Activitats i notícies

   

  • 03-05-18

    Burgos, Zoraida: Premi de la Crítica Catalana de poesia, Convivència d'aigües. [Més informació]
    Checa, Josep: Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, Pell d'ànima. [Més informació]

  • 27-04-18

    El col·lectiu d'escriptors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha reconegut amb els seus vots la qualitat de l'obra, la importància de la trajectòria i el compromís del poeta, traductor i assagista.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">27 d'abril del 2018</span></div> <br /> <div class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"><b>El col&middot;lectiu d'escriptors de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana ha reconegut amb els seus vots la qualitat de l'obra, la import&agrave;ncia de la traject&ograve;ria i el comprom&iacute;s del poeta, traductor i assagista.</b></span></div> <br /> <p align="justify">El lliurament del premi ha tingut lloc aquest migdia a la seu de l'AELC a Barcelona. Hi han intervingut Bel Olid, que ha lliurat un diploma i una ploma commemoratius a Francesc Parcerisas, i l'escriptor i catedr&agrave;tic de teoria de l'art Antoni Mar&iacute;, que n'ha fet una glossa.</p> <p align="justify">El premi se celebrar&agrave; el 7 de maig a l'Ateneu Barcelon&egrave;s, amb un acte p&uacute;blic en qu&egrave; participaran diversos companys de ploma i amics del guanyador.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/CA-5344.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/CA-5344.jpg" alt="" width="450" height="300" /></a><br /> <span style="font-size: smaller;">Francesc Parcerisas, aquest migdia a la seu de l'AELC. &copy; Carme Esteve / AELC</span></p> <p class="rtecenter"><i>Bel Olid ha destacat, en nom de la Junta Directiva, que per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana el Premi Jaume Fuster &eacute;s un goig especial, perqu&egrave; el donen els companys d'ofici, i en aquest cas tamb&eacute; perqu&egrave; Francesc Parcerisas sempre ha estat molt vinculat amb l'AELC i amb la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.&nbsp; N'ha destacat, tamb&eacute;, la seva condici&oacute; de mentor de diverses generacions de traductors que, com ella, l'han tingut de professor a la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona.<br /></i></p> <p align="justify"><br /> <b>Antoni Mar&iacute;</b>, escriptor i catedr&agrave;tic de Teoria de l'Art de la Universitat Pompeu Fabra i amic &iacute;ntim de Parcerisas, ha destacat la <i>literalitat</i> de la poesia de Francesc Parcerisas. Mar&iacute; ha comparat la poesia de Parcerisas amb la poesia de Kavafis en el sentit que la seva &eacute;s una est&egrave;tica horitzontal, amb els peus a terra.&nbsp; La seva poesia inclou el<i> correlat objectiu</i> &ndash; aquella pres&egrave;ncia de la realitat d'arrel&ndash; que desvetlla en el poeta l'experi&egrave;ncia de la poesia. La poesia de Parcerisas, ha dit Mar&iacute;, &laquo;est&agrave; molt arrelada amb la hist&ograve;ria, per&ograve; no amb la gran hist&ograve;ria, sin&oacute; amb la petita hist&ograve;ria i la hist&ograve;ria personal que es confon amb la vida dels altres&raquo;. La seva poesia, ha dit Mar&iacute;, va alliberar la generaci&oacute; dels 70 &laquo;del bloqueig metaf&iacute;sic que planava sobre la poesia catalana&raquo;.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/CA-5368.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/CA-5368.jpg" alt="" width="450" height="300" /></a><br /> Antoni Mar&iacute; i Francesc Parcerisas. &copy; Carme Esteve / AELC</p> <p class="rtecenter"><b>&laquo;A trav&eacute;s dels seus poemes gaireb&eacute; podr&iacute;em resseguir els esdeveniments m&eacute;s importants o que m&eacute;s han afectat una generaci&oacute;. Amb ell, aquests fets cobren un altre al&egrave;, a trav&eacute;s de la visi&oacute; compromesa i a vegades esc&egrave;ptica del poeta sobre la realitat de les coses&raquo; ha dit Toni Mar&iacute;.</b></p> <p align="justify">Antoni Mar&iacute; ha acabat reivindicant el conjunt de l'obra de Parcerisas, des del punt de vista de la poesia com de la traducci&oacute; i tamb&eacute; el conreu de prosa, i n'ha llegit el poema &laquo;Que vingui la selva&raquo;, del 1972.</p> <p align="justify"><b>Francesc Parcerisas</b> ha reconegut que &eacute;s un reconeixement especial per la seva llarga vinculaci&oacute; amb l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, a la qual pertany des de la seva fundaci&oacute; i de la qual ha estat vicepresident al Principat (1991-1997) i president (1998-1999). Ha dit tamb&eacute;, que el premi &eacute;s especialment emotiu perqu&egrave; du el nom de Jaume Fuster, que representa &laquo;com ning&uacute; altre ho hauria pogut fer&raquo; la fermesa extraordin&agrave;ria i insubornable de les generacions de la postguerra per assolir la normalitzaci&oacute; de la literatura en catal&agrave; i el reconeixement de les feines diverses dels autors. Ha dit tamb&eacute; que li complau enormement que el premi no tingui jurat i que es concedeixi a trav&eacute;s de la votaci&oacute; oberta dels socis. En aquest sentit, ha tingut un record molt especial per Ant&ograve;nia Vicens i Antoni Vidal Ferrando, &laquo;tots dos molt bons amics i companys en molts actes literaris&raquo;, que havien resultat finalistes del premi.</p> <p align="justify">Ha volgut destacar, tamb&eacute;, el bon moment que viu l'AELC, que s'est&agrave; acostant als 1500 socis i t&eacute; unes 200 entrevistes del projecte &laquo;Lletres i Mem&ograve;ria&raquo; que s&oacute;n un &laquo;veritable monument a la mem&ograve;ria col&middot;lectiva&raquo;.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; Parcerisas ha denunciat l'acci&oacute; repressiva del Govern espanyol, la p&egrave;rdua de llibertats i la falta de comprom&iacute;s del socialisme i de l'esquerra espanyola en general. Als seus setanta-tres anys, no pot ni vol acceptar &laquo;l'equidist&agrave;ncia covarda dels estiracordetes o dels arronsamelics&raquo;.</p> <p align="center"><span style="font-size: larger;"><b>&laquo;Em sento m&eacute;s que mai al costat dels rapers, dels artistes pl&agrave;stics, dels tuitaires, dels CDRs, dels joves d'Altsasu, de la noia de Pamplona, de la gent que l'u d'octubre va defensar les llibertats del poble de Catalunya i naturalment al costat dels nostres representants empresonats sense judici o obligats a exiliar-se.&raquo;</b></span></p> <p align="justify">Parcerisas ha acabat fent una reivindicaci&oacute; de la llibertat, del cosmopolitisme, de la feina ben feta i del rigor de la universitat, i ha puntualitzat que considera, m&eacute;s enll&agrave; d'un honor personal, aquest reconeixement com &laquo;un premi a tots aquells que mai tergiversarem el sentit dels mots ni que permetrem que s'intenti esbandir, com en les &egrave;poques m&eacute;s fosques, cap dels usos socials de la llengua.&raquo;<br />&nbsp;</p><p class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/parlament-francesc-parcerisas-premi-jaume-fuster-2018.pdf" target="_blank"><b>LLEGIU AQU&Iacute; EL PARLAMENT SENCER DE FRANCESC PARCERISAS</b></a>.</p><p align="justify">&nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/CA-5639.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/CA-5639.jpg" alt="" width="450" height="300" /></a><br /> <span style="font-size: smaller;">Francesc Parcerisas i Bel Olid, a la cinquena planta de l'Ateneu Barcelon&egrave;s, on l'AELC t&eacute; la seva seu. &copy; Carme Esteve / AELC</span></p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b> Francesc Parcerisas</b></span> (Begues, Baix Llobregat, 1944) &eacute;s poeta, traductor i cr&iacute;tic literari. &Eacute;s professor em&egrave;rit de la Facultat de Traducci&oacute; i d'Interpretaci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, del la qual en va ser deg&agrave;. Ha estat professor convidat de la Universitat d'Estudis Estrangers de Pequ&iacute;n i de la C&agrave;tedra Joan Coromines de la Universitat de Chicago.</p> <p align="justify">Membre destacat de la generaci&oacute; liter&agrave;ria dels 70, es va donar a con&egrave;ixer amb el llibre <i>Vint poemes civils</i> (1966). La seva obra fins a 1983 va ser aplegada al volum <i>Triomf del present</i> (1992). Posteriorment ha publicat els volums <i>L'edat d'or </i>(1984), <i>Focs d'octubre</i> (1992), <i>Natura morta amb nens</i> (2000), <i>Dos dies m&eacute;s de sud</i> (2006) i <i>Seixanta-un poemes</i> (2014). Ha rebut nombrosos premis, com ara el Carles Riba del 1966, el de la Cr&iacute;tica Catalana de poesia (1983) i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, el mateix any, o la Lletra d'Or (1992) i el Premi de la Cr&iacute;tica Serra d'Or de poesia (2015). La cr&iacute;tica ha vist<i> L'edat d'or</i> com a un dels llibres de poesia que m&eacute;s van marcar la seva &egrave;poca: A <i>L'edat d'or</i>, Francesc Parcerisas aconsegueix d'escriure, d'una manera extraordin&agrave;riament remarcable, el que Dolors Oller anomena &quot;una poesia de l'experi&egrave;ncia de la quotidianitat&quot;. Ha publicat un dietari,<i> La primavera a Pequ&iacute;n</i> (2013), premi Llibreter, i est&agrave; a punt d'apar&egrave;ixer un nou volum d'escrits memorial&iacute;stics, <i>Un estiu</i>. La seva correspond&egrave;ncia amb el traductor Jordi Arbon&eacute;s &eacute;s aplegada tamb&eacute; en un volum (2016).</p> <p align="justify">Paral&middot;lelament desenvolupa una intensa tasca com a traductor, reconeguda amb el premi de la Cr&iacute;tica Serra d'Or de traducci&oacute; po&egrave;tica (1992) per <i>La llanterna de l'ar&ccedil;</i>, de Seamus Heaney, i amb el premi Cavall Verd Rafel Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica (2001) per <i>Un esborrany de XXX Cantos</i>, d'Ezra Pound, a m&eacute;s de la trilogia de J.R.R. Tolkien <i>El Senyor dels Anells</i> (1986-88). Ha col&middot;laborat en revistes culturals i liter&agrave;ries, i aplegat alguns dels seus articles i assaigs al recull cr&iacute;tic <i>L'objecte immediat</i> (1991). Ha escrit diversos assajos sobre traducci&oacute;, com ara<i> Traducci&oacute;, edici&oacute;, ideologia</i> (2009) i <i>Sense mans. Met&agrave;fores i papers sobre la traducci&oacute;</i>, Premi internacional d'assaig Josep Palau i Fabre (2013).</p> <p align="justify">El 2015 &eacute;s guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha estat director de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes (1998-2004), i del 2010 al 2016 n'ha estat deg&agrave;. Va ser el coordinador de la Generalitat de Catalunya per a l'Any del Llibre i la Lectura 2005. Membre de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, en fou vicepresident al Principat (1991-1997), president (1998-1999) i forma part de la seva Comissi&oacute; Consultiva.</p> <p align="justify">M&eacute;s informaci&oacute; a <a href="http://www.escriptors.cat/autors/parcerisasf" target="_blank">www.escriptors.cat/autors/parcerisasf</a><br /> &nbsp;</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>EL PREMI JAUME FUSTER</b></span><br /> El Premi Jaume Fuster &eacute;s un guard&oacute; destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. &Eacute;s un premi a la traject&ograve;ria, a la repercussi&oacute; i a la divulgaci&oacute; que ha tingut la seva obra, i t&eacute; especial rellev&agrave;ncia pel fet de ser escollit a trav&eacute;s de les votacions dels companys d'ofici socis de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana. El sistema &eacute;s el seg&uuml;ent: en una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora &ndash;viu en el moment de convocar el premi i que no l'hagi rebut abans&ndash; i en una segona ronda, la votaci&oacute; es fa entre els tres noms &ndash;o m&eacute;s, en cas d'empat&ndash;, m&eacute;s repetits.</p> <p align="justify">Els escriptors distingits en les edicions anteriors han estat Jes&uacute;s Moncada, Quim Monz&oacute;, Jaume Cabr&eacute;, Maria Ant&ograve;nia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat Abell&oacute;, Maria Barbal, M&agrave;rius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverd&uacute;, Isabel-Clara Sim&oacute;, Jaume P&eacute;rez Montaner, Joan Margarit, Carles Hac Mor&nbsp; i el darrer, Jordi P&agrave;mias.</p> <p align="justify">L'AELC editar&agrave;, amb motiu del premi, un volum de la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Retrats&raquo;, dedicat a Francesc Parcerisas.</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>CELEBRACI&Oacute; DEL PREMI EL 7 DE MAIG</b></span>&nbsp; <br /> El Premi Jaume Fuster a Francesc Parcerisas se celebrar&agrave; en un acte p&uacute;blic a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelon&egrave;s el dilluns 7 de maig a les 19h. Hi intervindran Antoni Mar&iacute;, que parlar&agrave; sobre la poesia de Francesc Parcerisas; Joaquim Sala-Sanahuja, que parlar&agrave; sobre el seu pas per la Facultat de Traducci&oacute;, i Iolanda Pelegr&iacute;, que parlar&agrave; sobre el seu pas per la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes. A continuaci&oacute;, diversos amics i companys de Francesc Parcerisas llegiran poemes de l'autor guardonat. L'acte acabar&agrave; amb un brindis a l'entrada de carruatges de l'Ateneu Barcelon&egrave;s.<br />&nbsp;</p><p class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/invitacio-premi-jaume-fuster-francesc-parcerisas-07052018.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/invitacio-premi-jaume-fuster-francesc-parcerisas-07052018.jpg" alt="" width="300" height="760" /></a></p><p align="justify"><br /><span style="font-size: larger;"><b>La not&iacute;cia a la premsa:</b></span><br /><br />Ara: <a href="https://llegim.ara.cat/actualitat/Francesc-Parcerisas-guanya-Jaume-Fuster_0_2004399673.html" target="_blank">Francesc Parcerisas guanya el premi Jaume Fuster</a> (Jordi Nopca).<br />El Nacional: <a href="https://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/francesc-parcerisas-premi-jaume-fuster_262737_102.html" target="_blank">Parcerisas, un premi Jaume Fuster que rebutja la repressi&oacute; i confia en el futur</a> (Gustau Ner&iacute;n).<br />Europa Press: <a href="http://www.europapress.es/catalunya/noticia-francesc-parcerisas-xviii-premi-jaume-fuster-aelc-20180427122507.html" target="_blank">Francesc Parcerisas, XVIII Premi Jaume Fuster de l'AELC</a> (Irene Dalmases).<br />Naci&oacute; Digital: <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/153725/escriptors/catalans/guardonen/francesc/parcerisas/amb/premi/jaume/fuster" target="_blank">Els escriptors catalans guardonen Francesc Parcerisas amb el premi Jaume Fuster</a> (Esteve Plantada).<br />&nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 25-04-18

