Activitats i notícies
Més notícies07-10-10

L'Oulipo i la literatura potencial, en la represa del Tritextuals

El dimecres 6 d'octubre L'AELC va reprendre el Tritextuals, un cicle que pretén dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents, amb una sessió dedicada a la literatura potencial amb motiu del cinquantenari de la fundació del grup Oulipo, amb la participació de dos especialistes en aquest moviment literari: Ricard Ripoll i Màrius Serra.

Amb la sala de l'Espai Cafè de l'Espai Mallorca ple de públic assistent l'acte va començar puntual a les 19.30 hores amb una breu presentació del cicle i de la seva represa després del parèntesi estiuenc per part del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, qui tot seguit va donar pas a Ester Xargay, la qual va parlar breument dels origens i característiques de l'Oulipo (Ouvroir de Littérature Potentielle, moviment d'experimentació literària fundat per Raymond Queneau al 1960 que advoca per establir una restricció formal o conceptual que limiti i estructuri l'obra. Els seus integrants barregen els mètodes combinatoris i matemàtics, l'humor absurd i la disecció del seu entorn) i va presentar els dos participants al Tritextuals: Ricard Ripoll i Màrius Serra. De Ripoll en va destacar la direcció del GRES (Grup de Recerca sobre Escriptures Subersives) i la defensa d'un jo literari que esdevé joc, així com la reivindicació d'una tradició literària francesa patafísica, que s'enceta amb el comte de Lautreamont, passa per Alfred Jarry i el seu Ubú, el personatge que ho qüestiona tot, començant pel paper sagrat de la literatura, i arriba fins al moviment Oulipo pròpiament dit. De Màrius Serra va indicar que està preparant la segona part de la seva obra més oulipiana, Verbàlia, i va esmentar breument les seves obres més importants i les diverses tasques que exerceix (novel·lista, autor de mots encreuats, periodista, etc.).

Tot seguit l'actriu Núria Salvadó va llegir un fragment de l'obra El llop palimpsest, de Ricard Ripoll, i Senyals, un capítol del llibre Quiet de Màrius Serra. El diàleg entre els dos autors el va encetar Serra justificant la tria del text en comentar que tot sovint es parla de l'Oulipo en termes abstractes, freds, científics, i que volia demostrar que no sempre és així amb Senyals, un text que transita per un territori més emocional. Així, els paràmetres de l'Oulipo són lliures i intercanviables, no és un moviment literari sinó més aviat un territori, un taller on l'escriptor treballa i a partir del qual l'autor agafa els elements que més li interessen. Va afegir que Queneau i els primers oulipians volien trencar amb el sectarisme del surrealisme, i que tot autor que sigui convidat per un oulipià entrarà automàticament en el grup, del qual formarà part fins i tot després de mort. Aquest to humorístic es manifesta amb l'única regla que permet donar-se'n de baixa: una nota de suïcidi amb testimonis que expliciti que el motiu d'aquest és donar-se de baixa de l'Oulipo. Serra és membre integrant de l'Oplepo, la versió italiana de l'Oulipo.

Ricard Ripoll va començar la seva aportació parlant de la figura d'un gran oulipià, Georges Perec i una de les seves grans obres, La disparition, on s'omet la lletra 'e'. Ripoll va dir que sobretot al principi se'l va acusar de falta d'emoció, de futilitat, però amb els anys s'ha descobert la profunditat d'aquesta obra, que és joc però també metafòra: l'absència de la e' com a símil de la desaparició dels seus pares a mans dels nazis. Amb aquest exemple Ripoll demostra que la manipulació de la literatura i del llenguatge no implica necessàriament falta de sentiment. Una manipulació que ell mateix ha aplicat al seu El llop palimpsest amb una 'trava': una obligació formal, una regla que s'ha de seguir per construir el text. En el cas d'El llop palimpsest aquesta trava consisteix a escriure un text per paràgrafs, a partir de l'alfabet però on les paraules del text comencen amb la lletra amb què acaba la paraula anterior. Per tant, per començar un nou paràgraf l'última paraula de l'anterior ha d'acabar amb la mateixa lletra que la primera paraula del posterior. Exemple: Amb bona afició. / Obrirem moltes seqüències...

Ester Xargay va afegir que amb la concepció de la literatura com a joc, amb la creació de regles, de traves, els moviments oulipians volen destruir la idea romàntica de l'escriptor i de l'escriptura com a art gairebé sagrat. Màrius Serra va parlar llavors dels plagiaris de l'Oulipo avant la lettre, com per exemple Ramon Llull i el seu ars combinatoria, o Borges i la seva pretensió d'unir dues paraules que mai fins llavors han estat plegades. Va dir també que les traves, les regles, sempre han existit. En això consisteix el constrenyiment a l'hora d'escriure en un determinat gènere literari, o la simple escriptura d'un sonet. En tot cas, va concloure l'enigmista, "existeix el concepte  'clinamen', que consisteix en saltar-te la regla autoimposada si en un moment determinat consideres que ets capaç de seguir aplicant-la però has decidit conscientment que te la saltaràs".

Abans de les intervencions del públic Ricard Ripoll va tornar sobre Georges Perec comentant que és l'únic dels oulipians, juntament amb Italo Calvino, que ha creat obres de pes, obres llargues, seguint traves, com La disparition, Les revenentes (on l'única vocal és la 'e') o La vie, mode d'emploi.

      
A la taula i d'esquerra a dreta: Ricard Ripoll, Ester Xargay, Màrius Serra i Núria Salvadó. Dret: GJ Graells.

Fotos: Carme Esteve.