Activitats i notícies

   

  • 15-12-17

    El projecte «Lletres i Memòria» ha engruixit el catàleg d'autors amb la incorporació d'onze entrevistes, realitzades a Ricardo Alcántara, Maria Àngels Bogunyà, Àlex Broch, Mercè Company, Mercè Foradada, Valentí Gómez, Miquel Obiols, Eduard Puig, Josep Maria Sala-Valldaura, Josep San Martín i Jordi Sierra i Fabra.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">15 de desembre del 2017</span></div> <br /> <p align="justify">Lletres i Mem&ograve;ria ha engruixit el cat&agrave;leg d'autors amb la incorporaci&oacute; d'onze entrevistes, realitzades a Ricardo Alc&aacute;ntara, Maria &Agrave;ngels Boguny&agrave;, &Agrave;lex Broch, Merc&egrave; Company, Merc&egrave; Foradada, Valent&iacute; G&oacute;mez, Miquel Obiols, Eduard Puig, Josep Maria Sala-Valldaura, Josep San Mart&iacute;n i Jordi Sierra i Fabra. Ja es poden veure els seus v&iacute;deos a la p&agrave;gina de Lletres i Mem&ograve;ria.</p> <p align="justify">Dividides en c&ograve;modes fragments d'entre 1 i 6 minuts de durada, aquestes entrevistes permeten als nostres socis veterans donar testimoni de les seves vicissituds biogr&agrave;fiques, de la seva obra liter&agrave;ria i, en definitiva, de l'experi&egrave;ncia vital de tota una generaci&oacute; d'escriptors que va reivindicar la normalitat de la creaci&oacute; liter&agrave;ria en llengua catalana en plena dictadura militar.</p> <p align="justify">Lletres i Mem&ograve;ria &eacute;s un projecte en actiu des d'inicis del 2010, i &eacute;s impulsat per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el portal d'internet <i>El banc de la Mem&ograve;ria</i>.</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28599%29" target="_blank"><img src="/files/alcantara.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Ricardo Alc&aacute;ntara</b></a> (Montevideo, 1946). Neix i creix a l'Uruguai. Despr&eacute;s d'una estada de cinc anys al Brasil, on estudia Psicologia a la Universitat de S&atilde;o Paulo, el 1975 arriba a Barcelona amb la convicci&oacute; que seria escriptor.<br /> &nbsp; <br /> Des que publica, primer al Brasil i despr&eacute;s a Catalunya, el seu primer llibre, <i>Guara&ccedil;&uacute;</i> (1979), ha constru&iuml;t una de les traject&ograve;ries m&eacute;s importants en l'&agrave;mbit infantil i juvenil, amb obres que van des dels primers lectors a la narrativa juvenil. Amb m&eacute;s de dos-cents t&iacute;tols en catal&agrave; i en castell&agrave;, ha rebut premis importants com el Premi Serra d'Or (1979), el Premi Lazarillo (1987), el premi Apel&middot;les Mestres (1990) o diverses mencions a la llista del White Ravens. T&eacute; obra tradu&iuml;da a idiomes com l'alemany, l'angl&egrave;s, el core&agrave;, el franc&egrave;s, el japon&egrave;s, el neerland&egrave;s, el portugu&egrave;s o el turc.<br /> &nbsp; <br /> Tamb&eacute; ha escrit obres de teatre i s&egrave;ries de televisi&oacute;. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28599%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="/autors/alcantarar/pagina.php?id_sec=214" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28601%29" target="_blank"><img src="/files/bogunya.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Maria &Agrave;ngels Boguny&agrave;</b></a> (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1947) estudia Filosofia i Lletres i &eacute;s diplomada en Magisteri. Ha treballat com a professora de prim&agrave;ria, per a adults i tamb&eacute; en educaci&oacute; especial.