A debat
A debat

Llegeixen cada cop menys, els joves?

Això és almenys el que es desprèn de l'últim informe del Consell del Llibre Infantil i Juvenil, que diu, entre altres coses, que només el 51% dels adolescents de 15 i 16 anys es declara lector, quan al 2004 el percentatge era del 54. És una dada prou acceptable? Per què creieu que ha baixat la població juvenil lectora? Què penseu que es pot fer perquè els adolescents llegeixin més, i els que ho fan no vagin abandonant l'hàbit a mesura que es fan adults?

Comentaris

Quan era nen i adolescent,

Quan era nen i adolescent, com a mínim la gent llegia còmics. Ara ni això.
També hi havia gent que llegia novel·letes de cowboys i coses per l'estil. En aquell temps, una cosa i l'altra no es consideraven llegir i ara pagaríem perquè el gènere no hagués desaparegut. De fet, avui dia des d'un punt de vista cultista hi ha especialistes en còmic i "literatures populars" (crec que en diuen així...).
Caldria preguntar-nos també si la literatura respon a les expectatives "emocionals" del jovent.

A mi em sembla que llegeixen

A mi em sembla que llegeixen més que mai... el que no llegeixen són "llibres". Llegeixen el messenger, el facebook, blocs, es passen hores i hores llegint... a la pantalla de l'ordinador. Potser cal tornar a captar-los per a la ficció, la literatura, etc per aquesta finestra

La pregunta es refereix als

La pregunta es refereix als joves, i no sé per què. En realitat podria anar referida a la gent en general. No sé si el que diré és massa significatiu, però jo agafe molt el metro i no és poca la gent que hi veig amb un llibre entre les mans. I diré que, si he de fer cas al que veig, el lector típic del metro és jove i dona. Ací deixe el tema per a la reflexió.

Vaig llegir no sé on, de

Vaig llegir no sé on, de Quim Monzó crec, que el millor mètode perquè llegeixin els joves seria prohibir els llibres...

¿Potser la pregunta es

¿Potser la pregunta es refereix als joves perquè l'ocasió de debatre el tema és arran de l'informe que acaba de fer públic el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil? Llàstima que Murnau sembla que no vulgui entrar en el tema que es proposa... i se'n va per les bardisses

Si per llegir sols ens

Si per llegir sols ens concentram a l'activitat que es fa amb un llibre, aleshores es llegeix poc, però n'estic absolutament convinçuda què aquesta és una activitat que "s'hereda" dins l'àmbit familiar, són els pares amb sensibilitat per a la lectura que compren llibres als seus infants i els "habituen" a l'activitat lectora; com el gust per anar d'excursió o cuinar les sopes d'una determinada manera. Des de la meva visió professional en el camp de l'educació, és un fracàs intentar fer lectors des de l'escola quan a casa seva ningú llegeix, no es valora i no hi ha cap llibre. En aquests moments de crisi, els llibres infantils i juvenils haurien de contenir els seus preus, o millor; abaratar-los. La literatura infantil i juvenil no pot deixar de banda la seva cura en la presentació; dibuixos, color, format, tipus de paper...Per això generalment el llibre és car, però ara, poca gent es treu de la butxaca vint o vint-i-cinc euros en un llibre per a un infant de tres anys...