    Aquest divendres es farà la roda de premsa d'anunci i lliurament del XVIII Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana. Un premi que reconeix l'obra i la trajectòria d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana a través dels vots dels nostres associats.

    Bel Olid entregarà el premi a la persona guanyadora, i un company de ploma en farà una glossa breu.

    L'acte tindrà lloc a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès (Canuda, 6, 5a planta), el divendres 27 d'abril, a les dotze del migdia.

    Destacat ampliat: 
    <p class="rteright"><span style="font-size: smaller;">25 d'abril del 2018</span></p> <br /><p align="justify">Aquest divendres es far&agrave; la roda de premsa d'anunci i lliurament del XVIII Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana. Un premi que reconeix l'obra i la traject&ograve;ria d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana a trav&eacute;s dels vots dels nostres associats.</p><p align="justify">Bel Olid entregar&agrave; el premi a la persona guanyadora, i un company de ploma en far&agrave; una glossa breu.</p><p align="justify">L'acte tindr&agrave; lloc a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelon&egrave;s (Canuda, 6, 5a planta), el divendres 27 d'abril, a les dotze del migdia.</p><p align="justify">El Premi se celebrar&agrave; amb un acte p&uacute;blic el dia 7 de maig a les 7 del vespre al mateix Ateneu Barcelon&egrave;s.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 25-04-18
    24 d'abril del 2018


    Els escriptors valencians van celebrar la diada de Sant Jordi amb una trobada festiva i reivindicativa que va tenir un record especial per a Manel Marí.

  • 21-04-18

    Zoraida Burgos ha estat guardonada en la categoria de poesia del Premi de la Crítica Catalana per Convivència d'aigües (LaBreu Edicions), i Maria Guasch ha rebut el de narrativa per Els fills de Llacuna Park (L'Altra Editorial), com a millors obres en llengua catalana publicades durant el 2017.

