Activitats i notícies

   

  • 08-01-18

    La celebració ha tingut lloc a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, i ha comptat amb els parlaments d'Emili Payà, director de l'Octubre, Manel Guerrero, comissari de l'Any Palau i Fabre, Vicent Berenguer, en representació del PEN Català, i Gemma Pasqual, vicepresidenta de l'AELC al País Valencià.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">11 de gener de 2018</span></div> <br /> <p align="justify">Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, la Fundaci&oacute; Palau, la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i el PEN Catal&agrave; ens hem unit per organitzar, a la ciutat de Val&egrave;ncia, un acte en record de Josep Palau i Fabre, en el marc de l'Any Palau i Fabre, que commemora el centenari del naixement del poeta, dramaturg, assagista i col&middot;leccionista d'art barcelon&iacute;.<br /> <br /> Emili Pay&agrave;, director de l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia, va comen&ccedil;ar la vetlada explicant la programaci&oacute; de l'OCCC, i les activitats realitzades al centre per a difondre els nostres autors, entre les quals destaca la col&middot;laboraci&oacute; amb l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, que organitza la gran majoria d'actes que se celebren a la ciutat de Val&egrave;ncia en aquest centre que serveix de seu d'Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;. A continuaci&oacute; el comissari de l'Any Palau i Fabre, Manuel Guerrero, va explicar les iniciatives que s'han anat realitzant en el marc de la commemoraci&oacute;, i va donar la paraula a Vicent Berenguer, en representaci&oacute; del PEN Catal&agrave;, i a Gemma Pasqual, vicepresidenta pel Pa&iacute;s Valenci&agrave; de l'AELC.</p> <p align="justify">L'acte va continuar amb la presentaci&oacute; de&nbsp; l&rsquo;&agrave;lbum d'homenatge <i>Josep Palau i Fabre: &ldquo;Si no he estat un assass&iacute;, un demagog o un incendiari &mdash;ha anat d&rsquo;un p&egrave;l&mdash; &eacute;s perqu&egrave; soc poeta, dramaturg i assagista.&rdquo;</i>, editat pel PEN Catal&agrave;, amb les intervencions de Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, i Helena Pol, coordinadora de la publicaci&oacute;. Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, va llegir i comentar alguns dels seus poemes, contextualitzant l'obra i la traject&ograve;ria de l'escriptor barcelon&iacute;. La intervenci&oacute; de Laura Borr&agrave;s, la darrera que fa a Val&egrave;ncia com a directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes abans de deixar el c&agrave;rrec per a incorporar-se com a Diputada del Parlament de Catalunya, va servir de pretext per a lliurar-li un ram de flors com a mostra d'agra&iuml;ment de totes les entitats per la tasca desenvolupada al capdavant d'aquest organisme p&uacute;blic, i per la seva exemplar dedicaci&oacute; i implicaci&oacute; personal.<br /> <br /> A continuaci&oacute; la poeta mallorquina Gl&ograve;ria Juli&agrave;, el poeta catal&agrave; Roger Vil&agrave; Padr&oacute; i el poeta valenci&agrave; Jaume P&eacute;rez Montaner van recitar una selecci&oacute; de poemes i textos de Palau i Fabre i tamb&eacute; de propis. El recital el va tancar el president de la Fundaci&oacute; Palau Joan Noves. I per acabar, un sopar literari a la cafeteria de l'Octubre entre els assistents va servir per a enfortir les complicitats liter&agrave;ries.</p> <p align="center"><a href="https://photos.app.goo.gl/sFv0zxIBHcIyXGT33" target="_blank"><img src="/files/homen-palauifabre_fotopratsicamps-9g_24776386127_o-COLLAGE.jpg" title="&Agrave;lbum de fotos" alt="" width="500" height="500" /><br /><span style="font-size: smaller;">Visiteu l'&agrave;lbum de fotos en aquest enlla&ccedil;. Fotografies &copy; Prats i Camps / ACPV. </span><br /> <br /> </a></p> <p>&nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 03-01-18

    L'any que encetem posarà al calendari nombroses commemoracions d'efemèrides relacionades amb la literatura i la llengua catalanes.

