A debat
A debat

Un Nobel per a la literatura catalana?

El Nobel de literatura d'enguany s'ha atorgat a Herta Müller, una autora en llengua alemanya d'origen romanès pràcticament desconeguda al nostre país. Penseu que la literatura catalana és 'nobelable'? Quin autor o autors de la nostra literatura creieu mereixedors del premi? Per què diríeu que fins ara cap autor en llengua catalana ha rebut el
Premi Nobel?

Comentaris

Vàries coses: 1) El Premi

Vàries coses:

1) El Premi Nobel és com qualsevol premi literari, ja sabem com funcionen i sota quins criteris s'adjudiquen. (I llegint entre línies això de corrupcions, capelletes i altres termes que avui en dia ens escandalitzen tant i que la premsa s'hi està afuant a tope quan és una cosa que s'ha fet tota la vida i tota la vida hauria d'haver estat denunciable, per què no abans i sí ara? Perquè la crisi i la grip A han deixat de vendre...) Veiem guanyadors de Premis Nobel tot dient "Com?" i d'altres vegades "Molt bé!" però en el fons no deixa de ser una tàctica de màrqueting que serveix per posar una etiqueta damunt quatre llibrutxos i per vendre quatre cosones de depòsit, activar traduccions i editar A CORRE CUITA! va passar amb Jelinek fa uns anys, traduint rapidíssimament les seves obres al català, i torna a passar amb Müller, de qui sols podem trobar obres seves editades a Siruela, AHÀ, però d'aquí poc florirem per tot amb llibreries i etcètera.

2) Segons declaracions que foren publicades a el país fa una temporada, que tenen molt de sentit val a dir, "Así se cuece un Nobel" (veure link http://www.elpais.com/articulo/cultura/cuece/Premio/Nobel/elpepucul/2008...), cap escriptor de llengua minoritària (I SOBRETOT SENSE ESTAT!) no guanyarà mai cap Nobel d'ençà que Frederic Mistral ho va aconseguir i des de llavors l'han convertit en bandera política, d'aqueixa manera no li atorgaren el premi a Guimèra, que tenia tots els nombres, "para no ofender a los castellanohablantes" (citant l'article esmentat). A més, veient guanyadors com Barack Obama per al premi de la pau d'enguany o Winston Churchill (!?) guanyant el NOBEL DE LITERATURA l'any 1953, se li lleven a un les ganes.

3) Tenint en compte aquests dos punts d'abans, o no, de veres ens hem de preocupar perquè cap escriptor català no tengui un Nobel? Grans escriptors i escriptores de la literatura, éssers fonamentals de l'existència global, no tenen Nobel, només cal esmentar Joyce, Woolf, Kafka, Proust i un llarg etcètera. Baltasar Porcel, i la gent del seu voltant, s'obsessionaren en què guanyés el guardó (les diferents estratègies d'acostament a autors com Harold Bloom, tan pesat amb el tema dels cànons literaris, un altre tema a debat que seria interessant de contar, i altres estratègies de similar índole demostren el mapa d'accions del que ha estat, en teoria, el nostre autor més "ambiciós") i tota obsessió és terrible i malaltissa.

Els escriptors i escriptores no només catalans sinó de totes les nacionalitats sols s'haurien de preocupar d'una cosa: de fer les coses ben fetes amb Nòbels i sense. Però entenc que això preocupi tant en una cultura on els premis són exagerats en nombre i resultats tan discutibles i on sembla que sense premis és impossible publicar i, sobretot, COBRAR ALGUNA COSA PER LA FEINA FETA.

Hi ha una gran diferència entre una defensa dels drets dels escriptors i una apologia de la misèria.
Que el debat continuï!
Show must go on!

Crec que no puc afegir res a

Crec que no puc afegir res a l'article anterior, només que també hi ha qüestions polítiques en l'elecció del Nòbel. Un autor nobelable: Joan Francesc Mira. Però la seva implicació amb el seu país fa que no li donin, ni li donaran mai. Però és igual, nosaltres podem gaudir d'un gran autor.