    Els Premis de la Crítica Catalana es lliuraran dimecres 2 de maig a la Biblioteca de Catalunya, en el transcurs d'un sopar literari amb tertúlia amb les autores premiades i lectures dels textos guardonats.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">21 d'abril del 2018</span></div> <br /> <p align="center">Zoraida Burgos ha estat guardonada en la categoria de poesia del Premi de la Cr&iacute;tica Catalana per <i>Conviv&egrave;ncia d'aig&uuml;es</i> (LaBreu Edicions), i Maria Guasch ha rebut el de narrativa per <i>Els fills de Llacuna Park</i> (L'Altra Editorial), com a millors obres en llengua catalana publicades durant el 2017.</p> <p align="center"><b>Els Premis de la Cr&iacute;tica Catalana es lliuraran dimecres 2 de maig a la Biblioteca de Catalunya, en el transcurs d'un sopar literari amb tert&uacute;lia amb les autores premiades i lectures dels textos guardonats.</b></p> <p align="center">Per primera vegada els representants de la cr&iacute;tica catalana han declinat assistir a la reuni&oacute; anual en qu&egrave; l'Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Cr&iacute;ticos Literarios anuncia els premis, com a mostra d'en&egrave;rgica protesta per la manca de llibertat d'expressi&oacute; a tot l'Estat i per a reivindicar el comprom&iacute;s de l'escriptura amb aquestes llibertats.</p> <p align="center">El jurat de la modalitat en llengua catalana ha estat format pels cr&iacute;tics Anna Ballbona, &Agrave;lex Broch, Llu&iuml;sa Juli&agrave; (coordinadora), Jordi Nopca i Simona &Scaron;krabec.</p> <p align="center"><a href="https://www.escriptors.cat/files/els-fills-de-llacuna-park.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/els-fills-de-llacuna-park.jpg" alt="" width="234" height="350" /></a>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <a href="https://www.escriptors.cat/files/convivencia-d-aigues.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/convivencia-d-aigues.jpg" alt="" width="246" height="350" /></a><br /> <span style="font-size: smaller;">Cobertes de les obres guardonades amb els Premis de la Cr&iacute;tica Catalana 2018.</span></p> <p align="center"><a href="https://www.escriptors.cat/lliurament-premis-critica" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/banner-sopar-premis-critica-catalana.png" alt="" width="350" height="136" /></a></p> <p align="center"><span style="font-size: large;"><b> Maria Guasch, Premi de la Cr&iacute;tica Catalana de narrativa amb la novel&middot;la </b><i><b>Els fills de Llacuna Park </b></i></span></p> <p align="center"><b>Amb <i>Els fills de Llacuna Park </i>(L'Altra Editorial) la veu de la jove escriptora&nbsp; adquireix una nova dimensi&oacute; per la seva maduresa i fermesa. </b></p> <p align="justify"><img src="https://www.escriptors.cat/files/maria-guasch.JPG" title="Maria Guasch, Premi de la Cr&iacute;tica Catalana de narrativa" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" align="left" width="267" height="400" /><br /> &nbsp;<br /> <b>Maria Guasch</b> (Begues, 1983) &eacute;s llicenciada en Comunicaci&oacute; Audiovisual i combina la tasca de documentalista i guionista amb la vocaci&oacute; per l&rsquo;ensenyament. El 2013 publica la seva primera novel&middot;la, <i>La neu fosa</i> (El Toll), a la qual segueix <i>Olor de clor sota la roba</i> (RBA-La Magrana), amb qu&egrave; rep el Nou Talent FNAC 2014. Amb la tercera novel&middot;la, <i>Els fills de Llacuna Park</i> (L'Altra) l'autora ha consolidat la seva veu liter&agrave;ria, una de les m&eacute;s estimulants i inspiradores de les joves generacions.<br /> &nbsp; <br /> <b> Per a l'autora, el premi suposa &laquo;el reconeixement a uns personatges, a una hist&ograve;ria, a un tipus de relat i d'escriptura que han nascut amb absoluta llibertat, sense tenir en compte modes ni tend&egrave;ncies. Suposa donar m&eacute;s vida, m&eacute;s visibilitat, a uns personatges que he arribat a estimar i que han estat escrits des del plaer i des de la intu&iuml;ci&oacute;.&raquo;</b><br /> &nbsp; <br /> El Premi de la Cr&iacute;tica li arriba &laquo;en un moment molt dol&ccedil;, at&egrave;s que es tracta de la meva tercera novel&middot;la. Sento que es tracta no nom&eacute;s d'un reconeixement a Els fills de Llacuna Park, sin&oacute; a un imaginari que m'acompanya, a un tipus de personatges i d'hist&ograve;ries que, malgrat les difer&egrave;ncies aparents, tenen en com&uacute; una certa proposta sobre el m&oacute;n: de perplexitat, de desconcert, de foscor i de tendresa.&raquo;<br /> &nbsp; <br /> <b>Segons el Jurat del premi, </b>&laquo;amb una narrativa subtil i un llenguatge proper, sense edulcorants, Guasch presenta una obra a la vegada enigm&agrave;tica i seductora, on la insatisfacci&oacute;, el buit i la in&egrave;rcia del sense sentit batega en tots i cadascun dels personatges.&raquo;<br /> &nbsp; <br /> &laquo;La protagonista, Clara, &eacute;s una jove que viu a casa del germ&agrave;, la cunyada i el seu fill, i temporalment ensenya&nbsp; llengua en un centre penitenciari. El m&oacute;n de la pres&oacute; &eacute;s descrit amb una precisi&oacute; i una contund&egrave;ncia admirables. Hi identifica una dona que li resulta coneguda i que ser&agrave; un primer motiu de neguit. Aquesta atmosfera penitenci&agrave;ria sembla atrapar tots els personatges, que no aconsegueixen escapar de les lloses que carreguen. &Eacute;s un altre dels &egrave;xits d'una novel&middot;la que en molts aspectes destaca per l'originalitat i el rigor narratiu. La provisionalitat, aquest no acabar d'anar enlloc, punteja una hist&ograve;ria que s'apodera del lector, que arriba a preguntar-se on &eacute;s, en realitat, la pres&oacute;.<br /> &nbsp; <br /> Tant el que arriben a explicar els personatges com el que callen, tant els gestos gaireb&eacute; rob&ograve;tics com alguns sorprenents volcans violents (molt ben escollits) contribueixen a generar una tensi&oacute; sostinguda. La insatisfacci&oacute; existencial en les relacions familiars, socials i sexuals, dominades per l'estranyament d'una generaci&oacute; de joves, tenen com a rerefons descripcions d'imatges lluminoses dels paisatges &ndash;l'institut, l'estaci&oacute; de tren, el barri perif&egrave;ric, el poble metropolit&agrave;, la urbanitzaci&oacute;... El que en un primer moment nom&eacute;s apareix com una corrupci&oacute; lligada als negocis urban&iacute;stics resulta ser, en realitat, un mirall de la degradaci&oacute; moral que ha rosegat les fam&iacute;lies, el futur dels joves i les seves esperances impossibles.&raquo; (<i>Anna Ballbona, escriptora i cr&iacute;tica liter&agrave;ria. Del Jurat del Premi de la Cr&iacute;tica Catalana 2018</i>)</p> <p align="center"><a href="https://www.escriptors.cat/files/IMG-20180417-WA0003.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/IMG-20180417-WA0003.jpg" title="Signatures d'Els fills de Llacuna Park" alt="" width="350" height="183" /></a><br /> <span style="font-size: smaller;">Signatures d'<i>Els fills de Llacuna Park</i> el dia de Sant Jordi.</span></p> <p align="center"><span style="font-size: large;"><b>Zoraida Burgos, Premi de la Cr&iacute;tica Catalana de poesia amb </b><i><b>Conviv&egrave;ncia d'aig&uuml;es</b></i></span></p> <p align="center"><i><b>Conviv&egrave;ncia d'aig&uuml;es</b></i><b> (LaBreu Edicions) &eacute;s una obra d'art commovedora perqu&egrave; reuneix en un sol volum l'esfor&ccedil; de tota una vida.</b></p> <p align="justify"><img src="https://www.escriptors.cat/files/zoraida-burgos.jpg" title="Zoraida Burgos, Premi de la Cr&iacute;tica Catalana de poesia" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" align="left" width="400" height="279" /><b> Zoraida Burgos</b> ha exercit principalment de bibliotec&agrave;ria, a Amposta i a Tortosa, la seva ciutat natal i on viu. Ha estat, durant molts anys, l'&uacute;nica veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre i forma part &ndash;juntament amb Jes&uacute;s Massip, Manuel P&eacute;rez Bonfill i Gerard Verg&eacute;s, entre altres&ndash; de la generaci&oacute; de poetes de la postguerra a Tortosa. La seva traject&ograve;ria s'inicia l'any 1970 amb l'obtenci&oacute; del premi M&agrave;rius Torres pel llibre <i>D'amors, d'enyors i d'altres coses</i> i amb la inclusi&oacute; de part de la seva obra po&egrave;tica en diverses antologies. A partir de <i>Vespres</i> (1978) la seva producci&oacute; es pot entendre de forma unit&agrave;ria, juntament amb <i>Cicle de la nit</i> (1981), <i>Reflexos</i> (1989) i <i>Blaus</i> (1993). Despr&eacute;s d'uns anys sense publicar poesia, el 2012 rep el Premi de poesia Vila de Lloseta amb <i>Absolc el temps</i>, un llibre sobre la mem&ograve;ria, el temps, i de reflexi&oacute; sobre l'escriptura. L'any 2013 va representar la paraula po&egrave;tica en la celebraci&oacute; del Dia Mundial de la Poesia (ILC).<br /> &nbsp; <br /> El 2017 LaBreu Edicions publica, en un volum bell&iacute;ssim, tota la seva obra amb el t&iacute;tol <i>Conviv&egrave;ncia d'aig&uuml;es</i>. Tamb&eacute; inclou <i>L'obsessi&oacute; de les dunes</i> (1994), conjunt de proses po&egrave;tiques que va rebre el Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler, i diversos poemes in&egrave;dits.<br /> &nbsp; <br /> Ha participat en diverses antologies col&middot;lectives de narrativa com ara <i>El brogit de l'Ebre</i> (2003). Paral&middot;lelament, ha publicat una dotzena de t&iacute;tols de narrativa infantil i juvenil i i ha diverses traduccions de poetes.<br /> &nbsp; <br /> &Eacute;s s&ograve;cia d'honor de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana.<br /> &nbsp; <br /> <b> Per a l'autora, aquest premi &laquo;representa un honor inesperat i que agraeixo, des de la meva 'perif&egrave;ria de les Terres del Sud'&raquo; i li arriba &laquo;en un moment de calma i silenci, i de responsabilitat&raquo;.</b><br /> &nbsp; <br /> &laquo;Sempre he pensat que totes les lectures, les oblidades i les inoblidables, ens marquen, ens deixen algun rastre en el subconscient. Influ&egrave;ncies clares en reconec dues: la lectura de <i>La pell de brau</i>, dirigida per Ricard Salvat, a l&rsquo;Escola de Bibliotec&agrave;ries, em va decidir a escriure en catal&agrave;. Em pesava massa la poesia castellana dels meus estudis i necessitava trobar la meva pr&ograve;pia veu. L&rsquo;altra crec que va ser la lectura de T.S. Eliot, fa molts anys.&raquo;<br /> &nbsp; <br /> <b>Segons el Jurat del Premi, </b>&laquo;<i>Conviv&egrave;ncia d'aig&uuml;es</i> &eacute;s una obra d'art commovedora perqu&egrave; reuneix en un sol volum l'esfor&ccedil; de tota una vida. Els seus poemes donen fe de l'evoluci&oacute; d'una veu ins&ograve;lita per&ograve; ben reconeixible des de l'&iacute;mpetu dels primers versos fins a l'equilibri de la maduresa, que li permet navegar entre les grans contradiccions de la vida, la recerca de la identitat i els seus miratges.<br /> &nbsp; <br /> Des d'un inici ha sabut construir una veu po&egrave;tica singular i fer front als reptes d'una societat en transici&oacute; amb una mirada tendra i implacable al mateix temps. No hi ha en el seu gest cap vacil&middot;laci&oacute; quan descriu el plaer o el desig. Els matisos que &eacute;s capa&ccedil; de revelar en les seves descripcions sorprenen encara avui per la seva objectivitat. Zoraida Burgos &eacute;s una poeta que sempre es posiciona. No diu per dir, sin&oacute; que pensa, sospesa, explica i commou amb la seva honestedat, amb la seva falta de temor davant de les convencions socials i els silencis heretats.&raquo; (<i>Simona &Scaron;krabec, cr&iacute;tica, escriptora i traductora. Del Jurat del Premi de la Cr&iacute;tica Catalana 2018</i>)</p> <p align="center"><span style="font-size: large;"><b>Lliurament dels Premis de la Cr&iacute;tica Catalana</b></span></p> <p align="justify">L'acte de lliurament dels Premis de la Cr&iacute;tica Catalana tindr&agrave; lloc dimecres 2 de maig a les 21h a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya (Hospital, 56, de Barcelona).</p> <p align="justify">Anna Ballbona conversar&agrave; amb Maria Guasch sobre <i>Els fills de Llacuna Park</i>, i Llu&iuml;sa Juli&agrave; amb Zoraida Burgos sobre <i>Conviv&egrave;ncia d'aig&uuml;es</i>. A continuaci&oacute;, hi haur&agrave; un espai per a llegir, a micro obert, fragments triats de les obres guardonades mentre se serveix un sopar a c&agrave;rrec de &laquo;La Coqueta&raquo;.</p> <p align="justify">Preu 18&euro; per persona (preu per a socis de l'AELC i un acompanyant, 15&euro; per persona).</p> <p align="justify"><b>Places limitades. Cal inscriure-s'hi abans del 30 d'abril (a l'enlla&ccedil; </b><a href="https://www.escriptors.cat/lliurament-premis-critica" target="_blank"><b>www.escriptors.cat/lliurament-premis-critica</b></a><b>)</b></p> <p align="justify">L'acte de lliurament del Premi de la Cr&iacute;tica Catalana &eacute;s patrocinat per CEDRO i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, i compta amb la col&middot;laboraci&oacute; de la Biblioteca de Catalunya.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/lliurament-premis-critica" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/banner-sopar-premis-critica-catalana.png" alt="" width="350" height="136" /><br /> </a></p> <p align="center"><span style="font-size: large;"><b>Sobre el Premi de la Cr&iacute;tica Catalana</b></span></p> <p align="justify">Els Premios de la Cr&iacute;tica Espa&ntilde;ola s&oacute;n uns guardons que reconeixen les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant l'any anterior en cadascuna de les quatre lleng&uuml;es oficials de l'Estat espanyol, i s'atorguen des de 1956. La modalitat en llengua catalana, que coordina des del 2002 l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, es convoca anualment des de l'inici de la democr&agrave;cia.</p> <p align="justify">El palmar&egrave;s d'aquest premi reuneix bona part dels principals noms de les nostres narrativa i poesia actuals: Llu&iacute;s Sol&agrave; i Sebasti&agrave; Perell&oacute; el 2017, Mart&iacute; Dom&iacute;nguez i Gemma Gorga el 2016, Toni Sala i M&agrave;rius Sampere el 2015, Pep Coll i Carles Duarte el 2014, Jordi Coca i Jordi Llavina el 2013, Jaume Cabr&eacute; i Perejaume el 2012, Jordi Punt&iacute; i Anna Montero el 2011, Francesc Ser&eacute;s i Carles Miralles el 2010, Joan Francesc Mira i Teresa Pascual el 2009, Manuel Baixauli i Joan Margarit el 2008, Eduard M&aacute;rquez i Pon&ccedil; Pons el 2007, entre altres.</p> <p align="justify">La roda de premsa d'anunci dels Premios de la Cr&iacute;tica Espa&ntilde;ola ha tingut lloc aquest dissabte 21 d'abril a les 12 del migdia a M&uacute;rcia.</p> <p align="justify"><b>Per primera vegada, els representants de la cr&iacute;tica catalana han declinat assistir a la reuni&oacute; anual de l'Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Cr&iacute;ticos Literarios, en qu&egrave; s'anuncien les obres guardonades, com a mostra d'en&egrave;rgica protesta per la manca de llibertat d'expressi&oacute; a tot l'Estat i per a reivindicar el comprom&iacute;s de l'escriptura amb aquestes llibertats.</b></p> <p align="justify">Aix&iacute; mateix, Llu&iuml;sa Juli&agrave;, com a coordinadora del jurat del premi, ha enviat&nbsp; amb el suport de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, un comunicat on s'exposa la greu situaci&oacute; de repressi&oacute; que es viu a Catalunya per la intervenci&oacute; de les institucions i l'empresonament de representants pol&iacute;tics i c&iacute;vics catalans.</p> <p align="justify"><br /> <br /> <a href="https://www.escriptors.cat/files/NdP_premis-critica-catalanaWEB.pdf" target="_blank">NOTA DE PREMSA</a> (catal&agrave;) - <a href="https://www.escriptors.cat/files/NdP_premios-critica-catalana-CAST-WEB.pdf" target="_blank">NOTA DE PRENSA</a> (castellano).<br /> &nbsp;</p> <div class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/lliurament-premis-critica" target="_blank"><img src="/files/lliurament-premis-critica-catalana-2018.jpg" title="Lliurament dels Premis de la Cr&iacute;tica Catalana" alt="" width="450" height="733" /></a></div> <br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 18-04-18