    Enguany és especialment fecund pel que fa als centenaris. Autors compromesos amb les reivindicacions cíviques i polítiques del seu temps com Montserrat Abelló, Maria Aurèlia Campany i Manuel de Pedrolo celebren el centenari del seu naixement; com també el celebren el poeta Joan Climent i el lingüista Francesc Ferrer.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">3 de gener del 2018</span></div> <br /> <p align="center"><span style="font-size: larger;"><b>Qu&egrave; commemorarem aquest 2018?</b></span></p> <p align="justify">L'any que encetem posar&agrave; al calendari nombroses commemoracions d'efem&egrave;rides relacionades amb la literatura i la llengua catalanes.</p> <p align="justify">Enguany &eacute;s especialment fecund pel que fa als centenaris. Autors compromesos amb les reivindicacions c&iacute;viques i pol&iacute;tiques del seu temps com Montserrat Abell&oacute;, Maria Aur&egrave;lia Campany i Manuel de Pedrolo celebren el centenari del seu naixement; com tamb&eacute; el celebren el poeta Joan Climent i el ling&uuml;ista Francesc Ferrer.</p> <p align="justify"><a href="/autors/abellom/pagina.php?id_sec=207" target="_blank">Monserrat Abell&oacute;</a> (Tarragona, 1918 - Barcelona, 2014) va ser poeta i traductora, Premi Jaume Fuster, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Premi Nacional de Cultura del 2008 i s&ograve;cia d'honor de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, ens va deixar fa quatre anys, participant fins al darrer moment a la vida cultural i liter&agrave;ria del pa&iacute;s.</p> <p align="justify"><a href="/autors/capmanyma/pagina.php?id_sec=414" target="_blank">Maria Aur&egrave;lia Capmany</a> (Barcelona, 1918-1991), va ser una de les autores catalanes m&eacute;s polifac&egrave;tiques, autora d'una gran quantitat de t&iacute;tols de narrativa, narrativa infantil i juvenil, teatre o assaig, entre els quals destaquen t&iacute;tols com <i>Bet&uacute;lia</i> (1956), <i>El gust de la pols</i> (1962), <i>Un lloc entre els morts</i> &ndash;Premi Sant Jordi ara fa 50 anys&ndash;, o l'obra teatral <i>Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya</i>, en col&middot;laboraci&oacute; amb Xavier Romeu.</p> <p align="justify"><a href="/autors/climentj/pagina.php?id_sec=522" target="_blank">Joan Climent Pascual</a> (Montitxelvo, 1918 - Gandia, 2004) va&nbsp; publicar poesia en castell&agrave; durant la postguerra, per&ograve; a partir de 1985 es va decidir a escriure en la seva llengua rebent tota mena d'elogis&nbsp; per llibres de poesia com <i>Not&iacute;cia de murmuris</i> (1989), <i>Contraclaror</i> (1994) o <i>Els colors de l'arc iris</i> (2001). Va ser Fill Adoptiu de Gandia i Soci d'Honor de l'AELC. Arran de la seva mort el CEIC Afons el Vell de Gandia li va publicar <i>Dic que tot es queda sempre (Poemes in&egrave;dits de Joan Climent)</i> (2005).</p> <p align="justify"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Ferrer_Pastor" target="_blank">Francesc Ferrer Pastor</a> (La Font d'en Carr&ograve;s, 1918 - Val&egrave;ncia, 2000), deixeble d'Enric Valor i de Carles Salvador, va ser un important ling&uuml;ista i activista cultural en favor de la recuperaci&oacute; cultural i ling&uuml;&iacute;stica del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, autor d'essencials com <i>Diccionari de la rima</i> (1956), <i>Vocabulari valenci&agrave;-castell&agrave; </i>(1960), <i>Vocabulari castell&agrave;-valenci&agrave;</i> (1967), <i>Lli&ccedil;ons d'ortografia</i> (1973) o <i>Gram&agrave;tica valenciana</i>, entre altres, tots ells amb nombroses reedicions, a m&eacute;s de diverses rondalles per als menuts recuperades per l'editorial Denes de Paiporta.</p> <p align="justify"><a href="https://www.escriptors.cat/autors/pedrolomde/pagina.php?id_sec=1872" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/autors/pedrolomde/portic.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="180" height="254" align="left" /></a><b>M&eacute;s enll&agrave; del <i>Mecanoscrit</i></b><br /> <a href="/autors/pedrolomde/pagina.php?id_sec=1872" target="_blank">Manuel de Pedrolo</a> (L'Arany&oacute;, 1918 &ndash; Barcelona, 1990) tot i ser un dels escriptors m&eacute;s prol&iacute;fics de la literatura catalana contempor&agrave;nia &eacute;s conegut pel gran p&uacute;blic b&agrave;sicament per la seva novel&middot;la <i>Mecanoscrit del segon origen</i>, un dels llibres m&eacute;s venuts de la hist&ograve;ria de la nostra literatura i que ha estat adaptat al cinema. El repte d'Anna Maria Villalonga, comiss&agrave;ria de l'Any Pedrolo, ser&agrave; precisament el de difondre les nombroses facetes del novel&middot;lista, dramaturg, poeta i traductor.<br /> &nbsp;<br /> L'<b>Any Pedrolo</b> ha comen&ccedil;at amb bones not&iacute;cies, per les reedicions de<i> Tocats pel foc</i> (Ed. Tigre de Paper),<i> Acte de viol&egrave;ncia </i>(Sembra Llibres), <i>Les portes del passat</i> (Ed. Comanegra) i <i>La paraula dels botxins</i> (Ed. Comanegra). Tamb&eacute; s'espera una biografia a c&agrave;rrec de Bel Zaballa, i antologies dels seus articles i dels seus informes de lectura. El dies 11 i 12 d'abril de 2018 se celebrar&agrave; un <a href="http://filescat.uab.cat/filcat/simposi-vigencia-de-manuel-de-pedrolo/" target="_blank">simposi sobre la vig&egrave;ncia de la seva obra</a>, a l'Institut d'Estudis Catalans &ndash;amb la col&middot;laboraci&oacute; de l'AELC&ndash;, i si la intervenci&oacute; dels comptes de la Instituci&oacute; de les Lletres Catales per part del Govern espanyol no ho impedeix, tamb&eacute; es preveuen congressos universitaris a la UB i la UAB.</p> <p align="justify"><a href="https://www.escriptors.cat/autors/fabrap/pagina.php?id_sec=754" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/autors/fabrap/pompeu-fabra.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="159" height="220" align="left" /></a><b>L'&uacute;nic catal&agrave; a qui tots els catalans han obe&iuml;t plenament</b><br /> L'<b>Any Fabra</b> celebrar&agrave; el 150&egrave; aniversari del naixement de Pompeu Fabra i el centenari de l'adopci&oacute;, per part de l'Institut d'Estudis Catalans, de la seva <i>Gram&agrave;tica catalana</i> com a oficial, just quan s'acaben de complir 85 anys de la signatura de les <i>Normes de Castell&oacute;</i>.