<br /> &nbsp; <br /> En el camp de la literatura ha publicat principalment narrativa infantil i juvenil, amb t&iacute;tols com <i>El tren i la lluna</i> (1988), <i>Cau i foguera</i> (1988, premi Guillem Cifre de Colonya), <i>La ruta prohibida</i> (1989, premi Josep M. Folch i Torres), <i>Temporal a l'illot Negre</i> (1999, premi El Vaixell de Vapor), <i>Les veus protectores</i> (2005, premi Cr&iacute;tica Serra d'Or), <i>La Fede, la Soli, la Loli i el panoli </i>(2006), <i>Un gos gaireb&eacute; ferotge</i> (2008) i <i>Embolica que fa fort!</i> (2012), entre altres. T&eacute; obra tradu&iuml;da a l'asturi&agrave;, el castell&agrave;, l'&egrave;uscar, el franc&egrave;s i el gallec.<br /> &nbsp; <br /> Tamb&eacute; ha col&middot;laborat amb diverses editorials fent traduccions i activitats de promoci&oacute; lectora. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28601%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28600%29" target="_blank"><img src="/files/broch.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>&Agrave;lex Broch</b></a> (Barcelona, 1947) cr&iacute;tic, assagista, professor universitari i editor. &Eacute;s una de les veus m&eacute;s importants en l'an&agrave;lisi de la literatura catalana contempor&agrave;nia.<br /> &nbsp; <br /> Ha exercit la cr&iacute;tica militant a la premsa i a les revistes especialitzades, tasca que el converteix en company de viatge de la generaci&oacute; liter&agrave;ria dels setanta, amb les funcions de cr&iacute;tic i cronista. La seva escriptura posterior, un cop integrat a la direcci&oacute; editorial, renuncia a la implicaci&oacute; de la cr&iacute;tica peri&ograve;dica per a produir an&agrave;lisis m&eacute;s te&ograve;riques o d'abast tem&agrave;tic m&eacute;s ampli, en les quals es pot apreciar el gran bagatge intel&middot;lectual i de teoria liter&agrave;ria que quedava amagat a l'obra m&eacute;s period&iacute;stica. Broch ha defensat la necessitat que la cr&iacute;tica i l'assaig siguin considerats literatura &ndash;i no nom&eacute;s discurs sobre la literatura.<br /> &nbsp; <br /> A m&eacute;s de la tasca cr&iacute;tica i assag&iacute;stica, ha tingut cura d'antologies col&middot;lectives de poesia i narrativa catalanes, publicades a tot Europa. Ha dirigit el <i>Diccionari de la literatura catalana</i> (2008) i posteriorment la nova <i>Hist&ograve;ria de la literatura catalana</i>, una obra col&middot;lectiva, de vuit volums previstos, que recull, sintetitza i actualitza l'aportaci&oacute; bibliogr&agrave;fica que el m&oacute;n acad&egrave;mic i les recerques i estudis hist&ograve;rics han generat al llarg d'aquests darrers trenta anys.<br /> &nbsp; <br /> Paral&middot;lelament ha treballat per a les principals editorials del pa&iacute;s, dirigint col&middot;leccions a La Magrana, a Proa, a Pen&iacute;nsula, al Grup Enciclop&egrave;dia Catalana, a Oc&eacute;ano/Losada i ha estat director literari adjunt d'Edicions 62. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28600%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="https://www.escriptors.cat/autors/brocha/pagina.php?id_sec=1165" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28592%29" target="_blank"><img src="/files/company.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Merc&egrave; Company</b></a> (Barcelona, 1947). Escriptora, periodista i llicenciada en Belles Arts.<br /> &nbsp; <br /> L'any 1981 deixa enrere la traject&ograve;ria com a pintora, periodista i fot&ograve;grafa per dedicar-se exclusivament a la literatura, havent publicat al voltant de dos-cents t&iacute;tols de narrativa infantil i juvenil. De la seva obra cal destacar els t&iacute;tols <i>La Nana Bunilda menja malsons</i>, <i>Les tres bessones</i>, <i>Les dents del lle&oacute;</i>,<i> La pres&egrave;ncia</i>, <i>La imb&egrave;cil</i>, <i>El germ&agrave; gran</i>, <i>El cervell perdut</i>, <i>La hist&ograve;ria de l'Ernest</i> o <i>El fill del passat</i>, entre molts altres.