    En el dia amb més literatura de l'any, Sant Jordi es multiplica per a celebrar arreu la diada dels llibres i les roses. Des de signatures de novetats i venda de roses, a xerrades, presentacions, recitals, brindis, festes, concursos, reivindicacions o accions a les xarxes socials, Sant Jordi es diversifica cada vegada més, també a escala global, com una verdadera festa de la literatura en tots els sentits.

    Per Sant Jordi no et quedis a casa, viu la literatura, viu-la en català!

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">19 d'abril de 2018</span></div> <br /> <p align="justify">En el dia amb m&eacute;s literatura de l'any, Sant Jordi es multiplica per a celebrar arreu la diada dels llibres i les roses. Des de signatures de novetats i venda de roses, a xerrades, presentacions, recitals, brindis, festes, concursos, reivindicacions o accions a les xarxes socials, Sant Jordi es diversifica cada vegada m&eacute;s, tamb&eacute; a escala global, com una verdadera festa de la literatura en tots els sentits.</p> <p align="justify">Per Sant Jordi no et quedis a casa, viu la literatura, viu-la en catal&agrave;!</p> <p align="justify"><b><a href="https://www.escriptors.cat/?q=node/15374" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/sant-jordi-val%C3%A8ncia-2018.jpg" title="Sant Jordi a Val&egrave;ncia" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" align="left" width="180" height="459" /></a>Sant Jordi a Val&egrave;ncia</b><br /> Com ja va sent habitual, els escriptors valencians celebraran la diada de Sant Jordi amb una festa plena de roses i de literatura. A m&eacute;s del tradicional brindis i de la fotografia de fam&iacute;lia, l'AELC ha impulsat enguany un homenatge a <a href="https://www.escriptors.cat/autors/marim/" target="_blank">Manel Mar&iacute;</a>, poeta eivissenc resident a Val&egrave;ncia que va faltar el passat mes de gener als quaranta-dos anys.<br /> &nbsp; <br /> La celebraci&oacute; tindr&agrave; lloc el mateix dia de Sant Jordi, dilluns 23 d'abril a les 19.30h a la planta baixa de l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia, en ple centre de la ciutat.<br /> &nbsp; <br /> La poeta Begonya Pozo presentar&agrave; l'acte, que comen&ccedil;ar&agrave; amb l'espectacle-recital <i>Manel Mar&iacute; amb vi negre</i>, a c&agrave;rrec d'Ivan Brull, Eduard Ram&iacute;rez i Pau Sif. A continuaci&oacute; hi haur&agrave; una sessi&oacute; de micro obert per a la lectura de textos i poemes en record de Manel Mar&iacute;.<br /> &nbsp; <br /> La celebraci&oacute; del Sant Jordi a Val&egrave;ncia &eacute;s patrocinada per CEDRO i compta amb la col&middot;laboraci&oacute; d'Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, la llibreria Fan Set i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify"><b><a href="https://www.escriptors.cat/?q=node/15396" target="_blank"><img src="/files/PETONADA2018.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" align="right" width="220" height="309" /></a>A Barcelona</b><br /> A la capital catalana per a l'AELC Sant Jordi comen&ccedil;ar&agrave; a les 9h amb la participaci&oacute; de Bel Olid, en representaci&oacute; de l'Associaci&oacute;, a l'edici&oacute; especial d'<b><i>Els Matins</i> de TV3</b>. A dos quarts de deu, una nombrosa comitiva d'escriptors representar&agrave; els socis de l'AELC a l'<b>esmorzar</b> que ha organitzat l'Ajuntament de Barcelona sota el paraigua &laquo;Barcelona, ciutat de la Literatura de la UNESCO&raquo; al Palau de la Virreina.<br /> &nbsp; <br /> A Barcelona l'AELC tamb&eacute; s'ha volgut sumar a la <a href="/node/15396" target="_blank"><b>Festa de la Petonada</b></a>, que organitza &Ograve;mnium Cultural a la Pla&ccedil;a de la Universitat per a reivindicar el dret a estimar lliurement i per a normalitzar la diversitat afectiva. <a href="/node/15396" target="_blank">Diversos socis de l'AELC</a> hi participaran amb un recital, dividit en dues tongades, de relats de tem&agrave;tica LGTBI, a un quart d'una del migdia i a dos quarts de tres. A un quart de set del vespre, Bel Olid llegir&agrave; el manifest de La Petonada.<br /> &nbsp; <br /> L'associaci&oacute; d'editorials independents <i>Llegir en Catal&agrave;</i> ser&agrave; present a Barcelona amb dues parades de venda de llibres i signatures de novetats per part dels seus autors, de 10 a 20h al n&uacute;mero 49 del Passeig de Gr&agrave;cia (entre els carrers d&rsquo;Arag&oacute; i de Val&egrave;ncia) i a l'Ateneu Barcelon&egrave;s (Canuda, 6).<br /> &nbsp; <br /> Barcelona Ciutat de la Literatura de la UNESCO ha elaborat un programa amb algunes de les activitats que s'organitzen en aquesta ciutat, disponible <a href="http://www.barcelona.cat/ca/santjordi" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a>.</p> <p align="justify"><b>A Mollerussa</b><br /> El <a href="/files/salo-llibre-infantil-juvenil-catalunya-mollerussa-2018.pdf" target="_blank"><b>Sal&oacute; del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya</b></a> a Mollerussa tancar&agrave; la seva 34a edici&oacute; el mateix dia de Sant Jordi, amb una Marat&oacute; de lectures de 9 a 21h obert a totes les edats.</p> <p align="justify"><b>Sant Jordi a Mallorca</b><br /> L'Associaci&oacute;, com a membre de la Comissi&oacute; organitzadora de l'<b>Any Llompart 2018</b>, dona suport a la <a href="http://diari.uib.cat/arxiu/Set-hores-de-lectura-per-Sant-Jordi-Josep-Maria.cid530725" target="_blank">lectura continuada de l'obra po&egrave;tica de Josep Maria Llompart</a> que tindr&agrave; lloc a l'Ajuntament de <b>Palma</b> i que han organitzat la Universitat de les Illes Balears, l'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i la Fundaci&oacute; Mallorca Liter&agrave;ria. Comen&ccedil;ar&agrave; a les onze del mat&iacute; i s'allargar&agrave; durant set hores.</p> <p align="justify">A <b>Alc&uacute;dia</b> per primer any la <a href="https://www.escriptors.cat/node/15392" target="_blank"><b>Fundaci&oacute; Yannick i Ben Jackober</b></a> s'apunten a les celebracions de Sant Jordi amb un homenatge i a la literatura a trav&eacute;s d'un recital de poesia a c&agrave;rrec d'Ant&ograve;nia Vicens i Jaume Pont.</p> <p align="justify"><b><a href="https://www.escriptors.cat/files/santjordiencat.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/santjordiencat.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" title="santjordiencat" alt="" align="left" width="220" height="364" /></a>A LES XARXES</b><br /> L'AELC ha impulsat la campanya <b><i>#santjordiencat</i></b> en qu&egrave; anima els usuaris de les xarxes socials a compartir fotografies de llibres en catal&agrave; aquest Sant Jordi. A la iniciativa s'hi ha sumat la Biblioteca de Catalunya, el Gremi de Llibreters de Mallorca, lletrA i diverses editorials, entre altres.<br /> &nbsp; <br /> L'Optimot, el servei de consultes ling&uuml;&iacute;stiques de la Generalitat de Catalunya, ha llan&ccedil;at a Twitter un concurs amb el lema &laquo;<a href="http://optimot.blog.gencat.cat/2016/04/06/per-sant-jordi-clava-la-amb-loptimot/" target="_blank"><b>Per Sant Jordi, clava-la amb l&rsquo;Optimot!</b></a>&raquo;, que enguany s&rsquo;afegeix a l'Any Pompeu Fabra. El concurs proposa als seguidors de l&rsquo;@Optimotcat que envi&iuml;n una hist&ograve;ria breu, com a m&agrave;xim de 280 car&agrave;cters, inspirada en la vida o l&rsquo;obra del Mestre. A m&eacute;s, els microrelats han de contenir el nom de Fabra o algun derivat del seu cognom correctament format, com ara fabri&agrave;, prefabri&agrave;, postfabri&agrave;, etc. El concurs de Sant Jordi l&rsquo;Optimot &eacute;s una iniciativa de la Direcci&oacute; General de Pol&iacute;tica Ling&uuml;&iacute;stica del Departament de Cultura amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2018 i t&eacute; la col&middot;laboraci&oacute; de TR3SC, club de cultura.</p> <p align="justify"><b>Sant Jordi groc</b><br /> L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana tamb&eacute; s'ha unit a la campanya d'&Ograve;mnium Cultural per a tenyir de groc el nostre dia. La iniciativa vol omplir de roses grogues la Pla&ccedil;a de Catalunya de Barcelona, on es far&agrave; un gran mural per demanar la llibertat dels presos pol&iacute;tics.<br /> Porta una rosa groga a la Pla&ccedil;a Catalunya de Barcelona. Pots portar la teva o te la que facilitarem all&agrave; mateix<br /> Inscriu-t&rsquo;hi <a href="https://form.jotformeu.com/omnium/omplim-de-roses-grogues-p-catalunya" target="_blank">a trav&eacute;s d'aquest enlla&ccedil;</a>.<br /> Paral&middot;lelament, animem a tots els autors, si no ho fan ja, a dur un lla&ccedil; groc o algun element d'aquest color durant les signatures de llibres, i a compartir l'etiqueta <a href="https://twitter.com/omnium/status/986496605766455296" target="_blank"><b><i>#SantJordiGroc<br /><br /></i></b></a></p><p class="rtecenter"><img src="https://www.escriptors.cat/files/sant-jordi-groc.png" alt="" width="450" height="232" /></p><p align="justify"><b>Sant Jordi internacional</b><br /> Des de 2015, la Generalitat de Catalunya potencia l&rsquo;expansi&oacute; del model de Sant Jordi a trav&eacute;s de la campanya #BooksAndRoses, que ja ha donat fruits, com el &ldquo;Book and Rose Malopolska Day&rdquo; que s&rsquo;organitza a Crac&ograve;via, Ciutat de la Literatura UNESCO, o el &ldquo;Dragons&amp;Books&amp;Roses&rdquo; de Nova York, en qu&egrave; participen escriptors i traductors catalans i nord-americans.</p> <p align="justify">Vilaweb ha elaborat aquesta not&iacute;cia: <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/sant-jordi-2018-arreu-del-mon/" target="_blank">Com celebren els catalans a l&rsquo;estranger el Sant Jordi 2018?</a></p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 12-04-18