<br /> &nbsp;<br /> <a href="/autors/fabrap/pagina.php?id_sec=754" target="_blank">Pompeu Fabra</a> va destacar com a gram&agrave;tic a l'entorn de la revista <i>L'Aven&ccedil;</i>, per&ograve; va ser sobretot gr&agrave;cies a l'adopci&oacute; de la seva normativa per part dels escriptors, que va aconseguir l'acceptaci&oacute; social de les seves propostes. Josep Pla deia amb ironia que Pompeu Fabra ha estat &laquo;l'&uacute;nic catal&agrave; a qui tots els catalans han obe&iuml;t plenament&raquo; (Josep Pla, <i>Obres Completes</i>, <i>Homenots</i>). L'Any Fabra ser&agrave; comissariat per Jordi Ginebra, catedr&agrave;tic de Filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili, i ha estat promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per mitj&agrave; de la Direcci&oacute; General de Pol&iacute;tica Ling&uuml;&iacute;stica i el Departament de la Presid&egrave;ncia.</p><p align="justify"><a href="https://www.escriptors.cat/autors/llompartjm/pagina.php?id_sec=1777" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/autors/llompartjm/JML3.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="180" height="239" align="left" /></a><b> Reivindicant Llompart</b><br /> La commemoraci&oacute; dels 25 anys de la mort de <a href="/autors/llompartjm/pagina.php?id_sec=1777" target="_blank">Josep Maria Llompart</a> (Palma, 1925-1993) t&eacute; l'objectiu de difondre la seva obra liter&agrave;ria (obra po&egrave;tica, per&ograve; tamb&eacute; de cr&iacute;tica liter&agrave;ria i traducci&oacute;) i de reivindicar-ne l'alt&iacute;ssima qualitat. Al mateix temps servir&agrave; per a retre homenatge a la seva traject&ograve;ria c&iacute;vica i cultural compromesa amb el Pa&iacute;s. En aquest sentit, el Govern de les Illes Balears ha endagat una comissi&oacute; c&iacute;vica, en la qual participa l'AELC, per a la reivindicaci&oacute; del llegat art&iacute;stic i c&iacute;vic del poeta palmes&agrave; vicepresident (1978-1982) i president (1983-1987) de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana.</p> <p align="justify"><b>M&eacute;s efem&egrave;rides</b><br /> En el cap&iacute;tol de commemoracions tamb&eacute; cal citar els 550 anys de la mort de <a href="/autors/martorellj/pagina.php?id_sec=980" target="_blank">Joanot Martorell</a>, autor del<i> Tirant lo Blanch</i>, tot i que la data exacta sigui incerta; els 500 anys del naixement del valenci&agrave; <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Timoneda" target="_blank">Joan Timoneda</a>; els 200 anys del naixement de <a href="/autors/rubioiorsj/pagina.php?id_sec=3454" target="_blank">Joaquim Rubi&oacute; i Ors</a> (Barcelona, 1818 &ndash; 1899) i <a href="/autors/milaifontanalsm/pagina.php?id_sec=3786" target="_blank">Manuel Mil&agrave; i Fontanals</a> (Vilafranca del Pened&egrave;s, Alt Pened&egrave;s, 1818-1884), dos dels introductors del Romanticisme a Catalunya; els 125 anys del naixement de J. V. Foix, de Carles Riba o de Ventura Gassol; els 75 anys de la mort de Carme Karr i els 50 de Carles Fages de Climent; els 25 anys de la mort de Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s, Tom&agrave;s Garc&eacute;s, Quima Jaume i Josep M. Llompart; els 20 de la mort de Joan Brossa, Jaume Fuster, Carme Guasch, Maria-Merc&egrave; Mar&ccedil;al, Francesc Payarols o Andreu Vidal i els 10 anys de la mort de Josep Benet, Josep Palau i Fabre (del qual fins al primer trimestre de 2018 se celebra el centenari del naixement), Maria Dolors Orriols i Manel-Claudi Santos.</p> <p align="justify">Enguany tamb&eacute; tindrem un moment per al record de Francesc Aledon, Joan Bonet Nadal, Pilar Cabot, Catalina Ferrer Tur, Montserrat Juli&oacute; i Josep M. Muntaner, traspassats al llarg de 2017.</p> <p align="center"><span style="font-size: larger;"><b>Reivindicacions professionals per al 2018</b></span></p> <p align="justify">En un altre ordre de coses, aquest 2018 s'haurien de veure alguns resultats del treball de la subcomissi&oacute; del Congr&eacute;s dels Diputats creada el febrer de 2017, que treballa en la redacci&oacute; de l'<b>Estatut de l'Artista</b> i que compta amb un <a href="https://www.escriptors.cat/node/14518" target="_blank">informe</a> en el qual ha participat l'AELC entre moltes altres entitats i associacions. Aquesta subcomissi&oacute; hauria de plantejar els canvis en la normativa del sector cultural que permetin desenvolupar la professi&oacute; amb garanties i sense l'alt&iacute;ssima precarietat que arrossega, desencallant, entre altres, el conflicte dels <b>autors pensionistes</b>.</p> <p align="justify">Tamb&eacute; ser&agrave; l'any en qu&egrave; es veuran els efectes del canvi de normativa en el model de <a href="/node/14506" target="_blank"><b>compensaci&oacute; per c&ograve;pia privada</b></a> que el Govern espanyol va haver d'adaptar, obligat pel Tribunal de Just&iacute;cia de la Uni&oacute; Europea.</p> <p align="justify">Al Principat, el 2018 tamb&eacute; s'hauria de veure la fi de la <b>intervenci&oacute; dels comptes</b> <b>per part del Govern espanyol</b> d'estructures b&agrave;siques per al desenvolupament de la nostra feina com a escriptors, com s&oacute;n les Universitats p&uacute;bliques catalanes, la Xarxa de Biblioteques o la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, entre altres, que ha provocat l'anul&middot;laci&oacute; d'activitats a causa del bloqueig del pressupost. L'escenari continua incert, fet que fa pensar que aquest 2018 haurem de continuar defensant, de manera pac&iacute;fica per&ograve; amb fermesa, les llibertats civils, la llibertat d'expressi&oacute; i la nostra condici&oacute; d'escriptors en llengua catalana de la millor manera que sabem: amb les paraules.</p> <ul> <li><span style="font-size: larger;"><b> Articles recomanats:</b></span></li> <li><b>&middot; </b>Jaume C. Pons Alorda, <i>Naci&oacute; Digital</i>: <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/145305/literatura/2017/collita/extraordinaria" target="_blank">La literatura del 2017, una collita extraordin&agrave;ria</a>.</li> <li><b>&middot; </b>Jordi Nopca, <i>Ara llegim</i>: <a href="https://llegim.ara.cat/reportatges/llibres-del_0_1933606637.html" target="_blank">Els 20 llibres del 2017</a>.</li> <li><b>&middot; </b>Web de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes: <a href="http://www.lletrescatalanes.cat/ca/patrimoni-literari/homenatges-i-commemoracions/efemerides-2018" target="_blank">Efem&egrave;rides 2018</a>.</li> <li><b>&middot; </b>Tereixa Constenla, <i>El Pa&iacute;s. Babelia</i>: <a href="https://elpais.com/cultura/2017/12/07/babelia/1512661119_061191.html" target="_blank">Los 16 mejores libros para ni&ntilde;os y j&oacute;venes de 2017</a>.</li> <li><b>&middot; </b>Matt Dorfman, <i>The NY Times Review of Books</i>, <a href="https://www.nytimes.com/interactive/2017/books/review/best-covers.html" target="_blank">The Best Book Covers of 2017</a>.</li> </ul>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 02-01-18