Tinc 19 anys, i sempre m'ha

Tinc 19 anys, i sempre m'ha agradat llegir novel·les de tota mena, i a casa meva sovint he vist llegir només al meu pare, i no pas a la meva mare ni als meus germans. El cas és que sempre he estat envoltada de llibres a causa que el meu pare havia estat treballant a diferents editorials.
Estic d'acord en alguns dels vostres comentaris. Agafo molt sovint el transport públic, i molts cops al dia, i veig moltíssima gent, joves i adults d'entre 20 i 50 anys, que llegeix un llibre o un diari. Jo sóc de les que llegeixo al metro o al bus perquè és un dels pocs moments que tinc per fer-ho. Quan m'acabo un llibre ja tinc un altre que m'espera. Una altra qüestió és que és a casa que t'han d'habituar a la lectura de llibres, sinó la cosa es queda a mans dels interessos d'un mateix. A l'escola sempre ens han fet llegir lectures obligatòries, però existeixen d'altres formes d'inculcar la lectura des del propi centre. Jo m'enrecordo que quan cursava la primària hi havia un dia a la setmana que ens deixaven fer mitja hora de lectura, donant-nos en préstec un llibre de la petita biblioteca que teníem a classe, i sobretot tinc la imatge de tota la classe en silenci llegint un llibre molt entretingudament. No sé si aquestes coses es segueixen fent, però és una bona manera de no deixar de viure petites històries que ens omplen de curiositat i vida.

Bé, només volia donar el meu punt de vista des de la meva pròpia experiència com a jove lectora.

Tinc un fill de 14 anys que

Tinc un fill de 14 anys que de petit sempre havia llegit molt. S'empassava llibres infantils, més tard els Harry Potters etc i llegia tots els llibres que li queien a les mans. Llegia cada nit al llit abans d'adormir-se, i sovint li havíem de cridar l'atenció sobre l'hora que era i li havíem d'insistir que ja tocava apagar el llum.

Va ser aterrar a l'ESO (a on els fan llegir llibres horrorosos, avorrits, veritables tostóns) i començar a odiar la lectura. Ara, dos anys després, mai no li ve de gust llegir, i ara només s'entreté llegint voraçment per internet, en especial articles de la Vikipèdia que parlen dels temes més diversos.

Crec que a l'ensenyament secundari, els professors de literatura catalana i/o llengua tenen una gran part de responsabilitat en què els joves abandonin els seus bons hàbits de lectura a l'adolescència, tal com revela l'estudi al què alguns heu fet referència. I dono fe que els llibres que ha de llegir obligatòriament el meu fill -que invariablement llegeixo jo, per tal de poder-los treballar junts- estan triats amb uns criteris que em desconcerten. Si me'ls haguessin fet llegir a mi, també hauria odiat llegir.

La lectura és importante,

La lectura és importante, tanto para pequeños como para mayores. Particularmente creo que los niños no leen, por qué los mayores no lo hacen. Tengo dos nietas; sus padres estan tan ocupados en prepararlas bién para el futuro, que sé olvidan prepararlas para el presente. En éso todos somos culpables, los que escribimos, los medios de comunicación, los goviernos y todo el conjunto de la sociedad que tiene poco tiempo para dedicarle a los niños, sin darnos cuenta que ellos son el futuro. ¿Qué futuro les espera sin cultura?¿Qué podemos hacer los mayores para mejorar está situación? Creo, que si cuando bienen nuestros hijos o nietos a casa y nos ven un día tras otro con un libro en las manos, ellos nos copían. Lo malo és que ni los padres ni los abuelos tienen esa aficción. La tele y los juegos electronicos han ganado la partida a un buén libro, es una pena pero és así. Cati.

Soc pare i professor, per

Soc pare i professor, per sort no ho soc de literatura, perquè em sabria greu, molt de greu, ser com un d'aquests professors que han fet renegar a la meva filla de la literatura catalana. Tanta sort que no confon la llengua catalana, la nostra estimada llengua, amb la encorcetada literatura catalana oficial, que t'obliga a interpretar els textes de la mateixa manera que un temps ho feien el catòlics i, ara encara, els musulmans.
Gràcies filla per seguir estimant la nostra llengua, malgrat els professors de literatura catalana.

Jo crec que la cosa es que

Jo crec que la cosa es que està molt desigualat, hi ha joves que llegeixen moltíssims llibres, com jo, i n'hi ha d'altres que, cap ni un. També voldria dir que si ens obligueu a llegir ho farem menys i a més així és més avorrit.
Si t'han d'obligar a llegir no val la pena que ho facin, perquè no valores prou els llibres.

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.