A debat
A debat

Traductors ignorats

Un autor ve al nostre país a presentar el seu nou llibre. S’ha convidat el traductor a l’acte? O a la roda de premsa? A la ràdio es llegeix un fragment d’una novetat. Es diu qui l’ha traduït? O ens pensem que l’escriptor va escriure aquelles paraules directament en la nostra llengua? Quants professionals dels mitjans de comunicació són conscients que no llegiríem cap obra de la literatura universal ni parlaríem de pràcticament cap escriptor estranger si no fos pels traductors? I quants ho demostren esmentant el nom del traductor corresponent? Si heu experimentat “en pell pròpia” la vulneració dels drets dels traductors expliqueu-nos-ho. I, si us interessa el tema, aneu a Actualitat professional, on podreu llegir la carta de greuge d’una traductora belga.

Comentaris

Teniu raó: els traductors

Teniu raó: els traductors som transparents. Primer, no sempre (ben poc sovint, val a dir) apareixem a les cobertes. Després, rarament parlen de nosaltres els periodistes que comenten els llibres, a tot estirar ens esmenten, i encara gràcies! En canvi, quan és un gran autor d'un altre gènere qui fa una traducció, ningú s'oblida d'esmentar-lo. Cal insistir i deixar ben clar que els traductors som tan escriptors com qualsevol altre conreador d'altre gènere literari i exigir no només que ens esmenten en les hores del lector o en els programes de ràdio, sinó que comenten (críticament si convé) la nostra feina. Això anirà en benefici de tothom: traductors, lectors, editors, autors traduïts i llengua d'arribada. Potser, de vegades, una traducció és bona si és transparent, si sembla escrita per primer colp en la llengua d'arribada (cosa que es podria dicutir, i molt: pèrdua de riquesa dialectal, arranament de dificultats i matisos, etc.), però mai, mai, no és possitiu per als traductors esdevenir transparents o permetre que ens facen transparents.

En aquest país s'hauria

En aquest país s'hauria d'explicar què és un traductor i què vol dir traduir. Ignorats, mal pagats... És una vergonya. Aquí tenim alguns traductors (molt pocs, però hi són) boníssims, i no en fem ni cas. Es mereixen com a mínim la mateixa atenció que es dedica a alguns autors. Però, és clar, la nostra premsa prefereix perdre el temps parlant de la novel·leta de torn de l'escriptoret de torn (que n'hi ha a cabassos) i no dedicar una estona a analitzar l'excel·lent traducció d'un d'aquests traductors. És un símptoma del nostre nivell cultural.

Els traductors tenen tota la

Els traductors tenen tota la raó de queixar-se, però malauradament hi ha molta mena de traductors. Durant anys hem hagut de veure com determinades editorials publicaven unes traduccions molt deficients perquè, per estalviar, les encarregaven a alumnes de filologia estrangera i això encara s'ha agreujat amb la proliferació de les facultats de traducció, que formen exèrcits de nous professionals però la majoria dels quals no estan gens qualificats per emprendre la traducció literària. Els compradors de llibres, naturalment, els costa saber amb només una ullada si la traducció que són a punt de comprar és fiable o serà un pastitx indigest amb un coneixement justet de la llengua de partida i un encara més precari arsenal lingüístic en la llengua d'arribada. Tot això, òbviament, no afavoreix gens el reconeixement i visibilitat dels traductors i només els especialistes són capaós de destriar aquells/es grandíssims professionals de tota la rècula que només serveix els interessos econòmics de les editorials.

Sobre el que diu l'Àngel

Sobre el que diu l'Àngel Carreras: Tens tota la raó, però si s'atorgués al traductor la importància que es mereix, no passarien aquestes coses. Com que no es dóna cap importància a la figura del traductor, llavors de retop la traducció és considerada una feina que pot fer qualsevol que sàpiga idiomes. I així anem. Si la crítica analitzés com cal les traduccions, els editors ja vigilarien a qui encarreguen la feina.

Fa anys que em barallo (ara

Fa anys que em barallo (ara amb els uns, ara amb els altres) per fer entendre a tothom que, en el cas de la traducció literària, el mitjà sí que és el missatge. És a dir, el missatge que transmet un llibre traduït és el mitjà que l'ha fet possible: la traducció. No obstant això, no ens costarà gaire comprovar que un lector habitual serà incapaç de dir-nos quin és o quins són els seus traductors preferits. Aquells en qui pot confiar perquè, a més a més d'exhibir una bona qualitat lingüística, també són garantia de qualitat de l'obra original. Amb això vull dir que un bon traductor no és només aquell que tradueix bé, sinó el que tria allò que tradueix. En un món ideal, això hauria de ser possible, però ens trobem en una situació ben diferent. La culpa de tot plegat és de tots: dels editors, dels lectors, dels mitjans de comunicació, dels traductors i dels pirates del món literari, que actuen en tots els àmbits esmentats. Fa no gaire, El País publicava set pàgines íntegres d'una traducció meva que poc més tard havia d'editar Península. (Vull dir els noms i cognoms de tothom, perquè si no sempre sembla que parlem de temes abstractes.) Les vuit columnes de text del diari del diumenge anaven il·lustrades amb un parell de fotografies més o menys afortunades però signades pels seus autors. Les vuit columnes de text, del meu text, anaven signades per l'autor de l'original i enlloc no es feia menció del traductor i propietari del copyright, o sigui, jo. Vaig agafar una emprenyada monumental i vaig amenaçar tothom de demandar-los perquè, a més a més, ni tan sols no m'havien demanat permís per fer-ho. Però vaig veure que enfadar-se amb els imperis més importants dels mitjans de comunicació i del món editorial era tirar-me pedres a la teulada. O sigui que vaig callar. Com sempre. Per això dic que tot plegat també és culpa nostra. No tinc ni idea, però, de què s'ha de fer per arreglar aquesta situació que fa tants anys que dura.

Sap greu veure que la feina

Sap greu veure que la feina dels professionals de la traducció sovint és oblidada, començant per aquells que fomenten la literatura i la lectura. Som invisibles fins i tot per la gent del nostre "ram". Els llibres, es veu, es tradueixen per art d'encantament.

És ben trist que vingui un

És ben trist que vingui un autor que has traduït i te n'hagis d'assabentar pels diaris, perquè els editors i els seus organitzadors no hi pensen mai, en aquests individus que fem nosa; només hi pensen quan tenen damunt la taula un text que els crema a les mans i que ha de sortir tal dia i tal hora perquè tal dia i tal hora surt en castellà. Tampoc no té gaire "glamur", oi?, saber que l'il·lustre convidat no ha escrit directament en català el llibre que s'està promocionant. I ja no et dic com em poso quan llegeixo que "l'editorial X tradueix per primer cop..." Sempre em vénen ganes d'escriure a l'editorial X per demanar-li si té en nòmina el traductor en qüestió. Salut, Jordi

Si la creació està

Si la creació està proscrita en segons quins casos, més encara ho estan aquells que traslladen aquest acte proscrit a totes les llengües possibles perquè el món pugui compartir quelcom nou. Davant casos denunciats aquí com el de Miquel Cabal i la resta de gent que heu fet comentaris precisos i encertats el que s'ha de fer és lluitar, denunciar i no callar mai. La carta de greuge d'aquesta traductora belga és un crit, heu de cridar, hem de cridar, tots junts, i no deixar que la submissió sigui la moneda de canvi de tota una feina, tot un treball i tot un esforç que acaba amb manipulació, dolenteria i mala llet sistemàtica. Traductors, uniu-vos, unim-nos!

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.