Reflexions lliures en acabat del festival QLit

QLit. Festival de Literatura Queer organizado por la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha permitido insertar en el espacio público de la ciudad de Barcelona un debate teórico y creativo imprescindible en el sistema cultural contemporáneo. (Des)aprender identidades impuestas por un sistema ajeno y heredado que pertenece a un mundo caduco es fundamental si queremos plantearnos visiones alternativas de la realidad, tácticas políticas y pensamiento utópico radical. Estos procesos tan solo pueden surgir a partir de prácticas colaborativas que posibilitan los ámbitos alternativos culturales y académicos (dos espacios que deberían trabajar conjuntamente siempre). El QLit ha generado un punto de encuentro para replantearnos los lugares desde los que se genera la normalización para proponer espacios de pensamiento antidisciplinario. Desde el ciberfeminismo se trabaja con la identidad cíborg propuesta por Donna Haraway como una subjetividad ficcional y material que tiene consciencia de su artificialidad, y que no cree en las dicotomías de la modernidad que han generado un binarismo bipartidista con el que ya no queremos identificarnos. Lo queer y el cíborg son subversivos porque representan identidades fluidas que son conscientes de su construcción cultural. La posibilidad de generar nuevas subjetividades está en la base de lo queer y del cíborg, junto a la posibilidad de proponer nuevos mitos para los tiempos que corren, ya sean las netianas de Remedios Zafra, los sujetos nómade de Rossi Braidotti o los cíborgs de Donna Haraway, que viven en un mundo conectado, fluido y líquido, como el propio concepto de lo queer.  Desde el Qlit le damos la bienvenida a lo que podemos denominar ya la cuarta ola de (ciber)feminismos. Gracias por crear este espacio de convivencia teórica y práctica.

Teresa López-Pellisa
Ayudante Doctor
Departamento de Filología Española, Moderna y Clásica
Universitat de les Illes Balears

* * *

El títol que ens convoca avui a parlar de Maria-Mercè Marçal, als 20 anys de la seva absència -“20 anys d’amor sense casa”- recull un dels seus versos de referència en què parla del subjecte nòmada que defineix la poeta. En la vida real, Marçal va canviar sovint de casa, fins a l’extrem que lliga el seu primer record d’infantesa a un trasllat de casa: una mudança”. I “trasllat, mudança”, escriu Marçal, en grec vol dir metàfora. També a Viratges, reminiscències, text on fa un recorregut pels barris i cases de Barcelona on havia viscut, anota aquest deambular constant darrere l’amor i d’altres coses. “Ara que ja de tanta casa torno” anota, prenent un vers de Clementina Arderiu.

Amb el terme “casa”, amb la seva absència, Marçal evoca al trànsit de la seva identitat en transformació constant; de la donada per naixement, entorn social i classe, imposada; a una recerca lúcida cap a espais mentals i sexuals nous.

Lluïsa Julià


* * *


        Fer-me enrere fins el dia
        que algú, a qui ni la mare coneixia,
        va decidir per a mi i per a ella això:
        que jo sóc una nena.

        I ara, als trenta-set,
        trobar el moment per a posar-me
        la roba blava de talla diminuta i jugar
        amb la meitat encara intacta de joguines
        i anar desfent, amb cura i amb paciència,
        el gran discurs trenat
        a tantes i tantes trenes.

        MEMÒRIA

        La carn és qui pateix els records de la ment.

        Això em fa conversar-hi, miro de fer-li veure
        el mal, magnífic absolut d'on els meus pares
        extreien els silencis i els gestos menyspreables
        capaços de matar les grans paraules.

        He crescut dins seu, el meu comportament
        és una arrel que té incrustada i que reté,
        l'artèria principal que vol complaure
        perquè ha acabat creient que la dignitat
        és una caritat immerescuda
        donada per l'acceptació dels altres.

       

        HERBA

        M'estiro on l'herba creix, palpo les formes tendres
        del seu esdevenir salvatge amb el meu cos,
        que he despullat a consciència. Però res.

        Em miro i no m'explico perquè enlloc de la pell
        hi ha aquesta crosta resistent, insensibilitzadora,
        un tros de mi pervers i protector que mai abans
        havia percebut.

                 Sóc això, ara? Aquest martell
        amb sentiments picant-se a si mateix? Produint
        només un so? —
                          La llum que cau a sobre meu
        és una mà que es dóna, la mostra d'humanitat
        definitiva, res a veure amb les mans d'això tan vell
        que encara diem homes i encara diem dones.

Eva Baltasar
Neutre. Alzira: Bromera, 2017.

* * *

 

 

TRÍPTIC QLIT
 

1

Descabdellant idees
—valors oberts en festa,
sexe expansiu en dansa—,
les veus, altes i baixes,
fan que tot cos ressoni:
és l’humà progressant-se.

 
2

Port franc i plaça:
dins o fora dels cossos
hi ha motius tendres
per trenar les volences,
per guanyar aula i ventre.

3

Amb flama encesa
es cuinen les mirades,
bullen les places
fan xup-xup les converses:
el futur té estovalles.

Jaume Creus
Barcelona-Collbató, 21/22-VI-18

 

* * *

GÈMINIS

Com dos bessons a l’inrevés,
la teua ànima i la mia:
quan l’una mira, l’altra veu;
quan l’una seu, l’altra camina.

(Encarna Sant-Celoni, del llibre Sediments d’albaïna i maregassa, 2002)

 

* * *