En general estic d'acord amb

En general estic d'acord amb els comentaris anteriors. Només dues apreciacions: I. B. Singer va guanyar el Nobel per una literatura sense estat: la jiddisch. I d'altra banda, el català és una llengua d'estat. De l'estat andorrà. Tot això, però, no invalida les reflexions del primer comentari.
En tots els grans premis literaris hi intervenen aspectes gens literaris, i més encara en aquest, que és més un premi polític que cap altra cosa.
En tot cas, no oblidem que tenir un Nobel per a la nostra literatura seria una excel·lent notícia.
Un altre possible candidat (a part de l'excel·lent J. F. Mira): Pere Gimferrer.

El Nobel català és, sens

El Nobel català és, sens dubte, Miquel de Palol,
per la magnitud de la seva obra, per la seva ambició literària
i per la solvència de la seva proposta.

Cap escriptor català actual

Cap escriptor català actual mereix el Nobel de literatura.

És evident que el Premi

És evident que el Premi Nobel de Literatura és un tema sobretot polític des de fa molts anys (des de sempre?), i que la imparcialitat o independència del Comitè que l'atorga és més que dubtosa, tot i que en els darrers anys sembla que han rectificat una mica i arrisquen més. S'han fet molts esforços en aquest sentit des de fa moltes dècades i se suposa que algun dia haurien de donar el fruit desitjat, un Nobel literari català... però ja veurem si això arriba mai. En el moment que es decideixin estic segur que trobaran algú que s'ho mereixi, no estic gens d'acord amb l'opinant que diu que no hi ha candidats. A més dels ja esmentats, segur que n'hi ha una dotzena més de vàlids.

Encara que sigui a títol

Encara que sigui a títol anecdòtic, fa més de trenta anys vaig sentir fer la següent profecia a Josep Maria Castellet: "Si mai donen el Premi Nobel a un escriptor català, aquest serà Pere Gimferrer". I ho deia en una època que el sempitern premiable català era Salvador Espriu. I, ben mirat, no està gens mal pensat: Gimferrer és un autor en castellà i en català, i això podria eliminar moltes reticències... A més, ara torna a ser bàsicament poeta en castellà, o sigui que les seves opcions deuen haver augmentat. Suposo que si arriben a donar-li el més curiós serà com cadascú escombra cap a casa seva: és un escriptor català/es un escritor y académico español... I tothom content?

Si guanyés Gimferrer seria

Si guanyés Gimferrer seria un desastre per la cultura catalana: com reivindicar un autor català que fa molt de temps rebutja les seves arrels i el seu tot?
Per a la cultura catalana Gimferrer va deixar de ser reivindicable fa molt de temps
(si mai ho va ser, apart d'estratègies espanyolistes com la de Castellet).

Que se'l quedin els espanyols (que segur s'estimen més dar-li el premi a Javier Marías o Juan Goytisolo, tot i que seria molt graciós veure un Leopoldo María Panero recollint el guardó!)

Jo signaria perquè li

Jo signaria perquè li donessin a Jaume Cabré!
ÉS FANTÀSTIC!

M'agradaria que Ricard, que

M'agradaria que Ricard, que ho té tan clar, es mullés i esmentés els noms d'aquesta dotzena d'autors catalans mereixedors de Nobel: sense esmentar noms és molt fàcil parlar!

Llàtzar: jo no sé si

Llàtzar: jo no sé si Gimferrer ha rebutjat les seves arrels i tota la pesca, el que sí sé és que els seus dietaris estan entre la millor prosa en català que he llegit mai. La resta no m'interessa, ja que estem parlant de literatura. O potser no?

Jo crec que una ferma

Jo crec que una ferma candidata seria Isabel-Clara Simó. No l'hi donaran perquè per mi cal comptar amb la implicació d'un Estat per guanyar un Nòbel i a Espanya no li interessa un Nòbel català. El pes que pugui tenir Andorra en el concert de les nacions penso que és més aviat modest. Si hi hagués un Estat català, les coses serien més senzilles sens cap mena de dubte. I, semblantment, en altres matèries com les seleccions esportives, les matrícules dels cotxes, la promoció de la cultura a l'exterior, les infraestructures d'abast europeu, etc. De vegades sembla que cal accionar multitud de palanques, però en realitat totes depenen d'una de ben òbvia.