    Lourdes Boïgues: Premi Enric Valor de narrativa juvenil, La revolta d'Adam. [Més informació].
    Jordi Ferrer Gràcia: Premi Ciutat d'Eivissa de poesia, Prou Ventolín. [Més informació].

  • 22-12-17
    22 de desembre de 2017


    Aquesta tardor l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha iniciat un projecte nou, en col·laboració amb el Casal dels Infants del Raval de Barcelona, una activitat de lectura en grup amb joves de fins a 12 anys.

    L'objectiu d'aquestes sessions és compartir el plaer de la lectura amb els joves del Casal i crear un espai per llegir i per viure la passió per les històries.

  • 15-12-17

    El projecte «Lletres i Memòria» ha engruixit el catàleg d'autors amb la incorporació d'onze entrevistes, realitzades a Ricardo Alcántara, Maria Àngels Bogunyà, Àlex Broch, Mercè Company, Mercè Foradada, Valentí Gómez, Miquel Obiols, Eduard Puig, Josep Maria Sala-Valldaura, Josep San Martín i Jordi Sierra i Fabra.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">15 de desembre del 2017</span></div> <br /> <p align="justify">Lletres i Mem&ograve;ria ha engruixit el cat&agrave;leg d'autors amb la incorporaci&oacute; d'onze entrevistes, realitzades a Ricardo Alc&aacute;ntara, Maria &Agrave;ngels Boguny&agrave;, &Agrave;lex Broch, Merc&egrave; Company, Merc&egrave; Foradada, Valent&iacute; G&oacute;mez, Miquel Obiols, Eduard Puig, Josep Maria Sala-Valldaura, Josep San Mart&iacute;n i Jordi Sierra i Fabra. Ja es poden veure els seus v&iacute;deos a la p&agrave;gina de Lletres i Mem&ograve;ria.</p> <p align="justify">Dividides en c&ograve;modes fragments d'entre 1 i 6 minuts de durada, aquestes entrevistes permeten als nostres socis veterans donar testimoni de les seves vicissituds biogr&agrave;fiques, de la seva obra liter&agrave;ria i, en definitiva, de l'experi&egrave;ncia vital de tota una generaci&oacute; d'escriptors que va reivindicar la normalitat de la creaci&oacute; liter&agrave;ria en llengua catalana en plena dictadura militar.</p> <p align="justify">Lletres i Mem&ograve;ria &eacute;s un projecte en actiu des d'inicis del 2010, i &eacute;s impulsat per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el portal d'internet <i>El banc de la Mem&ograve;ria</i>.</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28599%29" target="_blank"><img src="/files/alcantara.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Ricardo Alc&aacute;ntara</b></a> (Montevideo, 1946). Neix i creix a l'Uruguai. Despr&eacute;s d'una estada de cinc anys al Brasil, on estudia Psicologia a la Universitat de S&atilde;o Paulo, el 1975 arriba a Barcelona amb la convicci&oacute; que seria escriptor.<br /> &nbsp; <br /> Des que publica, primer al Brasil i despr&eacute;s a Catalunya, el seu primer llibre, <i>Guara&ccedil;&uacute;</i> (1979), ha constru&iuml;t una de les traject&ograve;ries m&eacute;s importants en l'&agrave;mbit infantil i juvenil, amb obres que van des dels primers lectors a la narrativa juvenil. Amb m&eacute;s de dos-cents t&iacute;tols en catal&agrave; i en castell&agrave;, ha rebut premis importants com el Premi Serra d'Or (1979), el Premi Lazarillo (1987), el premi Apel&middot;les Mestres (1990) o diverses mencions a la llista del White Ravens. T&eacute; obra tradu&iuml;da a idiomes com l'alemany, l'angl&egrave;s, el core&agrave;, el franc&egrave;s, el japon&egrave;s, el neerland&egrave;s, el portugu&egrave;s o el turc.<br /> &nbsp; <br /> Tamb&eacute; ha escrit obres de teatre i s&egrave;ries de televisi&oacute;. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28599%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="/autors/alcantarar/pagina.php?id_sec=214" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28601%29" target="_blank"><img src="/files/bogunya.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Maria &Agrave;ngels Boguny&agrave;</b></a> (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1947) estudia Filosofia i Lletres i &eacute;s diplomada en Magisteri. Ha treballat com a professora de prim&agrave;ria, per a adults i tamb&eacute; en educaci&oacute; especial.<br /> &nbsp; <br /> En el camp de la literatura ha publicat principalment narrativa infantil i juvenil, amb t&iacute;tols com <i>El tren i la lluna</i> (1988), <i>Cau i foguera</i> (1988, premi Guillem Cifre de Colonya), <i>La ruta prohibida</i> (1989, premi Josep M. Folch i Torres), <i>Temporal a l'illot Negre</i> (1999, premi El Vaixell de Vapor), <i>Les veus protectores</i> (2005, premi Cr&iacute;tica Serra d'Or), <i>La Fede, la Soli, la Loli i el panoli </i>(2006), <i>Un gos gaireb&eacute; ferotge</i> (2008) i <i>Embolica que fa fort!</i> (2012), entre altres. T&eacute; obra tradu&iuml;da a l'asturi&agrave;, el castell&agrave;, l'&egrave;uscar, el franc&egrave;s i el gallec.<br /> &nbsp; <br /> Tamb&eacute; ha col&middot;laborat amb diverses editorials fent traduccions i activitats de promoci&oacute; lectora. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28601%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28600%29" target="_blank"><img src="/files/broch.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>&Agrave;lex Broch</b></a> (Barcelona, 1947) cr&iacute;tic, assagista, professor universitari i editor. &Eacute;s una de les veus m&eacute;s importants en l'an&agrave;lisi de la literatura catalana contempor&agrave;nia.