A debat
A debat

Llibres en castellà: els traduïm al català?

Gairebé s'ha instaurat la tradició de publicar versions catalanes de llibres escrits originàriament en castellà. Aquest fet es dóna especialment amb els best-sellers d'autors catalans que escriuen en castellà, amb llibres d'ambientació catalana (La catedral del mar, La sombra del viento, La clave Gaudí i tants d'altres), o amb obres que tenen poc a veure amb la cultura catalana, però amb molt èxit comercial, com els de Matilde Asensi o Javier Moro.
Si tothom que llegeix en català ho pot fer en castellà, per què llegir una traducció quan el més enriquidor és llegir-la en llengua original? O es tracta senzillament d'una qüestió d'oferta i demanda, sobretot tractant-se de les obres més comercials? Però també hi ha alguns casos d'obres 'literàries' que també s'han traduït. Recordem el cas de Cien años de soledad, traduït per Tísner, de la versió catalana del Quijote, o la de La ciudad de los prodigios, de Mendoza.
És al cap i a la fi una pèrdua de temps i d'esforços que es podrien esmerçar en altres tasques, com per exemple traduir obres de la literatura universal encara sense versió en la nostra llengua? Qu'e n'opineu, de tot plegat?

Comentaris

Sempre he preferit llegir,

Sempre he preferit llegir, fins allà on em permet el coneixement de les llengües, en l'idioma original. Diria que si es fan versions de llibres del castellà al català és en general --és possible que hi hagi alguna excepció-- perquè el món editorial n'obté beneficis, no pas per cap objectiu ni altruista ni perquè es consideri el castellà una llengua tan "estrangera" com l'anglès, el francès, etc. Ras i curt: mana la pela (o l'euro).

Alguna cosa no va bé al

Alguna cosa no va bé al país quan es publiquen  llibres com Soldats de Salamina o L'ombra del vent -i amb vendes prou considerables-. Què voleu que us digui, a mi no em sembla normal, em "chirría", com diria aquell.

El tema té moltes facetes i

El tema té moltes facetes i consideracions. Si es fan traduccions del castellà al català i es venen bé jo ho veig com un signe de normalitat. Si les editorials es deleixen per les traduccions des del castellà però no des del francés, el danés o l'italià, estem en situació anòmala. I si, com ara en ciència ficció o literatura fantàstica, les editorials publiquen traduccions però no obres autòctones sobre aquestes matèries, estem en una situació lamentable. Hi ha on triar i el tema és interessant.

Clar que s'han de traduir.

Clar que s'han de traduir. Una cosa és que autors catalans (catalanoparlants o no) publiquin en espanyol per les qüestions que siguin, però el català, no el parlem quatre replegats. Què passa amb aquells ciutadans de Perpinyà que volen llegir Cien años de soledad? L'han de llegir en francès? Per què no en català? I amb aquells ciutadans de l'Alguer? No tots els catalans dominen l'espanyol. S'ha de traduir Boudelaire? A la Catalunya Nord no necessiten aquetsa traducció perquè saben francès, però al sud i a l'Alguer sí (a no sé que sàpiguen francès). I així amb tantes altres obres. Sempre és millor llegir l'original, però quan no domines suficientment la llengua original s'ha de recórrer a les traduccions i tots els catalanoparlants tenim drets a tenir traduccions a la nostra llengua. Que triem l'original o la traducció això ja depèn de cada un. Per una altra banda, és cert que es tradueixen, sobretot, best-sellers. Però també són els més fàcils de traduir perquè el més interessant és la trama, no el tractament de personatges, espai o temps. És només una opinió.

Tinc tres llengües

Tinc tres llengües maternes, el català, el castellà i el francès. Sempre que és possible, intento no llegir traduccions. La traducció, malgrat que sigui de molt bona qualitat, sempre traeix l'esperit de l'obra.

No estic gens d'acord amb la

No estic gens d'acord amb la Irene que la traducció "sempre" tradueix l'esperit de l'obra traduïda. Ha de ser una molt mala traducció per canviar-ne l'esperit! Una altra cosa és que sigui difícil, alguns cops, traslladar a la llengua d'arribada tots els matisos, determinats trets formals, alguns punts de l'estil de l'autor original, per les dissemblances de les llengües de partida i d'arribada. Però "l'esperit"? Potser la idea pejorativa que s'ha fet de la traducció la comunicant es deu a la seva experiència amb el francès, on hi ha massa sovint la tendència a adaptar els textos originals a la peculiar retòrica de la seva llengua literària. M'ha tocat comprovar-ho en diverses ocasions i no crec que sigui casual: si compares les traduccions al castellà, italià, anglès i francès de, posem per cas, una obra russa o nòrdica -em refereixo concretament a peces teatrals de Gorki o Strindberg que he hagut de treballar- la versió francesa té un "estil", uns usos retòrics que se separen considerablement dels trets comuns que distingeixes en les altres tres. Però potser me n'he anat una mica massa del tema...
En qualsevol cas, és clar que la traducció és "un mal menor" en general, provocat per la impossibilitat d'accedir directament a l'original. I com que la immensa majoria no podem ser infinitament multilingües només la traducció ens permet accedir directament i de manera plaent a tantíssims universos literaris que, altrament, ens estarien vedats.

Plantejar aquesta qüestió

Plantejar aquesta qüestió significa plantejar-se quins idiomes sap o vol llegir el lector potencial. No crec que cap altra llengua s'ho plantegi, a no ser que hi hagi en alguna part del món una llengua com la catalana, amb aquest enorme complex d'inferioritat. A més, és evident que hi ha lectors (pocs, però n'hi ha) de català que no saben castellà. Jo mateix tinc un alumne romanès que ha decidit aprendre en català abans que el castellà i té força dificultats per llegir amb fluïdesa en castellà. O el cas dels catalans de la Catalunya Nord, que saben francès i català però no necessàriament castellà. O els de l'Alguer. A més, crec que considerar un valor en ell mateix la lectura en l'idioma original és un mer axioma, com allò de les pel·licules doblades o subtitulades. Desenganyem-nos, però no tothom pot voler llegir en castellà, i pot ser per molts motius: l'edició, el preu, el coneixement o no del castellà que s'usa en una obra determinada (localismes, paraules arcaiques, refranys, frases fetes, etc.) que potser saben en català i no en castellà. A més, els resultats editorials bé ho demostren: L'ombra del vent, Soldats de Salamina, La catedral del mar, etc. Encara recordo la mateixa discussió bizantina arran de l'estrena al Teatre Lliure de "Fulgor i mort de Joaquín Murrieta", de Pablo Neruda, tarduÏda al català per Miquel Martí i Pol. Aleshores va ser un acte de militància, però de militància de la normalitat. Veig que encara continuem amb els mateixos complexos d'inferioritat.

El que caldria seria

El que caldria seria traduïr del català al castellà , a l'anglès, al xinès tot i més.

Obra literària, científica,tècnica, assaig, clàssics i moderns catalans. Trobo que traduïr al català obres en castellà quan tothom que parla en català ja en sap de llegir en castellà de grat per força, és seguir donant peixet a l'ocupant i arguments als que tenen la barra d'anar proclamant com de perseguit està el castellà a Catalunya.
Francament ja n'hi ha prou de fer-los el joc. no?

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.