Sembla que el buc insígnia

Sembla que el buc insígnia dels nòbels no estatals és Frederic Mistral (1904). Però potser no siga sobrer fer una precisió: Mistral estigué a punt de rebre el guardó en dues ocasions. En la primera l'autor estava en postures clarament occitanistes i el Govern Francés es va dedicar en cos i ànima a impedir-ho, cosa que aconseguí. I anys després, quan ja l'escriptor havia evolucionat cap al secesionisme felibrista, hi hagué una nova proposta, amb fort suport del Govern Francés, aquesta vegada, proposta que -ho dubteu?- arribà feliçment a port (1904).

Dispenseu el meu escepticisme però la veritat és que em dóna el tuf que quan més traduccions a altres idiomes tinga fetes el candidat, millor que millor. I, a més a més, de cap manera faran nosa traduccións al suec, al noruec, danès...

P.D. Llàtzer, per curiositat: això de "Llàtzar" és una errada o és el pseudònim que realment has triat?

Malauradament, hauria de ser

Malauradament, hauria de ser a títol pòstum: Jesús Moncada, sens dubte.

Murnau! et respondré: no he

Murnau! et respondré: no he volgut un caràcter correctiu del meu pseudònim, l'he triat d'aquesta manera per tocar més encara la moral!

Encara estic esperant que Ricard en digui uns quants més d'autors...

I si és a títol pòstum, com ben bé diu CAragola,
sens dubte Josep Palau i Fabre
(solament amb l'excusa de ser l'especialista number one en Picasso
ja era una raó extraordinàriament de pes,
després tota la seva obra en conjunt: poesia, assaig, narrativa, teatre...)

Però, com sempre passa, el putejaren fins al final de tot.
Visca Palau!

Jo crec que, tant la de

Jo crec que, tant la de Josep Piera com la de Francesc Mira, series candidatures raonables i dignes que en res no desentonarien de la resta de les que es pogueren rebre.

Salutacions.

Josep Piera? La nominació

Josep Piera?
La nominació de Mira encara és comprensible, però Piera???

Poèticament la seva poesia és impressionant als anys 70 i 80
però després es dedica a una cosa buida i sentimentalista ("la mar la mar la mar!") a fer la mà, home!
(ben igual que en la seva narrativa pèssimament escrita)...
I no parlar de les traduccions de poetes àrabs, que evidentment no fa ell...

El Nobel segurament no però males llengües informen
que prest li tocarà un premi grosset de narrativa
per les seves terres...

l'Altre

Per a gustos, els colors,

Per a gustos, els colors, òbviament.

Hi altra qüestió que sempre se m'acudeix les poques (i minvants) vegades en què m'abelleix d'entrar en determinats fòrums: és el món de la literatura catalana un món "cabrejat", desconfiat, susceptible...? I, en tot cas, per què? O per què no?

P.D. Per altra banda, per a "nobelables" desapareguts, se m'acudeix Jesús Moncada.

Perquè són pocs, Murnau,

Perquè són pocs, Murnau, perquè són pocs!

Murnau, no et pensis: tots

Murnau,
no et pensis: tots els mons literaris funcionen exactament igual, siguin petits o grans, per tant el cabreig o mala llet que puguis intuir dins la literatura catalana és el mateix a Islàndia, New York o l'Índia. El problema és que, com que el coneixem més, més miserable ens sembla.

M'afegeixo a la nominació a

M'afegeixo a la nominació a Jesús Moncada!

Que guai que guai! Els

Que guai que guai!
Els comentaris són tutiquanti
M'ENCANTA!!!
HI HA VIDA, HI HA VIDA!!!!!!

Uep bona gent,
si volem Nobels Catalans postmortem

BLAI BONET FOREVER!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ps: en Blai tenia una imaginació, o pegava unes volades, desbordant! Quan regalava EL PODER I LA VERDOR a amics i coneguts (que després ens ho han contat), en Blai sempre deia: "Això és bo! Això és Nobel!" hehehehehe

una aferrada a tothom!