<br /> &nbsp; <br /> Ha exercit la cr&iacute;tica militant a la premsa i a les revistes especialitzades, tasca que el converteix en company de viatge de la generaci&oacute; liter&agrave;ria dels setanta, amb les funcions de cr&iacute;tic i cronista. La seva escriptura posterior, un cop integrat a la direcci&oacute; editorial, renuncia a la implicaci&oacute; de la cr&iacute;tica peri&ograve;dica per a produir an&agrave;lisis m&eacute;s te&ograve;riques o d'abast tem&agrave;tic m&eacute;s ampli, en les quals es pot apreciar el gran bagatge intel&middot;lectual i de teoria liter&agrave;ria que quedava amagat a l'obra m&eacute;s period&iacute;stica. Broch ha defensat la necessitat que la cr&iacute;tica i l'assaig siguin considerats literatura &ndash;i no nom&eacute;s discurs sobre la literatura.<br /> &nbsp; <br /> A m&eacute;s de la tasca cr&iacute;tica i assag&iacute;stica, ha tingut cura d'antologies col&middot;lectives de poesia i narrativa catalanes, publicades a tot Europa. Ha dirigit el <i>Diccionari de la literatura catalana</i> (2008) i posteriorment la nova <i>Hist&ograve;ria de la literatura catalana</i>, una obra col&middot;lectiva, de vuit volums previstos, que recull, sintetitza i actualitza l'aportaci&oacute; bibliogr&agrave;fica que el m&oacute;n acad&egrave;mic i les recerques i estudis hist&ograve;rics han generat al llarg d'aquests darrers trenta anys.<br /> &nbsp; <br /> Paral&middot;lelament ha treballat per a les principals editorials del pa&iacute;s, dirigint col&middot;leccions a La Magrana, a Proa, a Pen&iacute;nsula, al Grup Enciclop&egrave;dia Catalana, a Oc&eacute;ano/Losada i ha estat director literari adjunt d'Edicions 62. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28600%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="https://www.escriptors.cat/autors/brocha/pagina.php?id_sec=1165" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28592%29" target="_blank"><img src="/files/company.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Merc&egrave; Company</b></a> (Barcelona, 1947). Escriptora, periodista i llicenciada en Belles Arts.<br /> &nbsp; <br /> L'any 1981 deixa enrere la traject&ograve;ria com a pintora, periodista i fot&ograve;grafa per dedicar-se exclusivament a la literatura, havent publicat al voltant de dos-cents t&iacute;tols de narrativa infantil i juvenil. De la seva obra cal destacar els t&iacute;tols <i>La Nana Bunilda menja malsons</i>, <i>Les tres bessones</i>, <i>Les dents del lle&oacute;</i>,<i> La pres&egrave;ncia</i>, <i>La imb&egrave;cil</i>, <i>El germ&agrave; gran</i>, <i>El cervell perdut</i>, <i>La hist&ograve;ria de l'Ernest</i> o <i>El fill del passat</i>, entre molts altres.<br /> &nbsp; <br /> Molt inquieta art&iacute;sticament, conrea tots els g&egrave;neres, excepte la poesia, i experimenta amb m&uacute;ltiples registres. L'any 1986 escriu el gui&oacute; del llargmetratge <i>Qui t'estima, Babel?</i>, basat en la narraci&oacute; <i>La imb&egrave;cil</i>. El 1991 crea, amb en Balti Roda i Brossa, la productora Iborn&amp;Company. Escriuen els guions i produeixen per a TVE la s&egrave;rie de 26 episodis <i>Los cuentos de Nana Bunilda</i>. L'any 1992 escriu la b&iacute;blia dels personatges de <i>Les tres bessones</i> en co-creaci&oacute; amb Roser Capdevila. El 1993 crea l'escola Aula de Lletres, en el seu propi estudi, i a l'any seg&uuml;ent la trasllada al carrer Enric Granados, ja com Aula de Lletres, Escola de les Arts Escrites. El 1997, conjuntament amb Gisela Asensio i Pilar Ruiz Tarrag&oacute;, constitueix la Fundaci&oacute; Agust&iacute; Asensio, amb l'objectiu de treballar per la paraula i la comunicaci&oacute;, en mem&ograve;ria del seu marit. L'any 2000, l'Ajuntament de Barcelona li atorga la Medalla d'Honor de Barcelona en reconeixement a la traject&ograve;ria professional.<br /> &nbsp; <br /> Actualment compagina la investigaci&oacute;, l'escriptura, l'assessorament personalitzat a escriptors i en comunicaci&oacute; i la creaci&oacute; de projectes de factura molt diversa. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28592%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="https://www.escriptors.cat/autors/companym/pagina.php?id_sec=4200" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28597%29" target="_blank"><img src="/files/foradada.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Merc&egrave; Foradada i Morillo</b></a> (Barcelona, 1947) nascuda a Barcelona per&ograve; vinculada a Vilanova i la Geltr&uacute; des de la seva inf&agrave;ncia, on resideix actualment. Llicenciada en Filologia catalana, ha exercit de professora de llengua i literatura catalanes en diversos instituts.<br /> &nbsp; <br /> &Eacute;s autora d'alguns llibres de text i materials per a l'aprenentatge del catal&agrave;, com ara la s&egrave;rie &laquo;Catal&agrave; guai&raquo;, juntament amb Lupe Mortalla. En l'&agrave;mbit de la creaci&oacute; liter&agrave;ria, ha publicat les novel&middot;les <i>En el prestatge</i> (2002), premi Don-na del 2002, <i>Centaures</i> (2005), <i>Bruixes</i> (2011), Premi Sebasti&agrave; Juan Arb&oacute;, <i>Estimades Zambrano</i> (2016), i els reculls de narrativa <i>Velles amb V de vida </i>(2003), <i>Mira'm: contes de vides especials</i> (2009) i <i>La casa verda</i> (2013). Ha escrit tamb&eacute;, el treball de recerca <i>Vilanovines: de l'arxiu a l'evocaci&oacute;</i> (2010), que rescata de l'oblit la traject&ograve;ria de quatre dones del segle XIX.