginyós, desimbolt. I ha creat escola: la qual cosa que ha revitalitzat i modernitzat la literatura catalana».


Martí Domínguez, Quim Monzó i Marcel Mauri, vicepresident i portaveu d'Òmnium Cultural. 

El jurat es renova per terços cada dos anys, a proposta de la junta directiva d'Òmnium Cultural. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Margarida Aritzeta, Marc Artigau. Fina Birulés, Marta Buchaca, Martí Domínguez, Lluïsa Julià, Joan Mas i Anna Sallés. El premi, que es concedeix anualment, té una dotació econòmica de 15.000 euros i no pot ser repartit entre diferents persones ni declarar-se desert.

El lliurament del Premi es farà el dia 4 de juny al Palau de la Música Catalana.  Coincidint amb el mig segle de Premi d’Honor, Òmnium editarà a la tardor un llibre commemoratiu on es posarà en valor els 50 noms cabdals de les lletres i la literatura catalana que han rebut aquesta distinció.


Comunicat de Jordi Cuixart per a la premsa amb motiu de l'anunci del Premi.

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània.
 
Treballa com a grafista i com a corresponsal de premsa i l'any 1976 publica la seva primera novel·la, L'udol del griso al caire de les clavegueres (Premi Prudenci Bertrana). Aviat destaca en el terreny de la narrativa breu amb obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L'illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) o Guadalajara (1996). Aquests cinc llibres són revisats i aplegats a Vuitanta-sis contes (1999), obra que li val el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d'Or, l'any 2000. Autor, també, de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989), Quim Monzó té una trajectòria especialment extensa com a articulista. Les obres El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) són una mostra de la mirada lúcida de l'autor. Ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, entre d'altres. L'any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt. L'any 2002 va rebre el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.
 
Amb reedicions constants de la seva obra i traduccions a una vintena d'idiomes, Quim Monzó és una de les figures més populars i internacionals de la literatura actual en català.
 
Consulteu la seva pàgina web a l'AELC en aquest enllaç - descarregueu aquí el retrat dedicat a Quim Monzó, editat per l'AELC i a cura de Manel Ollé.


Comentaris

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.