Jaume

L'autèntic i inigualable

L'autèntic i inigualable Nobel català vàlid postmortem és, sens dubte, Miquel Bauçà: el primer poeta veritable de l'era informàtica! Si els americans haguessin sabut l'apreci que el felanitxer els depositava l'haguessin nominat ipso facto. Amèrica, Bill Gates i el Windows (espill fefaent de l'ànima de Bauçà) són matèria de somnis bauçanians!

No perdeu el temps votant

No perdeu el temps votant difunts, el Nobel mai no s'ha donat a cap persona desapareguda. Dels d'ara, per mi, l'únic que té possibilitats -remotes!- és Gimferrer.

Doncs serà com tu dius,

Doncs serà com tu dius, Arthur, però jo seguiré trobant-me molt a gust en "mons" on la frase "bon dia" (per exemple) signifique senzillament "bon dia", sense més històries, i no un atac potencial analitzable amb lupa o amb la mirada de la gallina a càrrec de gent que "se les sap totes i no bada". Deuen ser els anys (els meus, clar).

Tornant al tema, també Jaume Cabré em semblaria una proposta més que digna.

Salutacions.

Murnau, no entenc d'on

Murnau, no entenc d'on vénen ara aquestes paraules, ni de bon dia ni lupes ni altres històries... Si ho vols explicar per al quòrum... L'important, no sé si és el que tu vols dir, és FER L'OBRA. Les trifulques dels "monets" literaris, d'això ningú no se'n recordarà en els anys... Figueras: tot blog constitueix un acte gloriós de pèrdua de temps, deixa'ls que facin! Gimferrer no té cap possibilitat des que en els seus últims poemaris fa rimar "solo" amb "Pocholo"... I com deia jo al principi: Nobels catalans, no somnieu, no ens fan cap falta! El que han de voler ser els escriptors catalans no és ser catalans sinó bons escriptors. I punt.

Arthur, tampoc no hi veges

Arthur, tampoc no hi veges més del que hi ha en les meues paraules. Simplement he volgut explicar, i no sé si massa bé, la sensació que moltes vegades tinc, en entrar en alguns fòrums literaris, que hi passa alguna cosa i no saps què és, que et sembla notar vehemència excessiva i no massa explicable en alguna que altra intervenció, o que hi ha a l'ambient un cert punt d'exaltació que no t'acabes d'explicar. És a dir, tampoc res de l'altre món.

Salutacions.

Crec que Jaume Cabré és un

Crec que Jaume Cabré és un autor català que podria optar a Nobel, el que passa que potser no tenim gent amb força per donar-lo a conèixer. Ara, en ser traduït al anglés podria ser una bona oportunitat.

Joan Francesc Mira, sense

Joan Francesc Mira, sense cap dubte, és el millor autor català viu. I crec que un dels millors de la literatura universal.

Estic d'acord amb les

Estic d'acord amb les propostes de Joan Francesc Mira, Isabel Clara-Simó i Jaume Cabré. Caldria no oblidar que la Literatura Catalana, ja té el seu propi Nobel "virtual" amb l'Àngel Guimerà. Per mi el Nobel de 1904 és d'ell, nostre.

Nota: El 1904, l'Acadèmia Sueca va preveure concedir-li el Premi Nobel de Literatura, en el primer premi conjunt: al costat d'ell, també era guardonat el poeta provençal Frederic Mistral. Es premiava d'aquesta forma dos autors paradigmàtics del renaixement literari gairebé simultani de dues llengües llatines amb una part de la seva història comuna: el català i l'occità. No obstant això, pressions des del govern espanyol, que consideraven poc convenient premiar un autor català (que, a més, havia tingut un rellevant paper polític a Catalunya), van impedir que el projecte de l'Acadèmia es dugués a terme. En lloc de Guimerà, va ser proposat José de Echegaray que, a part de la seva pròpia obra, havia traduït al castellà algunes obres de Guimerà. Així, el Premi Nobel va ser finalment concedit al curiós tàndem Echegaray-Mistral, autors que res tenien a veure entre ells (Font la viquipèdia).

Fa segles que se sap que

Fa segles que se sap que l'afer Guimerà és mentida. És cert que se'l volia proposar, però això d'Echegaray és fals. Jo també m'ho pensava, però si es llegeix qualsevol biografia moderna tot queda ben explicat.

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.