<br /> &nbsp; <br /> Molt inquieta art&iacute;sticament, conrea tots els g&egrave;neres, excepte la poesia, i experimenta amb m&uacute;ltiples registres. L'any 1986 escriu el gui&oacute; del llargmetratge <i>Qui t'estima, Babel?</i>, basat en la narraci&oacute; <i>La imb&egrave;cil</i>. El 1991 crea, amb en Balti Roda i Brossa, la productora Iborn&amp;Company. Escriuen els guions i produeixen per a TVE la s&egrave;rie de 26 episodis <i>Los cuentos de Nana Bunilda</i>. L'any 1992 escriu la b&iacute;blia dels personatges de <i>Les tres bessones</i> en co-creaci&oacute; amb Roser Capdevila. El 1993 crea l'escola Aula de Lletres, en el seu propi estudi, i a l'any seg&uuml;ent la trasllada al carrer Enric Granados, ja com Aula de Lletres, Escola de les Arts Escrites. El 1997, conjuntament amb Gisela Asensio i Pilar Ruiz Tarrag&oacute;, constitueix la Fundaci&oacute; Agust&iacute; Asensio, amb l'objectiu de treballar per la paraula i la comunicaci&oacute;, en mem&ograve;ria del seu marit. L'any 2000, l'Ajuntament de Barcelona li atorga la Medalla d'Honor de Barcelona en reconeixement a la traject&ograve;ria professional.<br /> &nbsp; <br /> Actualment compagina la investigaci&oacute;, l'escriptura, l'assessorament personalitzat a escriptors i en comunicaci&oacute; i la creaci&oacute; de projectes de factura molt diversa. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28592%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="https://www.escriptors.cat/autors/companym/pagina.php?id_sec=4200" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28597%29" target="_blank"><img src="/files/foradada.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Merc&egrave; Foradada i Morillo</b></a> (Barcelona, 1947) nascuda a Barcelona per&ograve; vinculada a Vilanova i la Geltr&uacute; des de la seva inf&agrave;ncia, on resideix actualment. Llicenciada en Filologia catalana, ha exercit de professora de llengua i literatura catalanes en diversos instituts.<br /> &nbsp; <br /> &Eacute;s autora d'alguns llibres de text i materials per a l'aprenentatge del catal&agrave;, com ara la s&egrave;rie &laquo;Catal&agrave; guai&raquo;, juntament amb Lupe Mortalla. En l'&agrave;mbit de la creaci&oacute; liter&agrave;ria, ha publicat les novel&middot;les <i>En el prestatge</i> (2002), premi Don-na del 2002, <i>Centaures</i> (2005), <i>Bruixes</i> (2011), Premi Sebasti&agrave; Juan Arb&oacute;, <i>Estimades Zambrano</i> (2016), i els reculls de narrativa <i>Velles amb V de vida </i>(2003), <i>Mira'm: contes de vides especials</i> (2009) i <i>La casa verda</i> (2013). Ha escrit tamb&eacute;, el treball de recerca <i>Vilanovines: de l'arxiu a l'evocaci&oacute;</i> (2010), que rescata de l'oblit la traject&ograve;ria de quatre dones del segle XIX.<br /> &nbsp; <br />En el seu corpus creatiu, els personatges principals majorit&agrave;riament s&oacute;n dones. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28597%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28594%29" target="_blank"><img src="/files/gomez.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Valent&iacute; G&oacute;mez i Oliver</b></a> (Barcelona, 1947), llicenciat en Filosofia i Lletres, i diplomat en el Centre Sperimentale di Cinematografia de Roma, despr&eacute;s de fer de lector d'espanyol i de catal&agrave; a diverses universitats italianes, entra com a professor de Llengua i Literatura espanyoles i de Literatura comparada a la Universit&agrave; degli Studi di Roma III fins a la jubilaci&oacute;.