<br /> &nbsp; <br />En el seu corpus creatiu, els personatges principals majorit&agrave;riament s&oacute;n dones. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28597%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28594%29" target="_blank"><img src="/files/gomez.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Valent&iacute; G&oacute;mez i Oliver</b></a> (Barcelona, 1947), llicenciat en Filosofia i Lletres, i diplomat en el Centre Sperimentale di Cinematografia de Roma, despr&eacute;s de fer de lector d'espanyol i de catal&agrave; a diverses universitats italianes, entra com a professor de Llengua i Literatura espanyoles i de Literatura comparada a la Universit&agrave; degli Studi di Roma III fins a la jubilaci&oacute;.<br /> &nbsp; <br /> Ha estat cofundador i secretari de l'associaci&oacute; Catalans a Roma, fundador i president d'honor de l'Observatori Europeu de la TV Infantil (OETI) i fins al 2017 ha estat vicepresident de l'Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC).<br /> &nbsp; <br /> Ha estat un col&middot;laborador habitual en diversos diaris i revistes, i ha publicat poemaris, novel&middot;les, assajos i llibres de bibli&ograve;fil. S'ha dedicat a la cr&iacute;tica i a la traducci&oacute;, i tamb&eacute; ha fet guies liter&agrave;ries i guions audiovisuals. Des del 2007 &eacute;s Cavaliere (OMRI) de la Rep&uacute;blica Italiana. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28594%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28598%29" target="_blank"><img src="/files/obiols.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Miquel Obiols</b></a> (Roda de Ter, Osona, 1945). Escriptor, guionista i creador-director de programes de televisi&oacute;.<br /> &nbsp; <br /> Publica, entre d'altres, les obres de literatura infantil i juvenil <i>Ai, Filomena, Filomena! i altres contes</i> (1977, reeditat el 2012), premi Cr&iacute;tica Serra d'Or, <i>Tatrebill en contes uns</i> (1980), <i>El misteri de Buster Keaton</i> (1980), <i>El tigre de Mary Plexigl&agrave;s</i> (1987), premis Joaquim Ruyra, Cr&iacute;tica Serra d'Or i Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes de literatura juvenil, <i>Iris</i> (1991), obra publicada en set volums i guanyadora del &quot;Critici in Erba&quot; de Bolonya, <i>Llibre de les M'Al&iacute;cies</i> (1990, reeditat el 2009), homenatge personal a Lewis Carroll, i <i>He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat</i> (2010). Tamb&eacute; destaquen els dos llibres per a adults <i>55 taques &amp; gargots</i> (2002) i <i>No hi cabem dues vegades, en aquest m&oacute;n</i> (2016).<br /> &nbsp; <br /> Alguns dels seus contes o llibres s'han adaptat al teatre: <i>A l'inrev&eacute;s</i>, a Nit de Sant Joan de Dagoll Dagom (1981, reestrenat el 2010); <i>Tatrebill en contes uns</i>, amb el t&iacute;tol <i>Datrebil, 7 cuentos y 1 espejo</i> de Teatro Achiperre (1990); <i>El tigre de Mary Plexigl&agrave;s</i> amb dramat&uacute;rgia de J. Pere-Peyr&oacute; i Alvic Teatre (1991), i <i>El quadre m&eacute;s bonic del m&oacute;n</i> amb el t&iacute;tol <i>Mir&oacute;, el pintor poeta </i>pel grup El Tlakuache (2004) de M&egrave;xic.<br /> &nbsp; <br /> Crea, dirigeix i escriu els guions dels programes televisius <i>Terra d'escudella</i> (1976-79), <i>Planeta Imaginari</i> (1982-86), <i>Pinnic</i> (1992-94) i <i>Programa +o-xo:</i> (1996-2000), entre d'altres. Tamb&eacute; inventa els gallifants.<br /> &nbsp; <br /> Idea i adapta l'obra po&egrave;tica de Miquel Bau&ccedil;&agrave;, <i>Miquel Bau&ccedil;&agrave;, poeta invisible</i>, premi GAC 2007 al millor documental de televisi&oacute; i cinema. Tamb&eacute; adapta altres autors per a la televisi&oacute;. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28598%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="/autors/obiolsm/" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28591%29" target="_blank"><img src="/files/puig.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Eduard Puig Vayreda</b></a> (Figueres, Alt Empord&agrave;, 1942) llicenciat en Biologia, &eacute;s en&ograve;leg i investigador, i ha estat professor de la Universitat Polit&egrave;cnica i de la Universitat de Girona.<br /> &nbsp; <br /> Entre els nombrosos projectes en qu&egrave; ha participat destaquen la creaci&oacute; i gesti&oacute; de la DO Empord&agrave; (1972) i els nou anys com a director de l'Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi, INCAVI (1984-1993). Paral&middot;lelament ha mantingut un important activisme c&iacute;vic, pol&iacute;tic i cultural a Figueres: entre altres, fundador i primer president de les Joventuts Musicals de Figueres, i president de l'Institut d'Estudis Empordanesos (1991-2007). Forma part del primer Ajuntament democr&agrave;tic de Figueres, primer com a tinent d'alcalde de cultura i despr&eacute;s com a Alcalde (1981-1984) per Converg&egrave;ncia Democr&agrave;tica de Catalunya.