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, El PEN Català i l'Obra Cultural Balear, amb l'adhesió entre altres del Gremi de Llibreters de Mallorca, han convocat aquest diumenge els escriptors i creadors de les Illes a una concentració a Palma a favor de la llibertat d'expressió, i en contra de la repressió i del greu retrocés de les llibertats individuals i col·lectives.

    Destacat ampliat: 
    <p class="rteright"><span style="font-size: smaller;">Palma, 15 d'abril del 2018</span></p> <br /> <p align="justify">L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, El PEN Catal&agrave; i l'Obra Cultural Balear, amb l'adhesi&oacute; entre altres del Gremi de Llibreters de Mallorca, han convocat els escriptors i creadors de les Illes a una concentraci&oacute; a Palma a favor de la llibertat d'expressi&oacute;, i en contra de la repressi&oacute; i del greu retroc&eacute;s de les llibertats individuals i col&middot;lectives.</p> <p align="justify">Els autors de les Illes han fet sentir la seva veu a la pla&ccedil;a de la Reina, a Palma, amb la lectura del manifest &laquo;Els escriptors i les escriptores de les Illes contra la repressi&oacute;&raquo; per part de la poeta Ant&ograve;nia Vicens; i a trav&eacute;s de diversos escriptors que han llegit els seus textos i poemes, en un acte de dignitat i de protesta en contra del clima inquisitorial en qu&egrave; es viu a l'Estat espanyol.</p> <p align="justify">El vicepresident de l'AELC per les Illes, Pau Vadell, ha assenyalat que es tracta d'un &laquo;acte simb&ograve;lic per a demanar que l'Estat espanyol deixi de fer repres&agrave;lies en contra de la llibertat d'expressi&oacute; i les llibertats en general de tots els qui utilitzen la cultura com a mitj&agrave; de comunicaci&oacute;&raquo;. En la mateixa l&iacute;nia, el vicepresident del PEN Catal&agrave;, Miquel &Agrave;ngel Llauger, ha apuntat que reclamem &laquo;la llibertat dels presos pol&iacute;tics catalans&raquo; i &laquo;la fi de la repressi&oacute; contra la llibertat d'expressi&oacute;&raquo;.</p> <p align="center"><a href="https://www.escriptors.cat/files/IMG-20180415-WA0032.jpg"><img src="https://www.escriptors.cat/files/IMG-20180415-WA0032.jpg" alt="" width="267" height="200" /></a>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <a href="https://www.escriptors.cat/files/0180415180518_1920.jpg"><img src="https://www.escriptors.cat/files/0180415180518_1920.jpg" alt="" width="356" height="200" /></a><br /> <span style="font-size: smaller;"> Els escriptors durant la concentraci&oacute;.</span></p> <p align="justify">L'acte ha tingut lloc aquest diumenge 15 d'abril, just abans del Festival de Poesia de la Mediterr&agrave;nia.</p> <p class="rtecenter"><span style="font-size: larger;">MANIFEST<br /> &nbsp; <br /> </span><b><span style="font-size: larger;">Els escriptors i les escriptores de les Illes contra la repressi&oacute;</span></b></p> <p align="justify"><br /> Amics i amigues,</p> <p align="justify">Falta molt poc perqu&egrave; celebrem la diada de Sant Jordi de l&rsquo;any 2018. Any 2018: som ben entrat el segle XXI, han passat m&eacute;s de quaranta anys des de la mort del dictador. Ning&uacute; no ho diria, per&ograve;. La festa del llibre i de la rosa, un dels dies m&eacute;s bells de l&rsquo;any per als que estimam la llengua i els llibres, ens troba enguany en una alarmant atmosfera de retroc&eacute;s de les llibertats i d&rsquo;agressivitat cap a la nostra llengua i la nostra cultura. Nosaltres, naturalment, perseverarem en all&ograve; que sabem fer i que ens agrada, que &eacute;s fer servir les paraules per crear sentits que vagin m&eacute;s enll&agrave; de la prosa administrativa o l&rsquo;intercanvi banal del dia a dia. Feim literatura. La celebrarem ara, en el magn&iacute;fic Festival de Poesia de la Mediterr&agrave;nia, i la celebrarem al carrer el proper dia 23.</p> <p align="justify">El que no farem, per&ograve;, &eacute;s fer del conreu de les lletres quelcom d&rsquo;ali&egrave; a la gravetat del moment. Els escriptors i escriptores de les Illes denunciam el clima inquisitorial en qu&egrave; els creadors viuen aquests dies: tots tenim a la ment els casos de gent imputada, investigada o fins i tot condemnada per articles, per piulades, per accions pac&iacute;fiques o per can&ccedil;ons. L&rsquo;Espanya de Rajoy, que es mira en el mirall de la Turquia d&rsquo;Erdogan, &eacute;s ara mateix una xacra del m&oacute;n occidental que aspira a ser el model de m&oacute;n lliure. De manera especial, denunciam que hi ha dones justes i homes justos que s&oacute;n a la pres&oacute; sense haver com&egrave;s altre delicte que el de defensar pac&iacute;ficament les seves idees. No volem deixar de fer festes liter&agrave;ries, per&ograve; tampoc no les volem fer sense recordar els presos i sense exigir-ne la llibertat.</p> <p align="justify">Celebram enguany, amb motiu del 25&egrave; aniversari de la seva mort, l&rsquo;any Llompart, l&rsquo;any que volem dedicar al record d&rsquo;aquell alt poeta i dign&iacute;ssim defensor de la llengua i la cultura. En un breu poema escrit al final de la seva vida, Josep Maria Llompart s&rsquo;adre&ccedil;a al nostre patr&oacute; de les lletres, Sant Jordi, en qui veu un emblema de l&rsquo;anhel de llibertat. Al principi, el poeta veu el cavaller que s&rsquo;allunya, com si es tract&agrave;s, igual que ara, d&rsquo;un moment de desfici. El poema acaba, per&ograve;, amb una proclamaci&oacute; d&rsquo;esperan&ccedil;a:</p> <p><br /> <br /> Us veig, Senyor Sant Jordi, en els<br /> batecs blavosos del capvespre,<br /> en les mans decandides del ponent;<br /> us veig lluny&agrave;, min&uacute;scul,<br /> fent-vos enfora amb la can&ccedil;&oacute; i la rosa;<br /> us veig en els cantons de la nost&agrave;lgia,<br /> cavaller de l&rsquo;amor, espurna en la tenebra.<br /> Adesiara<br /> em passau per la vora, llampec, frisan&ccedil;a.<br /> Portau l&rsquo;espasa al cint,<br /> al broquer fulgurant la creu de flama<br /> i, enarborat,<br /> el pen&oacute; d&rsquo;or i sang<br /> tremolant en el vent de l&rsquo;esperan&ccedil;a.<br /> &nbsp;</p> <p align="justify">I aix&iacute;, amb amb esperan&ccedil;a i amb combativitat, &eacute;s com volem continuar fent el que ens agrada, com volem continuar fent literatura.</p> <p class="rteright">Palma, 15 d&rsquo;abril de 2018</p> <p align="center"><a href="https://www.escriptors.cat/files/15-abril-palma-llibertat-expressio-ocb-pen-aelc.png"><img src="https://www.escriptors.cat/files/15-abril-palma-llibertat-expressio-ocb-pen-aelc.png" alt="" width="550" height="390" /></a></p><br /><br /><br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 11-04-18
    11 d'abril del 2018


    El certamen, és promogut pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) i organitzat conjuntament amb l’Ajuntament de Mollerussa. Exposa prop de 5.000 llibres a L’Amistat de Mollerussa, el més gran de l’estat espanyol tant pel volum de llibres que exposa com per l’espai que ocupa, obre fins al 23 d’abril, dia de la gran festa del llibre a Catalunya.

