A debat
A debat

L'anomenat llenguatge 'no sexista'

Què en penseu, de la tendència actual vers el llenguatge 'no sexista'; la que insta a dir i escriure “ciutadans i ciutadanes” i “nens i nenes” en comptes dels genèrics “ciutadans” i “nens”? Creieu que aquesta tendència és positiva perquè vol portar el llenguatge cap a la igualtat de gènere i perquè lluita contra la discriminació sexual? O creieu que aquesta tendència prové del corrent del políticament correcte, i que es tracta d'un error, ja que es confon el gènere gramatical amb el sexe masculí i femení, i per tant és redundant dir “ciutadans i ciutadanes” ja que “ciutadans” és un terme genèric, sense connotacions de sexe?

Comentaris

El llenguatge té un paper

El llenguatge té un paper fonamental en la formació de la identitat social de les persones i és l’element que més influeix en la formació del pensament de la societat. Una de les manifestacions més notables de la desigualtat existent entre dones i homes és la invisibilització, és a dir, l’ocultació de les dones en el llenguatge. L’androcentrisme és un destorb al procés d’instauració de la igualtat entre homes i dones, perquè invisibilitza les dones i impedeix veure el que s’amaga darrere les paraules.

Bé, darrere les teves

Bé, darrere les teves paraules no s'amaga gaire res; són pura retòrica. El llenguatge no invisibilitza les dones. Si de cas ho fan les persones a través del llenguatge. En casos concrets.

Aquestes actituds

Aquestes actituds talibàniques d'un cert feminisme radical no únicament cauen contínuament en un ridícul espantós sinó que són perilloses en perspectiva de futur. El dia que aconsegueixin la fita històrica d'obligar-nos tots i totes a anar repetint el "masculí" i el "femení" -ja que no accepten que el plural sigui un genèric, quanta ignorància!- ¿quina nova lluita es plantejaran? ¿Potser l'eliminació de totes les obres artístiques i literàries que mostren la submissió, dependència i menyspreu històric cap a les dones? I no és cap exageració ni deliri futurista, hi ha prou exemples en la història de cap on deriven aquestes actituds intransigents i forassenyades. Ah, és clar! Això és perquè ho feien els Homes, Elles mai no ho farien! Que Santa Llúcia els conservi la vista...

La veritat és que no em puc

La veritat és que no em puc imaginar un conte d'infants que comenci així." Hi havia una vegada uns nens i unes nenes que jugaven amb conillets i conilletes, etc etc etc..." Uf! que difícil de pair!
Joana.

Joana, hi ha qui

Joana,
hi ha qui proposaria incloure a l’inici del conte unes declaracions del tipus:
“Aquest conte no discrimina ningú per raó de sexe, raça o creença religiosa. Per tal d’alleugerir el text, les paraules que fan referència a persones s’entenen en sentit genèric i tenen valor masculí i femení”
:D
On anirem a parar? Em sembla que tots plegats estem perdent una mica el nord preocupant-nos en si hem de dir “ciutadans i ciutadanes” en comptes de “ciutadans”. Hi ha coses molt més importants com el futur de la llengua o el perquè s’accepta àmpliament dir “ciutadans de Catalunya” en comptes de “catalans”… però això ja seria un altre debat.

Alícia,
aquesta societat té problemes d’arrel, i si hi ha invisibilització de les dones potser s’hauria de començar a canviar les lleis i no pas perdre el temps en minúcies lingüístiques.

El llenguatge és viu, no ho oblidem.

Crec que és com començar

Crec que és com començar la casa per la teulada. La realitat és la que és i canviar el llenguatge no implica necessàriament un canvi a la realitat (que és el que cal de debò). Parlar de "nens i nenes", "ciutadans i ciutadanes", no fa que automàticament se suprimeixin les diferències sexistes. Aquesta parla "políticament correcta" fa el discurs pesat i no aporta res.
Per altra banda, en el fons hi ha una confusió entre el "gènere gramatical" de les paraules (i només de les paraules) i el "sexe" dels individus. Què hauríem de fer si, com en alemany o en llatí, tinguéssim un gènere gramatical neutre?

Interessant text sobre la

Interessant text sobre la qüestió, de M. Carme Junyent:
http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0523/090523sup_a012.pdf

Jo he trobat molt aclaridor,

Jo he trobat molt aclaridor, i amb punts de vista i raons que comparteixo pràcticament al cent per cent, aquesta sèrie d'articles que Gabriel Bibiloni va publicar al Diari de Balears, a la secció Amb bones paraules, amb el títol "Llengua, gènere i sexe", i que ara ha penjat al seu bloc (o blog, que é la forma que ell considera que s'hauria d'adoptar també en català): bibiloni.cat/textos/genere.html

Joana diu al comentari

Joana diu al comentari #3:

...el perquè s’accepta àmpliament dir “ciutadans de Catalunya” en comptes de “catalans”…

Doncs perquè no tots els ciutadans de Catalunya són Catalans. Easy.