<br /> &nbsp; <br /> Ha estat cofundador i secretari de l'associaci&oacute; Catalans a Roma, fundador i president d'honor de l'Observatori Europeu de la TV Infantil (OETI) i fins al 2017 ha estat vicepresident de l'Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC).<br /> &nbsp; <br /> Ha estat un col&middot;laborador habitual en diversos diaris i revistes, i ha publicat poemaris, novel&middot;les, assajos i llibres de bibli&ograve;fil. S'ha dedicat a la cr&iacute;tica i a la traducci&oacute;, i tamb&eacute; ha fet guies liter&agrave;ries i guions audiovisuals. Des del 2007 &eacute;s Cavaliere (OMRI) de la Rep&uacute;blica Italiana. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28594%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28598%29" target="_blank"><img src="/files/obiols.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Miquel Obiols</b></a> (Roda de Ter, Osona, 1945). Escriptor, guionista i creador-director de programes de televisi&oacute;.<br /> &nbsp; <br /> Publica, entre d'altres, les obres de literatura infantil i juvenil <i>Ai, Filomena, Filomena! i altres contes</i> (1977, reeditat el 2012), premi Cr&iacute;tica Serra d'Or, <i>Tatrebill en contes uns</i> (1980), <i>El misteri de Buster Keaton</i> (1980), <i>El tigre de Mary Plexigl&agrave;s</i> (1987), premis Joaquim Ruyra, Cr&iacute;tica Serra d'Or i Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes de literatura juvenil, <i>Iris</i> (1991), obra publicada en set volums i guanyadora del &quot;Critici in Erba&quot; de Bolonya, <i>Llibre de les M'Al&iacute;cies</i> (1990, reeditat el 2009), homenatge personal a Lewis Carroll, i <i>He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat</i> (2010). Tamb&eacute; destaquen els dos llibres per a adults <i>55 taques &amp; gargots</i> (2002) i <i>No hi cabem dues vegades, en aquest m&oacute;n</i> (2016).<br /> &nbsp; <br /> Alguns dels seus contes o llibres s'han adaptat al teatre: <i>A l'inrev&eacute;s</i>, a Nit de Sant Joan de Dagoll Dagom (1981, reestrenat el 2010); <i>Tatrebill en contes uns</i>, amb el t&iacute;tol <i>Datrebil, 7 cuentos y 1 espejo</i> de Teatro Achiperre (1990); <i>El tigre de Mary Plexigl&agrave;s</i> amb dramat&uacute;rgia de J. Pere-Peyr&oacute; i Alvic Teatre (1991), i <i>El quadre m&eacute;s bonic del m&oacute;n</i> amb el t&iacute;tol <i>Mir&oacute;, el pintor poeta </i>pel grup El Tlakuache (2004) de M&egrave;xic.<br /> &nbsp; <br /> Crea, dirigeix i escriu els guions dels programes televisius <i>Terra d'escudella</i> (1976-79), <i>Planeta Imaginari</i> (1982-86), <i>Pinnic</i> (1992-94) i <i>Programa +o-xo:</i> (1996-2000), entre d'altres. Tamb&eacute; inventa els gallifants.<br /> &nbsp; <br /> Idea i adapta l'obra po&egrave;tica de Miquel Bau&ccedil;&agrave;, <i>Miquel Bau&ccedil;&agrave;, poeta invisible</i>, premi GAC 2007 al millor documental de televisi&oacute; i cinema. Tamb&eacute; adapta altres autors per a la televisi&oacute;. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28598%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="/autors/obiolsm/" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28591%29" target="_blank"><img src="/files/puig.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Eduard Puig Vayreda</b></a> (Figueres, Alt Empord&agrave;, 1942) llicenciat en Biologia, &eacute;s en&ograve;leg i investigador, i ha estat professor de la Universitat Polit&egrave;cnica i de la Universitat de Girona.