  • 08-04-18

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha fet aquest dissabte nit, al restaurant Celler Can Amer d'Inca, el sopar de lliurament dels XXXV Premis Cavall Verd, que enguany han distingit Antònia Vicens i Jordi Mas López.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">8 d'abril del 2018</span></div> <br /> <p align="justify">L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha fet aquest dissabte nit, al restaurant Celler Can Amer d'Inca, el sopar de lliurament dels XXXV Premis Cavall Verd, que enguany han distingit Ant&ograve;nia Vicens i Jordi Mas L&oacute;pez.</p> <p align="justify">El premi Josep Maria Llompart ha estat per a Ant&ograve;nia Vicens i el seu poemari <i>Tots els cavalls</i> (LaBreu), com a millor llibre de poesia en catal&agrave; publicat el 2017. Per la seva banda, Jordi Mas L&oacute;pez ha recollit el Premi Rafel Jaume a la millor traducci&oacute; po&egrave;tica en catal&agrave; de l'any per <i>Tres veus lligades a Minase</i> (Caf&egrave; Central Eumo), dels japonesos Sōgi, Shōhaku i Sōchō.</p> <p align="justify">La celebraci&oacute; dels Premis Cavall Verd, que va iniciar divendres, ha passat per Palma, Binissalem i Inca, i ha homenatjat durant dos dies al poeta Jaume Pomar amb diversos actes que tamb&eacute; han recordat Josep M. Llompart, Antoni Artigues i Manel Mar&iacute;. Entre altres, hi han participat Odile Arqu&eacute;, Joan Miquel Artigues, Ramon Garcia, Gabriel Janer Manila, Gl&ograve;ria Juli&agrave;, V&iacute;ctor Leiva, Rosa Llopart, Laia Martinez, Pere Joan Martorell, Llu&iacute;s Roda, Pere Rossell&oacute;, M. Vict&ograve;ria Secall, &Agrave;ngel Terron, Pau Vadell i Antoni Vidal Ferrando.</p> <p class="rtecenter"><br /> <a href="https://photos.app.goo.gl/wAlrqi6cB8r8MJ6s1" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/CA-0185-COLLAGE.jpg" alt="" width="250" height="250" /></a>&nbsp; <a href="https://photos.app.goo.gl/wAlrqi6cB8r8MJ6s1" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/CA-1173-COLLAGE.jpg" alt="" width="250" height="250" /><br /> Aneu a l'&agrave;lbum de fotografies</a>.</p> <p align="justify">Una seixantena de persones han assistit al sopar de lliurament dels premis, entre els quals hi ha hagut diversos representants del m&oacute;n cultural, associatiu i institucional, com ara la consellera de Cultura del Govern Fanny Tur; el vicepresident del Consell, Jes&uacute;s Jurado; la directora de pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica del Consell, Aina Sastre; el regidor de cultura de l'Ajuntament de Palma Lloren&ccedil; Carri&oacute;; la directora de la Fundaci&oacute; Mallorca Liter&agrave;ria, Carme Castells, l'expresident del Govern de les Illes, Crist&ograve;fol Soler, el president de l'OCB, Josep de Luis i la vicepresidenta de l'entitat, Cati Eva Canyelles.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/wAlrqi6cB8r8MJ6s1" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/CA-1532.jpg" alt="" align="middle" width="450" height="338" /><br /> Sopar de Lliurament dels XXXV Premis Cavall Verd</a>.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/lj8hZDZeZYg" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" width="560" height="315" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify">&nbsp;</p> <div class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"><b>Premi Josep Maria Llompart</b></span><span style="font-size: larger;"><b>: <i>Tots els cavalls</i>, d'Ant&ograve;nia Vicens</b></span></div> <p>&nbsp;</p> <p align="justify"><i><a href="https://www.escriptors.cat/files/tots-cavalls-antonia-vicens-labreu.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/tots-cavalls-antonia-vicens-labreu.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" align="left" width="200" height="297" /></a>Tots els cavalls</i> d&rsquo;Ant&ograve;nia Vicens (Santany&iacute;, 1941) demostra, una vegada m&eacute;s, la&nbsp; versatilitat de l&rsquo;autora pel domini del llenguatge po&egrave;tic. D&rsquo;en&ccedil;&agrave; que Vicens obr&iacute; la porta a la poesia l&rsquo;any 2006, i amb el bagatge d&rsquo;una important carrera com escriptora narrativa, l&rsquo;autora de Santany&iacute; s&rsquo;ha convertit en una de les principals escriptores contempor&agrave;nies en llengua catalana.<br /> &nbsp;<br /> En aquest llibre de quaranta poemes Ant&ograve;nia Vicens dona una lli&ccedil;&oacute; de vida, o com encarar-s&rsquo;hi. A partir d&rsquo;un somni amb quatre cavalls galopant &ndash;talment l&rsquo;Apocalipsi&ndash;&nbsp; l&rsquo;autora desgrana ess&egrave;ncies i experi&egrave;ncies que van des dels records d&rsquo;infantesa fins a trobar-se amb l&rsquo;infern i el diable per plantar-hi cara. Tal com apunta el tamb&eacute; poeta Pere Joan Martorell, &ldquo;el m&oacute;n &eacute;s d&rsquo;aquells que van a la recerca del seu propi dest&iacute;&rdquo; i Ant&ograve;nia Vicens sempre ha sabut &ldquo;quin era el seu&rdquo;.&nbsp; Amb el mot prec&iacute;s i clar que sempre l&rsquo;ha caracteritzat, Ant&ograve;nia Vicens acosta&nbsp; els seus sentiments al lector fins a arribar a emocionar.<br /> &nbsp;<br /> Tal com apunta el jurat dels Cavall Verd d&rsquo;enguany, l&rsquo;obra <i>Tots els cavalls</i> &eacute;s mereixedora d&rsquo;aquest guard&oacute; perqu&egrave; aconsegueix aplegar, en un nombre redu&iuml;t de poemes i amb un llenguatge aparentment sense artificis, la delicadesa punyent d&rsquo;un discurs contingut i de ritme marcat sobre all&ograve; particular amb la contund&egrave;ncia desfermada d&rsquo;imatges apocal&iacute;ptiques que ens enfronten a la ineluctabilitat d&rsquo;all&ograve; universal.&nbsp; &ldquo;El primer impacte est&egrave;tic, la resoluci&oacute; dels versos, la lectura aleat&ograve;ria dels poemes o b&eacute; del llibre com un tot narratiu, ens mostren una obra de m&uacute;ltiples interpretacions sobre l'arribada d'un final&rdquo;, assenyalen.</p> <p class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"> <b>Premi Rafel Jaume: <i>Treus veus lligades a Minase</i>, trad. Jordi Mas L&oacute;pez </b></span></p> <p align="justify"><a href="https://www.escriptors.cat/files/tres-veus-lligades-minase.jpg"><img src="https://www.escriptors.cat/files/tres-veus-lligades-minase.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" align="left" width="200" height="278" /></a>L&rsquo;obra guanyadora del premi Rafel Jaume, <i>Tres veus lligades a Minase</i>, ha estat tradu&iuml;da del japon&egrave;s al catal&agrave; per Jordi Mas L&oacute;pez&nbsp; i sort&iacute; publicada el setembre de 2017 per Eumo Editorial dins la col&middot;lecci&oacute; Jardins de Samarcanda. Aquesta traducci&oacute; ja va rebre el premi Jordi Dom&egrave;nech de traducci&oacute; de poesia.<br /> &nbsp;<br /> <i> Tres veus lligades a Minase</i> es considera l&rsquo;obra mestra del renga o poema encadenat japon&egrave;s. Aquest poemari de cent estrofes fou escrit el 1488 per Sōgi i els seus deixebles Shōhaku i Sōchō el van presentar en un santuari de la zona de Minase dedicat a la mem&ograve;ria de l&rsquo;emperador retirat Go-Toba, figura clau en la tradici&oacute; po&egrave;tica del pa&iacute;s nip&oacute;.<br /> &nbsp;<br /> Si b&eacute; &eacute;s cert que dins la poesia japonesa els &lsquo;haikus&rsquo; s&oacute;n els versos m&eacute;s coneguts per nosaltres, una altra especialitat po&egrave;tica&nbsp; s&oacute;n els &lsquo;renga&rsquo;, que significa poema lligat o encadenat. Aquest es realitza de manera col&middot;lectiva, en aquest cas per Sōgi, Shōhaku i Sōchō.<br /> &nbsp;<br /> El jurat ha decidit atorgar el premi Rafael Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica a <i>Tres veus lligades a Minase</i>, per la traducci&oacute; directament del japon&egrave;s amb precisi&oacute; t&egrave;cnica pel poeta i doctor especialista Jordi Mas. El volum fa accessible a la cultura catalana un text cl&agrave;ssic d'haikus i de tankes en una superposici&oacute; subtil i complexa d'unitats i de fragments, on trobem la precisi&oacute;, l'equilibri, la fragilitat i la bellesa arquet&iacute;piques d'aquestes formes popularitzades actualment entre nosaltres. &ldquo;Aquest text, a m&eacute;s, ens interroga indirectament sobre les interaccions creatives i les continu&iuml;tats culturals, comparables per damunt de temps i d'espais. El lirisme universal del volum convida a la reflexi&oacute; sobre el car&agrave;cter transversal de les emocions humanes, a m&eacute;s de posseir un innegable inter&egrave;s did&agrave;ctic, hist&ograve;ric i erudit&rdquo;, explica el jurat.</p> <p align="justify">&nbsp;</p><span style="font-size: larger;"> <b>M&eacute;s informaci&oacute;</b></span><br /> <br /> <a href="https://www.escriptors.cat/?q=node/15304" target="_blank">Els XXV premis Cavall Verd homenatgen a Jaume Pomar</a>.<br /> <div class="rtecenter"><a href="www.escriptors.cat/?q=node/15304" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/cavall-verd-2018_facebook.jpg" alt="" width="450" height="338" /></a></div>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 05-04-18