Tinc un fill en acollida.

Tinc un fill en acollida. Com que no en sóc el pare legal (el pare biològic no el seré mai), he fet una instància a l'honorable conseller d'educació perquè elimini de les escoles l'enorme discriminació que estic sofrint. Reclamo formalment que les AMPAs deixin d'existir i passin a ser AMPTAs, és a dir, ASSOCIACIÓ DE MARES, PARES I TUTORS D'ALUMNES. Penso recórrer al Sindic de Greuges, al TSJC, al TC i al Tribunal d'Estrasburg. On s'és vist que el llenguatge discrimini formes organitzatives fora de la família tradicional!

Tinc una filla en acollida.

Tinc una filla en acollida. Com que no en sóc la mare legal (la mare biològica no la seré mai), pe`ro sí la tutora legal, he fet una instància a l'honorable conseller d'educació perquè no tingui en compte la petició d'en Tomàs i no aprovi la modificació obligatòria de les AMPAs en AMPTAs, sinó que ordeni la transformació de les AMPAs en AMPTTAs, ASSOCIACIÓ DE MARES, PARES, TUTORES I TUTORS D'ALUMNES, que seria l'única sigla per la qual no em sentiria discriminada. I que consti que he respectat l'estricte ordre alfabètic! I demano que, per fer honor a la nostra llengua, la signa AMPTTA sigui pronunciada amb té geminada.

Seria molt recomanable que

Seria molt recomanable que tots els opinants, i especialment les opinantes, aferrissats i aferrissades partidaris i partidàries del llenguatge suposadament "no sexista" abans de participar en aquest debat llegeixin atentament els articles de Gabriel Bibiloni connectats. A veure si després de llegir-los atentament són capaços i capaces de sostenir les mateixes simplificacions, errors i carallades (paraula masclista). I si persisteixen, almenys -o al manco- que les argumentin, com a mínim amb una solvència semblant (i semblanta).

Alícia Begudan: no sé què

Alícia Begudan: no sé què vol dir amb la seva aportació; no sé si està d'acord en utilitzar sempre tots dos gèneres quan es fan referències genèriques, o no. Si una dona líder d'una organització política (o 'partit', però és masculí) es dirigís a un grup d'homes i dones de la seva corda amb la paraula "companys", ¿estaria invisibilitzant les dones? ¿S'invisibilitzaria ella mateixa? ¿Desapareixeria de l'existència lingüística encara que estigués proferint una filípica feminista contra el poder invisibilitzador del llenguatge? I si en lloc de fer servir "companys" utilitzés "companyes", ¿es desintegrarien sobtadament tots els homes que l'escolten? Les causes del masclisme (el lingüístic i l'altre) són en allò que fan els homes i les dones, encara que no parlin, i resoldre el problema no passa per forçar la llengua fins a la hilaritat, sinó per accions molt més directes i difícils, accions que moltes mares, fins i tot les feministes, no estan disposades a assumir. (Si us plau, tingui en compte que he utilitzat "moltes mares" en aquesta última frase en un sentit genèric —és a dir, per referir-me a les mares i als pares—, per solidaritzar-me momentàniament en aquesta causa perduda, lingüísticament parlant.)

Trobo que carrega el

Trobo que carrega el llengüatge innecesàriament i que, sempre que sigui possible, convindria fer servir un genèric com ara "el professorat" en comptes de "els professors i les professores" o "la mainada", "la canalla" o "els infants" en lloc de "els nens i les nenes".

El llenguatge no només

El llenguatge no només invisibilitza les dones sinó que sovint, quan no ho fa, les discrimina. Si no, mireu el diccionari. Una tia no només és una familiar sinó una puta, i com aquest molts altres conceptes. Algú qiue tingui una mica d'idea sobre el llenguatge i les seves influències en la psique, així com el seu reflexe a l'estructura social, sap que aquest no és gratuït i reprodueix les desigualtats socials. No només Luce Irigaray, Amparo Moreno i moltes altres ho han demostrat, també ho han fet altres com Noam Chomsky. Perquè un vilà (originàriament qui habita una vila) té connotacions negatives i no un noble, quan si mirem el que en el seu temps feia un i l'altre hauria de ser a l'inrevés?
Es poden trobar genèrics que englobin a tothom per no discriminar, com professorat o alumnat, o, com totes les persones som persones, podem utilitzar el femení com a genèric.

Això és el que diu en

Això és el que diu en Gabriel Bibiloni. Paga la pena que ho llegeixi tothom: http://bibiloni.cat/textos/genere.html

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.