<br /> &nbsp; <br /> T&eacute; una extensa obra com a articulista a mitjans com els desapareguts <i>El Noticiero Universal</i>, <i>Tele/eXpr&eacute;s</i>, la revista <i>Canig&oacute;</i> i a la premsa local. El 2012 aplega una selecci&oacute; de les columnes d'opini&oacute; publicades durant tres d&egrave;cades a la premsa local, principalment al setmanari <i>L'Empord&agrave;</i>, sota el pseud&ograve;nim de Pere Carrer a <i>Des del banc del general (1978-2011) 33 anys mirant l'Empord&agrave;</i>. Tamb&eacute; &eacute;s autor de nombrosos estudis i llibres de divulgaci&oacute; sobre la cultura del vi i de la seva hist&ograve;ria social i econ&ograve;mica. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28591%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><b><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28593%29" target="_blank"><img src="/files/sala.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" />Josep Maria Sala-Valldaura</a></b> (Gironella, Bergued&agrave;, 1947). Poeta, assagista i professor.<br /> &nbsp; <br /> &Eacute;s catedr&agrave;tic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Despr&eacute;s de les primeres publicacions po&egrave;tiques, amb les quals s'inscriu dins del corrent literari anomenat dels setanta, arriba a un punt d'inflexi&oacute; amb el llibre <i>En aquest dau del foc</i>, premi Cavall Verd. El seus darrers llibres publicats s&oacute;n <i>Disfresses</i> (2002), <i>El cigne cec</i> (2005), <i>Vidre fumat </i>(2006), <i>Flors i carboni</i> (2008), <i>Gota a gota</i> (2014), premi Cadaqu&eacute;s a Rosa Leveroni, i l'antologia <i>Concert d'esferes (1975-2016) </i>(2017).<br /> &nbsp; <br /> Com a assagista i cr&iacute;tic literari col&middot;labora en la renovaci&oacute; po&egrave;tica que van marcar els anys 70 i 80 amb llibres com <i>Les darreres tend&egrave;ncies de la poesia catalana (1968&ndash;1979)</i> (1980), amb Vicen&ccedil; Altai&oacute;; o la recopilaci&oacute; d'estudis po&egrave;tics <i>L'agulla en el fil</i> (1987). Ha contribu&iuml;t a la difusi&oacute; de l'obra de Joan Vinyoli amb edicions i amb el llibre <i>Joan Vinyoli</i> (1985). Per&ograve; els seus interessos assag&iacute;stics han seguit tamb&eacute; els camins de la literatura del XVIII i de la poesia de postguerra.<br /> &nbsp; <br /> Paral&middot;lelament ha col&middot;laborat com a traductor, articulista i cr&iacute;tic literari en diverses publicacions peri&ograve;diques i revistes especialitzades. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28593%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="/autors/salavalldaurajm/" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28596%29" target="_blank"><img src="/files/sanmartin.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Josep San Mart&iacute;n Boncompte</b></a> (Lleida, 1947). Vinculat a la Franja de Ponent des de fa 30 anys, on ha treballat com a professor de llengua castellana a un IES de Fraga fins a la seva jubilaci&oacute; l'any 2008.<br /> &nbsp; <br /> Ha estat membre actiu dels Moviments de renovaci&oacute; pedag&ograve;gica, i ha publicat diverses obres sobre les seves experi&egrave;ncies escolars; fou guardonat pel CIDE l'any 1986 amb el premi nacional de Renovaci&oacute; Pedag&ograve;gica.<br /> &nbsp; <br /> Amb <i>Tristaina, un somni</i> (1990) rep el premi Sant Carles Borromeu de Contes i narracions de la Nit Liter&agrave;ria Andorrana. Tamb&eacute; ha publicat el recull de poesia <i>Reculls d'incerta vida</i> (2000), les novel&middot;les <i>Joan Majoles</i> (1994) i <i>Cr&ograve;nica d'un crepuscle </i>(2000) i l'assaig <i>Mem&ograve;ria d'exilis i retorns</i> (2008), on s'endinsa en el terreny de la recuperaci&oacute; de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica, un tema que, com a membre de l'Amical de Mauthausen i familiar de deportats, l'ha sensibilitzat especialment.<br /> &nbsp; <br /> &Eacute;s col&middot;laborador de diferents publicacions peri&ograve;diques com <i>Temps de Franja</i>. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28596%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28595%29" target="_blank"><img src="/files/sierra.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Jordi Sierra i Fabra</b></a> (Barcelona, 1947) &eacute;s un dels autors m&eacute;s prol&iacute;fics, llegits i guardonats de la literatura infantil i juvenil actual, tant en llengua catalana com en llengua castellana.<br /> &nbsp; <br /> Compta amb m&eacute;s de cinc-cents t&iacute;tols publicats a Catalunya, l'Estat espanyol i nombrosos pa&iuml;sos sudamericans. Ha estat tradu&iuml;t a 25 idiomes i ha venut m&eacute;s de 12 milions d'exemplars. Paral&middot;lelament a la seva traject&ograve;ria en el camp de la literatura infantil i juvenil, ha publicat estudis sobre la hist&ograve;ria del rock i el pop, a m&eacute;s de fundar diversos projectes de divulgaci&oacute; musical com ara les revistes <i>Popular 1</i> o <i>Super Pop</i>.<br /> &nbsp; <br /> Rodam&oacute;n incansable (fet que nodreix bona part de la seva literatura) des de fa anys mant&eacute; un intens activisme cultural fent xerrades i confer&egrave;ncies a nivell internacional.<br /> &nbsp; <br /> El 2004 va crear a Barcelona i a Medell&iacute;n (Col&ograve;mbia) la Fundaci&oacute; Jordi Sierra i Fabra, destinada a promoure la lectura i l'escriptura entre els joves. Entre les primeres tasques de la Fundaci&oacute; s'ha impulsat el Premi Internacional Jordi Sierra i Fabra per a joves. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28595%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="http://sierraifabra.com/?lang=ca" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 04-12-17