<br /> &nbsp; <br /> Entre els nombrosos projectes en qu&egrave; ha participat destaquen la creaci&oacute; i gesti&oacute; de la DO Empord&agrave; (1972) i els nou anys com a director de l'Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi, INCAVI (1984-1993). Paral&middot;lelament ha mantingut un important activisme c&iacute;vic, pol&iacute;tic i cultural a Figueres: entre altres, fundador i primer president de les Joventuts Musicals de Figueres, i president de l'Institut d'Estudis Empordanesos (1991-2007). Forma part del primer Ajuntament democr&agrave;tic de Figueres, primer com a tinent d'alcalde de cultura i despr&eacute;s com a Alcalde (1981-1984) per Converg&egrave;ncia Democr&agrave;tica de Catalunya.<br /> &nbsp; <br /> T&eacute; una extensa obra com a articulista a mitjans com els desapareguts <i>El Noticiero Universal</i>, <i>Tele/eXpr&eacute;s</i>, la revista <i>Canig&oacute;</i> i a la premsa local. El 2012 aplega una selecci&oacute; de les columnes d'opini&oacute; publicades durant tres d&egrave;cades a la premsa local, principalment al setmanari <i>L'Empord&agrave;</i>, sota el pseud&ograve;nim de Pere Carrer a <i>Des del banc del general (1978-2011) 33 anys mirant l'Empord&agrave;</i>. Tamb&eacute; &eacute;s autor de nombrosos estudis i llibres de divulgaci&oacute; sobre la cultura del vi i de la seva hist&ograve;ria social i econ&ograve;mica. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28591%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><b><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28593%29" target="_blank"><img src="/files/sala.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" />Josep Maria Sala-Valldaura</a></b> (Gironella, Bergued&agrave;, 1947). Poeta, assagista i professor.<br /> &nbsp; <br /> &Eacute;s catedr&agrave;tic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Despr&eacute;s de les primeres publicacions po&egrave;tiques, amb les quals s'inscriu dins del corrent literari anomenat dels setanta, arriba a un punt d'inflexi&oacute; amb el llibre <i>En aquest dau del foc</i>, premi Cavall Verd. El seus darrers llibres publicats s&oacute;n <i>Disfresses</i> (2002), <i>El cigne cec</i> (2005), <i>Vidre fumat </i>(2006), <i>Flors i carboni</i> (2008), <i>Gota a gota</i> (2014), premi Cadaqu&eacute;s a Rosa Leveroni, i l'antologia <i>Concert d'esferes (1975-2016) </i>(2017).<br /> &nbsp; <br /> Com a assagista i cr&iacute;tic literari col&middot;labora en la renovaci&oacute; po&egrave;tica que van marcar els anys 70 i 80 amb llibres com <i>Les darreres tend&egrave;ncies de la poesia catalana (1968&ndash;1979)</i> (1980), amb Vicen&ccedil; Altai&oacute;; o la recopilaci&oacute; d'estudis po&egrave;tics <i>L'agulla en el fil</i> (1987). Ha contribu&iuml;t a la difusi&oacute; de l'obra de Joan Vinyoli amb edicions i amb el llibre <i>Joan Vinyoli</i> (1985). Per&ograve; els seus interessos assag&iacute;stics han seguit tamb&eacute; els camins de la literatura del XVIII i de la poesia de postguerra.<br /> &nbsp; <br /> Paral&middot;lelament ha col&middot;laborat com a traductor, articulista i cr&iacute;tic literari en diverses publicacions peri&ograve;diques i revistes especialitzades. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28593%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="/autors/salavalldaurajm/" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28596%29" target="_blank"><img src="/files/sanmartin.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Josep San Mart&iacute;n Boncompte</b></a> (Lleida, 1947). Vinculat a la Franja de Ponent des de fa 30 anys, on ha treballat com a professor de llengua castellana a un IES de Fraga fins a la seva jubilaci&oacute; l'any 2008.