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha fet aquest dissabte nit, al restaurant Celler Can Amer d'Inca, el sopar de lliurament dels XXXV Premis Cavall Verd, que enguany han distingit Antònia Vicens i Jordi Mas López.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">6 d'abril de 2018</span></div> <br /> <p align="center"><b>L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC) entregar&agrave; dissabte 7 d'abril, els guardons de la XXXV edici&oacute; dels Premis Cavall Verd que enguany s&oacute;n per a Ant&ograve;nia Vicens i Jordi Mas L&oacute;pez.</b></p> <p align="center"><b> Ant&ograve;nia Vicens ha estat guardonada amb el Premi Josep Maria Llompart per l&rsquo;obra <i>Tots els cavalls</i> (LaBreu Edicions) com a millor llibre de poesia en catal&agrave; publicat l&rsquo;any 2017.</b></p> <p align="center"><b> Jordi Mas L&oacute;pez rebr&agrave; el Premi Rafel Jaume a la millor traducci&oacute; po&egrave;tica en catal&agrave; de l&rsquo;any per <i>Tres veus lligades a Minase</i>, (Jardins de Samarcanda, Eumo Editorial) dels japonesos Sōgi, Shōhaku i Sōchō.</b></p> <p align="center">L&rsquo;acte d&rsquo;entrega dels guardons tendr&agrave; lloc dissabte 7 d'abril, durant un sopar literari al restaurant Celler Can Amer d&rsquo;Inca.</p> <p align="justify">Els Premis Cavall Verd compleixen 35 anys d&rsquo;hist&ograve;ria en reconeixement a la poesia i a la traducci&oacute; en catal&agrave;. A m&eacute;s, enguany, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors ha decidit allargar el programa d&rsquo;activitats durant dos dies complets (divendres i dissabte) on les lletres versades en seran les protagonistes. Especial menci&oacute; tendran els mots de Jaume Pomar i Josep Maria Llompart, dues de les figures que es recordaran aquests dos dies d&rsquo;activitats, juntament amb el record a Manel Mar&iacute; i Antoni Artigues, ambd&oacute;s finats recentment.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/xxxv-premis-cavall-verd-aelc-2018.pdf" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/cavall-verd-2018_facebook.jpg" title="PROGRAMA CAVALL VERD 2018" alt="" width="450" height="338" /></a></p> <p align="justify">&nbsp;</p> <div class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"><b>Premi Josep Maria Llompart</b></span><span style="font-size: larger;"><b>: <i>Tots els cavalls</i>, d'Ant&ograve;nia Vicens</b></span></div> <p>&nbsp;</p> <p align="justify"><i><a href="https://www.escriptors.cat/files/tots-cavalls-antonia-vicens-labreu.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/tots-cavalls-antonia-vicens-labreu.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="200" height="297" align="left" /></a>Tots els cavalls</i> d&rsquo;Ant&ograve;nia Vicens (Santany&iacute;, 1941) demostra, una vegada m&eacute;s, la&nbsp; versatilitat de l&rsquo;autora pel domini del llenguatge po&egrave;tic. D&rsquo;en&ccedil;&agrave; que Vicens obr&iacute; la porta a la poesia l&rsquo;any 2006, i amb el bagatge d&rsquo;una important carrera com escriptora narrativa, l&rsquo;autora de Santany&iacute; s&rsquo;ha convertit en una de les principals escriptores contempor&agrave;nies en llengua catalana.<br /> &nbsp;<br /> En aquest llibre de quaranta poemes Ant&ograve;nia Vicens dona una lli&ccedil;&oacute; de vida, o com encarar-s&rsquo;hi. A partir d&rsquo;un somni amb quatre cavalls galopant &ndash;talment l&rsquo;Apocalipsi&ndash;&nbsp; l&rsquo;autora desgrana ess&egrave;ncies i experi&egrave;ncies que van des dels records d&rsquo;infantesa fins a trobar-se amb l&rsquo;infern i el diable per plantar-hi cara. Tal com apunta el tamb&eacute; poeta Pere Joan Martorell, &ldquo;el m&oacute;n &eacute;s d&rsquo;aquells que van a la recerca del seu propi dest&iacute;&rdquo; i Ant&ograve;nia Vicens sempre ha sabut &ldquo;quin era el seu&rdquo;.&nbsp; Amb el mot prec&iacute;s i clar que sempre l&rsquo;ha caracteritzat, Ant&ograve;nia Vicens acosta&nbsp; els seus sentiments al lector fins a arribar a emocionar.<br /> &nbsp;<br /> Tal com apunta el jurat dels Cavall Verd d&rsquo;enguany, l&rsquo;obra <i>Tots els cavalls</i> &eacute;s mereixedora d&rsquo;aquest guard&oacute; perqu&egrave; aconsegueix aplegar, en un nombre redu&iuml;t de poemes i amb un llenguatge aparentment sense artificis, la delicadesa punyent d&rsquo;un discurs contingut i de ritme marcat sobre all&ograve; particular amb la contund&egrave;ncia desfermada d&rsquo;imatges apocal&iacute;ptiques que ens enfronten a la ineluctabilitat d&rsquo;all&ograve; universal.&nbsp; &ldquo;El primer impacte est&egrave;tic, la resoluci&oacute; dels versos, la lectura aleat&ograve;ria dels poemes o b&eacute; del llibre com un tot narratiu, ens mostren una obra de m&uacute;ltiples interpretacions sobre l'arribada d'un final&rdquo;, assenyalen.</p> <p class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"> <b>Premi Rafel Jaume: <i>Treus veus lligades a Minase</i>, trad. Jordi Mas L&oacute;pez </b></span></p> <p align="justify"><a href="https://www.escriptors.cat/files/tres-veus-lligades-minase.jpg"><img src="https://www.escriptors.cat/files/tres-veus-lligades-minase.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="200" height="278" align="left" /></a>L&rsquo;obra guanyadora del premi Rafel Jaume, <i>Tres veus lligades a Minase</i>, ha estat tradu&iuml;da del japon&egrave;s al catal&agrave; per Jordi Mas L&oacute;pez&nbsp; i sort&iacute; publicada el setembre de 2017 per Eumo Editorial dins la col&middot;lecci&oacute; Jardins de Samarcanda. Aquesta traducci&oacute; ja va rebre el premi Jordi Dom&egrave;nech de traducci&oacute; de poesia.<br /> &nbsp;<br /> <i> Tres veus lligades a Minase</i> es considera l&rsquo;obra mestra del renga o poema encadenat japon&egrave;s. Aquest poemari de cent estrofes fou escrit el 1488 per Sōgi i els seus deixebles Shōhaku i Sōchō el van presentar en un santuari de la zona de Minase dedicat a la mem&ograve;ria de l&rsquo;emperador retirat Go-Toba, figura clau en la tradici&oacute; po&egrave;tica del pa&iacute;s nip&oacute;.<br /> &nbsp;<br /> Si b&eacute; &eacute;s cert que dins la poesia japonesa els &lsquo;haikus&rsquo; s&oacute;n els versos m&eacute;s coneguts per nosaltres, una altra especialitat po&egrave;tica&nbsp; s&oacute;n els &lsquo;renga&rsquo;, que significa poema lligat o encadenat. Aquest es realitza de manera col&middot;lectiva, en aquest cas per Sōgi, Shōhaku i Sōchō.<br /> &nbsp;<br /> El jurat ha decidit atorgar el premi Rafael Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica a <i>Tres veus lligades a Minase</i>, per la traducci&oacute; directament del japon&egrave;s amb precisi&oacute; t&egrave;cnica pel poeta i doctor especialista Jordi Mas. El volum fa accessible a la cultura catalana un text cl&agrave;ssic d'haikus i de tankes en una superposici&oacute; subtil i complexa d'unitats i de fragments, on trobem la precisi&oacute;, l'equilibri, la fragilitat i la bellesa arquet&iacute;piques d'aquestes formes popularitzades actualment entre nosaltres. &ldquo;Aquest text, a m&eacute;s, ens interroga indirectament sobre les interaccions creatives i les continu&iuml;tats culturals, comparables per damunt de temps i d'espais. El lirisme universal del volum convida a la reflexi&oacute; sobre el car&agrave;cter transversal de les emocions humanes, a m&eacute;s de posseir un innegable inter&egrave;s did&agrave;ctic, hist&ograve;ric i erudit&rdquo;, explica el jurat.</p> <p class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"> <b>Bona producci&oacute; en catal&agrave; per&ograve; minven els lectors</b></span></p> <p align="justify">L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana, que&nbsp; convoca els Premis Cavall Verd, assegura que el 2017 ha tornat a ser un bon any per a la producci&oacute; po&egrave;tica en llengua catalana. El jurat dels premis Cavall Verd han rebut prop d&rsquo;un centenar d&rsquo;obres po&egrave;tiques i una trentena de traduccions.</p> <p align="justify">El vicepresident de l&rsquo;AELC per les Illes, Pau Vadell, confirma que m&eacute;s d&rsquo;un centenar d&rsquo;obres i traduccions en un any &eacute;s una xifra que demostra clarament una bona salut de publicacions po&egrave;tiques al pa&iacute;s. &ldquo;La deixadesa d'alguns grans grups editorials ha deixat espai perqu&egrave; petites editorials molt especialitzades puguin publicar autors novells i consolidats, apostant pel tracte personal i la qualitat&rdquo;, assenyala. Aix&iacute; mateix, Vadell apunta que la salut de la poesia perilla pel que fa al nombre de lectors que, &ldquo;tot i que hi ha m&eacute;s oferta i de qualitat, els lectors de poesia van minvant&rdquo;. &ldquo;&Eacute;s un cas molt estrany per&ograve; que fa anys que &eacute;s la tend&egrave;ncia&rdquo;, recalca.</p> <p align="justify">El jurat dels Premis Cavall Verd d&rsquo;enguany ha estat format per Odile Arqu&eacute;, Gl&ograve;ria Juli&agrave;, Llu&iacute;s Roda, Pau Vadell i Antoni Vidal Ferrando, que es reuniren el passat 23 de mar&ccedil; a Can Alcover per deliberar els guardons.</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"> <b>Homenatge a Jaume Pomar </b></span><br /> Com ja &eacute;s tradici&oacute; en la celebraci&oacute; d&rsquo;aquests guardons, els Cavall Verd tamb&eacute; retran homenatge a un escriptor de les Illes&nbsp; ja desaparegut. Enguany l&rsquo;autor que rebr&agrave; tribut ser&agrave;&nbsp; el poeta, narrador i assagista Jaume Pomar (Palma, 1943-2013).</p> <p align="justify"><a href="https://www.escriptors.cat/autors/pomarj/pagina.php?id_sec=4407" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/autors/pomarj/jaume_pomar.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="200" height="204" align="left" />Jaume Pomar Llambias (Palma, 1943-2013)</a> estudi&agrave; periodisme a Val&egrave;ncia i es llicenci&agrave; a Barcelona. Fund&agrave; i dirig&iacute;, juntament amb l&rsquo;escriptor Guillem Frontera, la col&middot;lecci&oacute; de poesia La S&iacute;nia dins de l'editorial Daedalus (1965-1968). En aquesta col&middot;lecci&oacute; &eacute;s on public&agrave; el seu primer llibre de poesia: <i>Tota la ira dels justos</i> (1967), Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia l&rsquo;any 1966.