    L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha celebrat aquest cap de setmana el Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana a la Fàbrica de creació Fabra i Coats de Barcelona. El Congrés ha comptat amb més de 200 inscrits en els diferents actes: 50 a les sessions de treball, 70 al diàleg inaugural i 110 a la presentació de conclusions entre escriptors, mitjans, representants polítics i institucionals i societat civil.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">4 de desembre de 2017</span></div> <br /> <p align="justify">L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana ha celebrat aquest cap de setmana el Congr&eacute;s dels Escriptors en Llengua Catalana a la F&agrave;brica de creaci&oacute; Fabra i Coats de Barcelona. El Congr&eacute;s ha comptat amb m&eacute;s de 200 inscrits en els diferents actes: 50 a les sessions de treball, 70 al di&agrave;leg inaugural i 110 a la presentaci&oacute; de conclusions entre escriptors, mitjans, representants pol&iacute;tics i institucionals i societat civil. Sebasti&agrave; Portell, coordinador del Congr&eacute;s, afirma que &laquo;ha estat un &egrave;xit d'assist&egrave;ncia tenint en compte que feia anys que l'Associaci&oacute; no celebrava un Congr&eacute;s no tem&agrave;tic&raquo;.</p> <p align="justify">El principal objectiu del Congr&eacute;s ha estat reunir les opinions, l&rsquo;experi&egrave;ncia i les propostes dels escriptors catalans d&rsquo;avui amb una incid&egrave;ncia doble: per una banda, en les directrius futures de l&rsquo;Associaci&oacute; i, per l&rsquo;altra, en les pol&iacute;tiques culturals de les institucions del pa&iacute;s.</p> <p align="justify">L'Associaci&oacute; recollir&agrave; el col&middot;loqui entre Marina Garc&eacute;s i Joana Mas&oacute;, juntament amb les conclusions del Congr&eacute;s, en una publicaci&oacute; digital que distribuir&agrave; gratu&iuml;tament.</p> <p align="center"><a href="https://photos.app.goo.gl/JoN3KdPYTXBbSNpg2" target="_blank"><img src="/files/CA-4720-COLLAGE.jpg" title="&Agrave;lbum de fotografies" alt="" width="500" height="500" /></a><span style="font-size: smaller;"><br /> Visiteu l'&agrave;lbum de fotografies </span><a href="https://photos.app.goo.gl/JoN3KdPYTXBbSNpg2" target="_blank"><span style="font-size: smaller;">en aquest enlla&ccedil;</span></a><span style="font-size: smaller;">. &copy; Carme Esteve/AELC</span></p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>Les conclusions del Congr&eacute;s</b></span><br /> A continuaci&oacute; es presenta de manera gen&egrave;rica algunes de les conclusions m&eacute;s destacades del Congr&eacute;s:</p> <p align="justify">Els participants han assenyalat la necessitat de superaci&oacute; del debat sobre la <b>tria de la llengua</b>, &laquo;constatem com aquesta q&uuml;esti&oacute; nom&eacute;s ens la fan des d'altres sistemes ling&uuml;&iacute;stics i culturals, per&ograve; que per a la majoria de nosaltres, que la tenim com a primera llengua, &eacute;s un fet natural i org&agrave;nic&raquo;. Aix&iacute; mateix, exigeixen al sector editorial que no es rebaixi el nivell de llengua a les obres (o no es faci rebaixar), en pro de la seva salut, i que les institucions del pa&iacute;s convoquin les seves beques i premis per a autors en catal&agrave;, at&egrave;s el fet que no hi ha altre lloc al m&oacute;n que pugui fer-ho per a nosaltres i, en canvi, altres sistemes culturals cobreixen la resta de lleng&uuml;es.</p> <p align="justify">Al seu torn, la taula del <b>g&egrave;nere fant&agrave;stic</b> ha reivindicat l&rsquo;orgull <i>friki</i>&nbsp; i ha proposat mantenir el g&egrave;nere sobre la taula, com al Congr&eacute;s, fins a assolir la seva plena dignificaci&oacute; i normalitzaci&oacute;. &laquo;Cal recuperar la tradici&oacute; catalana, que existeix i &eacute;s de qualitat, per a projectar el g&egrave;nere cap al futur&raquo;, expliquen els participants.</p> <p align="justify">Tamb&eacute; s'ha posat sobre la taula la necessitat de mantenir, a grans trets, de les directrius seguides fins ara per part de l'Associaci&oacute; pel que fa a la <b>defensa dels drets d'autor</b> i, molt especialment, resoldre la problem&agrave;tica d'aquells escriptors que s&oacute;n jubilats i que mantenen algun tipus d'incompatibilitat amb activitats professionals espor&agrave;diques relacionades amb l'escriptura o amb els drets d'autor.</p> <p align="justify">El Congr&eacute;s tamb&eacute; ha reivindicat la tasca de <b>visibilitzaci&oacute; de la feina del traductor</b> i s'ha proposat engegar el cam&iacute; cap al reconeixement i una major dignificaci&oacute;. Reclamaci&oacute; d'unes condicions m&iacute;nimes de treball pel que fa a terminis, tarifes i maneres de fer, i proposa de creaci&oacute; d'un segell per a aquelles editorials que respectin aquest dec&agrave;leg.</p> <p align="justify">Finalment, tamb&eacute; s'ha parlat de la creaci&oacute; d'una secci&oacute; de <b>Nous canals i nous p&uacute;blics</b> a l'AELC, per tal d'actualitzar l'entitat en aquest sentit i comen&ccedil;ar a oferir formacions sobre digitalitzaci&oacute;, noves maneres d'arribar als lectors i nous formats d'escriptura i de lectura.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 03-12-17

    Raimond Aguiló: Premi de narrativa Valerià Pujol de Premià de Dalt, Un lloc com un altre. [Més informació]
    Toni Arencón: Premi Benvingut Oliver de narrativa Vila de Catarroja, Luxúria. [Més informació]

  • 29-11-17
    29 de novembre de 2017


    Unes setmanes després d'acabar la Plaça del Llibre a la plaça de l'Ajuntament de València, es va fer a Alacant la segona edició d'aquesta iniciativa, amb la qual, del 24 al 26 de novembre, la ciutat del sud valencià es convertí en l'epicentre de la literatura catalana actual.