<br /> &nbsp; <br /> Ha estat membre actiu dels Moviments de renovaci&oacute; pedag&ograve;gica, i ha publicat diverses obres sobre les seves experi&egrave;ncies escolars; fou guardonat pel CIDE l'any 1986 amb el premi nacional de Renovaci&oacute; Pedag&ograve;gica.<br /> &nbsp; <br /> Amb <i>Tristaina, un somni</i> (1990) rep el premi Sant Carles Borromeu de Contes i narracions de la Nit Liter&agrave;ria Andorrana. Tamb&eacute; ha publicat el recull de poesia <i>Reculls d'incerta vida</i> (2000), les novel&middot;les <i>Joan Majoles</i> (1994) i <i>Cr&ograve;nica d'un crepuscle </i>(2000) i l'assaig <i>Mem&ograve;ria d'exilis i retorns</i> (2008), on s'endinsa en el terreny de la recuperaci&oacute; de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica, un tema que, com a membre de l'Amical de Mauthausen i familiar de deportats, l'ha sensibilitzat especialment.<br /> &nbsp; <br /> &Eacute;s col&middot;laborador de diferents publicacions peri&ograve;diques com <i>Temps de Franja</i>. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28596%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28595%29" target="_blank"><img src="/files/sierra.png" title="Lletres i Mem&ograve;ria" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="138" align="left" /><b>Jordi Sierra i Fabra</b></a> (Barcelona, 1947) &eacute;s un dels autors m&eacute;s prol&iacute;fics, llegits i guardonats de la literatura infantil i juvenil actual, tant en llengua catalana com en llengua castellana.<br /> &nbsp; <br /> Compta amb m&eacute;s de cinc-cents t&iacute;tols publicats a Catalunya, l'Estat espanyol i nombrosos pa&iuml;sos sudamericans. Ha estat tradu&iuml;t a 25 idiomes i ha venut m&eacute;s de 12 milions d'exemplars. Paral&middot;lelament a la seva traject&ograve;ria en el camp de la literatura infantil i juvenil, ha publicat estudis sobre la hist&ograve;ria del rock i el pop, a m&eacute;s de fundar diversos projectes de divulgaci&oacute; musical com ara les revistes <i>Popular 1</i> o <i>Super Pop</i>.<br /> &nbsp; <br /> Rodam&oacute;n incansable (fet que nodreix bona part de la seva literatura) des de fa anys mant&eacute; un intens activisme cultural fent xerrades i confer&egrave;ncies a nivell internacional.<br /> &nbsp; <br /> El 2004 va crear a Barcelona i a Medell&iacute;n (Col&ograve;mbia) la Fundaci&oacute; Jordi Sierra i Fabra, destinada a promoure la lectura i l'escriptura entre els joves. Entre les primeres tasques de la Fundaci&oacute; s'ha impulsat el Premi Internacional Jordi Sierra i Fabra per a joves. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28595%29" target="_blank">enlla&ccedil; a l'entrevista</a>] [<a href="http://sierraifabra.com/?lang=ca" target="_blank">enlla&ccedil; a la seva p&agrave;gina web</a>]</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 04-12-17

    L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha celebrat aquest cap de setmana el Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana a la Fàbrica de creació Fabra i Coats de Barcelona. El Congrés ha comptat amb més de 200 inscrits en els diferents actes: 50 a les sessions de treball, 70 al diàleg inaugural i 110 a la presentació de conclusions entre escriptors, mitjans, representants polítics i institucionals i societat civil.