A debat
A debat

Literatura i cinema

Quines pel·lícules creieu que han fet una versió reeixida d'una obra literària? En quin cas han fracassat? Creieu que una pel·lícula ha de ser 'fidel' a l'obra en què es basa? Quines obres de la literatura catalana podrien ser susceptibles de convertir-se en matèria cinematogràfica?.

Comentaris

Una novel·la que podria

Una novel·la que podria donar lloc a una bona pel·lícula, i també a una minisèrie de tv, és "Vida privada", de Josep M. de Sagarra. I en el gènere del docudrama "Camins de França" de Joan Puig i Ferreter.

És important la distinció

És important la distinció "versió reeixida" i "versió fidel". Pel que fa a l'últim concepte, i tenint en compte que el llenguatge literari i el cinematogràfic presenten moltes diferències, no és infreqüent escoltar això que una pel·lícula estrictament fidel a l'obra escrita "resulta massa literària (és a dir: lenta)" i per això moltes versions cinematogràfiques es presenten simplement com a "inspirades en...", amb la qual cosa tampoc no s'enganya ningú.

Des del meu punt de vista, una pel·lícula "fidel" i alhora reeixida és "El Guepard".

Com a exemple de films no massa fidels, però reeixits podríem citar: "Desdejuni a Tiffanys", "Troia", de Wolfgang Petersen, o "Les mines del rei Salomó". Y, anant més enllà, encara es podria citar films bastants millors que el llibre en què recolzen: "La dama de Shangai".

Finalment pense que "El camí de sirga", de Jesús Montcada donaria per a una bona pel·lícula, com també algunes obres de Ferran Torrent bastants idònies per a fer cine negre actual. Per altra banda, tant "Bearn" com "La plaça del diamant" mereixien versions cinematogràfiques millors que les que han tingut.

Salutacions.

'Incerta glòria', de Joan

'Incerta glòria', de Joan Sales, seria una obra ideal per fer una gran pel·lícula. Però hauria de ser una adaptació al mateix nivell, immens, de la novel·la.

Jo també estic d'acord que

Jo també estic d'acord que "El Guepard" és un film força fidel a l'obra original i alhora una gran pel·lícula. Visconti va saber captar l'essència dels personatges i va donar a la història el seu toc particular.

Eld esembre 2008, a la fira del llibre de Guadalajara vaig assitir a un cafè literari sobre l'adaptació al cinema de la novel·la de Sandro Veronesi "Caos calmo". (La pel·lícula estava interpretada per Nanni Moretti.) Veronese va parlar del ritme diferent que tenen un llibre i una pel·lícula i com, de vegades, escenes que en el llibre es resolen en unes poques línies, poden tenir un espai destacata en el film i al contrari. Vaig escriure'n un comentari en el meu bloc:

http://lectoracorrent.blogspot.com/2008/12/caos-calmo-el-llibre.html

Com van dir algunes persones en el cafè, llibre i film no es poden comparar. Potser aquesta tendència a comparar-los sigui la causa de moltes desil·lusions.

Apassionant qüestió. De

Apassionant qüestió. De fet quantes grans pel·lícules veu un sense saber que en el fons venien d'un llibre -a mi em va passar amb moltes pel·lícules del Hollywwod clàssic. Es pot optar per incloure trames inexsitents al llibre originari, en pro d'aconseguir l'atmosfera adequada (és el que fa Hillcoat a la recent adaptació de The Road, del Cormac McCarthy).

L'home manuscrit per Albert Serra, o El dia de l'ós per Marc Recha serien cosa fina. De fet m'han dit que Marc Recha va començar la seva carrera cinematogràfica fent un curtmetratge sobre L'oceonagrafia del tedi d'Eugeni d'Ors. S'ha de ser. No sé com però s'ha de ser. O si la jove Mar Coll aconseguís fer un Mirall trencat sense que semblés una telesèrie...

Estic completament d'acord:

Estic completament d'acord: "Il Gattopardo" és la millor adaptació ( o versió fidel) que he vist d'una novel·la. Pel que fa a versions infidels, jo diria " Apocalipse Now", que té com a punt de referència "Heart of Darkness" de Joseph Conrad. Fer aquest tipus de versions seria una manera d'evitar les "decepcions". http://conillpaper.blogspot.com/

Una pel·lícula molt mal

Una pel·lícula molt mal feta és Tirant lo Blanc. Horrible.

Sobre la "tensió" entre

Sobre la "tensió" entre cinema i literatura recomano enormement el visionat de dues pel·lícules genials, que han trobat en la metaficció el recurs ideal per reflexionar sobre aquest conflicte:

- "Adaptation" d'Spike Jonze, molt més que una adaptació de "El lladre d'orquídies" de Susan Orlean.

- "Tristam Shandy: a cock and bull story" de Michael Winterbottom (per mi, un geni).

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.