<br /> &nbsp;<br /> L&rsquo;any 1970 torn&agrave; a guanyar el premi Ciutat de Palma de poesia amb <i>In&uacute;til frac&agrave;s</i>, obra que despr&eacute;s va incloure a <i>Hist&ograve;ria personal</i> (1979). A partir d&rsquo;aquest moment la seva producci&oacute; po&egrave;tica fou constant amb t&iacute;tols com <i>Elegies</i> (1986, premi Ciutat d'Elx), <i>Carisma del desert </i>(1987),&nbsp; <i>Imatge de la por</i> (1988, Premi Nit Liter&agrave;ria Andorrana - Grandalla), <i>Les quatre estacions</i> (1991, Premi Cavall Verd Josep M. Llompart), <i>Retorn a casa </i>(1992), <i>Frontissa</i> (1993, Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol) i <i>L'illa del silenci</i> (2009, Premi Ciutat d'Alcoi Manuel Rodr&iacute;guez Mart&iacute;nez de poesia), entre d&rsquo;altres. La darrera obra publicada de Pomar fou <i>Cants de Montalt</i> apareguda l&rsquo;any 2012, i per la qual reb&eacute; el Premi Pare Colom d'Inca.</p> <p align="justify">Jaume Pomar tamb&eacute; conre&agrave; la narrativa amb <i>Un dia o altre acabar&eacute; de legionari</i> (1987), <i>Bolla negra </i>(2010), <i>El temps que fuig</i> (1997) i <i>Temps inconjugable</i> (2001). Aquestes dues obres s&oacute;n de&nbsp; car&agrave;cter autobiogr&agrave;fic. D&rsquo;altra banda, com a cr&iacute;tic literari&nbsp; i assagista destaca la seva rellevant tasca com a estudi&oacute;s de la vida i de l'obra de Lloren&ccedil; Villalonga.</p> <p align="justify">Va ser vocal de la junta illenca de l'AELC entre els anys 1989 i 1992. [<a href="https://www.escriptors.cat/autors/pomarj/pagina.php?id_sec=4408" target="_blank">M&eacute;s informaci&oacute; a la seva p&agrave;gina web a l'AELC</a>]</p> <p align="justify"><b>Ressenyes biogr&agrave;fiques dels guanyadors </b></p> <p align="justify"><b>PREMI JOSEP MARIA LLOMPART: ANT&Ograve;NIA VICENS</b><a href="/autors/vicensa/pagina.php?id_sec=1544" target="_blank"><br /> <img src="https://www.escriptors.cat/files/antonia-vicens.jpeg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="350" height="197" align="left" />Ant&ograve;nia Vicens (Santany&iacute;, 1941)</a> ha destacat com a novel&middot;lista amb obres de refer&egrave;ncia com <i>39&ordm; a l&rsquo;ombra</i> (Premi Sant Jordi, 1967). Aquest premi impuls&agrave; la seva literatura i des de llavors la seva creaci&oacute; ha estat constant i ferma. Temes com la condici&oacute; de la dona, la soledat o l&rsquo;estima per la seva terra s&oacute;n uns constants referents aix&iacute; com la defensa de la llengua,&nbsp; la llibertat i el territori.<br /> &nbsp;<br /> Entre la seva obra narrativa tamb&eacute; destaquen obres com <i>La Santa</i> (1980), <i>Gelat de maduixa</i> (1984), <i>Terra seca</i> (1987), <i>Quan un home s&rsquo;enamora</i> (1998), <i>Ungles perfectes</i> (2007) i <i>&Agrave;nima de gos</i> (2011), entre d&rsquo;altres.<br /> &nbsp;<br /> Fou l&rsquo;any 2006 quan Ant&ograve;nia Vicens arrenc&agrave;&nbsp; el seu vessant po&egrave;tic amb el llibre <i>Lovely,</i> que sort&iacute; publicat el 2009 a la ja desapareguda editorial Moll.&nbsp; A partir de llavors ha publicat <i>Sota el paraigua el crit</i>&nbsp; (2013), <i>Fred als ulls</i> (2015) i l&rsquo;any passat, <i>Tots els cavalls</i>.<br /> &nbsp;<br /> L&rsquo;any 1998 fou&nbsp; nomenada presidenta en funcions de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual fou vicepresidenta a les Illes del 1997 al 2004.</p> <p align="justify">La seva traject&ograve;ria ha estat llargament guardonada i reconeguda.&nbsp; Ja l&rsquo;any 1999 reb&eacute; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a la seva traject&ograve;ria, i el 2004 amb el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears pel mateix motiu. Per&ograve; ha estat l&rsquo;any 2016, l'any en qu&egrave; Ant&ograve;nia Vicens complia setanta-cinc anys, quan es public&agrave; el llibre-entrevista sobre les seves vida i obra, <i>Ant&ograve;nia Vicens. Massa deutes amb les flors</i>, de Sebasti&agrave; Portell, amb motiu del qual el m&oacute;n cultural mallorqu&iacute; s'apleg&agrave; per retre homenatge a l'autora. Aquest mateix any fou nomenada s&ograve;cia d'honor de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, i la seva traject&ograve;ria fou reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [<a href="/autors/vicensa/pagina.php?id_sec=1544" target="_blank">M&eacute;s informaci&oacute; a la seva p&agrave;gina web a l'AELC</a>]</p> <p align="justify"><b>PREMI RAFEL JAUME: JORDI MAS L&Oacute;PEZ </b><a href="https://www.nuvol.com/critica/el-camp-literari-de-jordi-mas/" target="_blank"><br /> <img src="https://www.escriptors.cat/files/jordi-mas-lopez.png" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="350" height="197" align="left" />Jordi Mas L&oacute;pez (Santa Coloma de Queralt, 1972)</a> &eacute;s doctor en Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute; per la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona i treballa com a professor de llengua i literatura japonesa en aquesta universitat.<br /> &nbsp;<br /> Poeta i traductor ha tradu&iuml;t dues&nbsp; obres japoneses cl&agrave;ssiques al catal&agrave; com s&oacute;n els <i>Contes d&rsquo;Ise</i>, d&rsquo;autor an&ograve;nim, el <i>Diari de Tosa</i>, de Ki no Tsurayuki, <i>L&rsquo;estret cam&iacute; de l&rsquo;interior</i> de Matsuo Bash&ocirc;a, a banda del <i>Tres veus lligades a Minase</i> ara guardonat.<br /> &nbsp;<br /> A m&eacute;s, en el camp de la traducci&oacute; audiovisual ha tradu&iuml;t al catal&agrave; un bon nombre de s&egrave;ries d&rsquo;animaci&oacute; japoneses emeses per Televisi&oacute; de Catalunya. El novembre de 2009 va rebre el X Premi Vidal Alcover de Traducci&oacute; per la proposta de traducci&oacute; d&rsquo;<i>Oku no hosomichi</i> de Matsuo Bash&ocirc;.</p> <p align="justify">Pel que fa a la seva tasca com a investigador s&rsquo;ha centrat en la influ&egrave;ncia de la literatura japonesa en la catalana i en la traducci&oacute; de productes audiovisuals japonesos al catal&agrave;. Ha editat els llibres <i>La tanka catalana</i> (2011), <i>L&rsquo;haiku en llengua catalana</i> (2014) i <i>Epistolari Jordi Arbon&egrave;s &amp; Francesc Parcerisas</i> (2016).</p> <p align="justify">&Eacute;s autor del volum <i>Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l&rsquo;haiku</i> (2004), i dels llibres de poesia<i> Autoretrat amb esfinx </i>(2008), <i>Horus al desert</i> (2009), <i>Sema</i> (2010), <i>Arpa de boca</i> (2012), <i>Febrer</i> (2015) i <i>El crit i l&rsquo;eco</i> (2016). [<a href="https://www.nuvol.com/critica/el-camp-literari-de-jordi-mas/" target="_blank">M&eacute;s informaci&oacute; sobre l'autor i traductor</a>]</p> <p align="center"><b>Programa d&rsquo;actes de la XXXV edici&oacute; dels Premis Cavall Verd</b></p> <p align="justify"><b>DIVENDRES, 6 D'ABRIL DE 2018</b><br /> <b>A les 18 hores:</b> Ruta i recital amb un tast de whisky. Amb Odile Arqu&eacute;, Pere Joan Martorell, Llu&iacute;s Roda i M. Vict&ograve;ria Secall. Condueix la ruta Pere Mas. <br /> Inici de la ruta: Pla&ccedil;a Major amb carrer de Sant Miquel. Palma.</p> <p align="justify"><b>A les 22 hores: </b> Darrer Glop. Amb Laia Martinez. Vetllada po&egrave;tica que consistir&agrave; en un micro obert on tothom podr&agrave; recitar poemes propis o de Jaume Pomar. <br /> Lloc: Hat Bar (carrer del Sant Esperit, 18. Palma)</p> <p align="justify"><b>DISSABTE, 7 D'ABRIL DE 2018</b><br /> <b>A les 11:30 hores: </b>Sortida en autocar del Moll Vell de Palma cap a Binissalem. Casa Museu Lloren&ccedil; Villalonga.</p> <p align="justify"><b>A les 12 hores:</b> Benvinguda i inauguraci&oacute; de la Biblioteca Pomar i petita presentaci&oacute; del llegat Pomar, a c&agrave;rrec de Ramon Garcia. <br /> Lloc: Casa Museu Lloren&ccedil; Villalonga (Carrer Bonaire, 25. Binissalem)</p> <p align="justify"><b>A les 12:30 hores:</b> Taula rodona: &ldquo;En Jaume, poeta i amic&rdquo;. Amb Gabriel Janer Manila, Rosa Llopart, &Agrave;ngel Terron i Antoni Vidal Ferrando. Modera Carlota Vicens.</p> <p align="justify"><b>A les 14 hores: </b>&Agrave;pat i caf&egrave; recital a la Casa de Cultura Can Gelabert (Carrer de la Portella &ndash; Binissalem)</p> <p align="justify"><b>A les 16:30 hores:</b> Visions de Jaume Pomar. Hi participaran Ramon Garcia, que presentar&agrave; el llibre <i>Estudis villalonguians</i> i Pere Rossell&oacute;, que parlar&agrave; de les influ&egrave;ncies art&iacute;stiques i liter&agrave;ries. Modera Pau Vadell.&nbsp; Lloc: Casa Museu Lloren&ccedil; Villalonga</p> <p align="justify"><b>A les 18 hores</b>: Ocellada: Recital po&egrave;tic en homenatge a Josep Maria Llompart a c&agrave;rrec de Gl&ograve;ria Juli&agrave; &amp; V&iacute;ctor Leiva.</p> <p align="justify"><b>A les 20:30 hores: </b>Lliurament dels XXXV Premis Cavall Verd, presentat per Joan Miquel Artigues. <br /> Lloc: Celler Can Amer (Carrer de la Pau, 39 &ndash; Inca)</p> <p align="center"><b> Totes les activitats s&oacute;n gratu&iuml;tes i obertes al p&uacute;blic general, excepte el sopar de lliurament dels premis, pel qual calia haver fer una reserva.</b></p> <p align="center"><b> <a href="https://www.escriptors.cat/files/xxxv-premis-cavall-verd-aelc-2018.pdf" target="_blank">Descarregueu aqu&iacute; el programa en pdf.<br /> <br /> <img src="https://www.escriptors.cat/files/xxxv-premis-cavall-verd-aelc-2018-B.png" alt="" width="550" height="778" align="absMiddle" /> </a></b></p> <p align="justify"><b>Cronologia de guanyadors dels Premis Cavall Verd</b> [<a href="https://www.escriptors.cat/escriptors/?q=cronologia_cavall_verd" target="_blank">Enlla&ccedil;</a>]</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No