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">4 de desembre de 2017</span></div> <br /> <p align="justify">L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana ha celebrat aquest cap de setmana el Congr&eacute;s dels Escriptors en Llengua Catalana a la F&agrave;brica de creaci&oacute; Fabra i Coats de Barcelona. El Congr&eacute;s ha comptat amb m&eacute;s de 200 inscrits en els diferents actes: 50 a les sessions de treball, 70 al di&agrave;leg inaugural i 110 a la presentaci&oacute; de conclusions entre escriptors, mitjans, representants pol&iacute;tics i institucionals i societat civil. Sebasti&agrave; Portell, coordinador del Congr&eacute;s, afirma que &laquo;ha estat un &egrave;xit d'assist&egrave;ncia tenint en compte que feia anys que l'Associaci&oacute; no celebrava un Congr&eacute;s no tem&agrave;tic&raquo;.</p> <p align="justify">El principal objectiu del Congr&eacute;s ha estat reunir les opinions, l&rsquo;experi&egrave;ncia i les propostes dels escriptors catalans d&rsquo;avui amb una incid&egrave;ncia doble: per una banda, en les directrius futures de l&rsquo;Associaci&oacute; i, per l&rsquo;altra, en les pol&iacute;tiques culturals de les institucions del pa&iacute;s.</p> <p align="justify">L'Associaci&oacute; recollir&agrave; el col&middot;loqui entre Marina Garc&eacute;s i Joana Mas&oacute;, juntament amb les conclusions del Congr&eacute;s, en una publicaci&oacute; digital que distribuir&agrave; gratu&iuml;tament.</p> <p align="center"><a href="https://photos.app.goo.gl/JoN3KdPYTXBbSNpg2" target="_blank"><img src="/files/CA-4720-COLLAGE.jpg" title="&Agrave;lbum de fotografies" alt="" width="500" height="500" /></a><span style="font-size: smaller;"><br /> Visiteu l'&agrave;lbum de fotografies </span><a href="https://photos.app.goo.gl/JoN3KdPYTXBbSNpg2" target="_blank"><span style="font-size: smaller;">en aquest enlla&ccedil;</span></a><span style="font-size: smaller;">. &copy; Carme Esteve/AELC</span></p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>Les conclusions del Congr&eacute;s</b></span><br /> A continuaci&oacute; es presenta de manera gen&egrave;rica algunes de les conclusions m&eacute;s destacades del Congr&eacute;s:</p> <p align="justify">Els participants han assenyalat la necessitat de superaci&oacute; del debat sobre la <b>tria de la llengua</b>, &laquo;constatem com aquesta q&uuml;esti&oacute; nom&eacute;s ens la fan des d'altres sistemes ling&uuml;&iacute;stics i culturals, per&ograve; que per a la majoria de nosaltres, que la tenim com a primera llengua, &eacute;s un fet natural i org&agrave;nic&raquo;. Aix&iacute; mateix, exigeixen al sector editorial que no es rebaixi el nivell de llengua a les obres (o no es faci rebaixar), en pro de la seva salut, i que les institucions del pa&iacute;s convoquin les seves beques i premis per a autors en catal&agrave;, at&egrave;s el fet que no hi ha altre lloc al m&oacute;n que pugui fer-ho per a nosaltres i, en canvi, altres sistemes culturals cobreixen la resta de lleng&uuml;es.</p> <p align="justify">Al seu torn, la taula del <b>g&egrave;nere fant&agrave;stic</b> ha reivindicat l&rsquo;orgull <i>friki</i>&nbsp; i ha proposat mantenir el g&egrave;nere sobre la taula, com al Congr&eacute;s, fins a assolir la seva plena dignificaci&oacute; i normalitzaci&oacute;. &laquo;Cal recuperar la tradici&oacute; catalana, que existeix i &eacute;s de qualitat, per a projectar el g&egrave;nere cap al futur&raquo;, expliquen els participants.</p> <p align="justify">Tamb&eacute; s'ha posat sobre la taula la necessitat de mantenir, a grans trets, de les directrius seguides fins ara per part de l'Associaci&oacute; pel que fa a la <b>defensa dels drets d'autor</b> i, molt especialment, resoldre la problem&agrave;tica d'aquells escriptors que s&oacute;n jubilats i que mantenen algun tipus d'incompatibilitat amb activitats professionals espor&agrave;diques relacionades amb l'escriptura o amb els drets d'autor.</p> <p align="justify">El Congr&eacute;s tamb&eacute; ha reivindicat la tasca de <b>visibilitzaci&oacute; de la feina del traductor</b> i s'ha proposat engegar el cam&iacute; cap al reconeixement i una major dignificaci&oacute;. Reclamaci&oacute; d'unes condicions m&iacute;nimes de treball pel que fa a terminis, tarifes i maneres de fer, i proposa de creaci&oacute; d'un segell per a aquelles editorials que respectin aquest dec&agrave;leg.</p> <p align="justify">Finalment, tamb&eacute; s'ha parlat de la creaci&oacute; d'una secci&oacute; de <b>Nous canals i nous p&uacute;blics</b> a l'AELC, per tal d'actualitzar l'entitat en aquest sentit i comen&ccedil;ar a oferir formacions sobre digitalitzaci&oacute;, noves maneres d'arribar als lectors i nous formats d'escriptura i de lectura.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 03-12-17

    Raimond Aguiló: Premi de narrativa Valerià Pujol de Premià de Dalt, Un lloc com un altre. [Més informació]
    Toni Arencón: Premi Benvingut Oliver de narrativa Vila de Catarroja, Luxúria. [Més informació]

  • 29-11-17
    29 de novembre de 2017


    Unes setmanes després d'acabar la Plaça del Llibre a la plaça de l'Ajuntament de València, es va fer a Alacant la segona edició d'aquesta iniciativa, amb la qual, del 24 al 26 de novembre, la ciutat del sud valencià es convertí en l'epicentre de la literatura catalana actual.

  • 27-11-17

    Aquest dijous l'AELC celebrarà el seu 4oè aniversari al Centre Octubre de València, en un acte que recordarà també Joan Fuster, que fou el 3r president de l'AELC, en el 25è aniversari de la seva mort.

    La jove poeta Alba Fluixà presentarà l'acte, l'expresident Jaume Pérez Montaner repassarà la trajectòria de l'AELC i s'entregarà una làmina commemorativa d'homenatge als escriptors que són socis des de l'inici.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">27 de novembre de 2017</span></div> <br /> <p align="justify">Aquesta tardor l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana celebra quaranta anys d'exist&egrave;ncia. La fundaci&oacute; de l'AELC es produ&iacute; en la cloenda de l'&agrave;mbit de &laquo;Producci&oacute; liter&agrave;ria&raquo; del Congr&eacute;s de Cultura Catalana, al Santuari de Lluc (Mallorca), el 27 d'octubre de 1977, en el qual un centenar d'escriptors van aprovar els estatuts de la nova associaci&oacute; i van designar una comissi&oacute; gestora per a iniciar-ne els tr&agrave;mits. Des d'aleshores, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana ha representat el col&middot;lectiu professional, n'ha defensat els drets i ha estat una pres&egrave;ncia constant en la vida cultural de tots els pa&iuml;sos de parla catalana.</p> <p align="justify">La celebraci&oacute; a Val&egrave;ncia del 40&egrave; aniversari tindr&agrave; lloc el <b>dijous 30 de novembre a les 21h a l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia</b>.</p> <p align="justify">La jove poeta Alba Fluix&agrave; presentar&agrave; l'acte, i Jaume P&eacute;rez Montaner, que fou president de l'AELC entre 1999 i 2006, repassar&agrave; breument la traject&ograve;ria de l'Associaci&oacute;, que es complementar&agrave; amb la presentaci&oacute; d'una selecci&oacute; de fotografies hist&ograve;riques.</p> <p align="justify">La vicepresidenta pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;, Gemma Pasqual, entregar&agrave; una l&agrave;mina commemorativa a aquells socis valencians que formen part de l'AELC des de bon comen&ccedil;ament, ara fa quatre d&egrave;cades. S&oacute;n Dom&egrave;nec Canet, Marc Granell, Jes&uacute;s Huguet, Gaspar Ja&eacute;n, Salvador J&agrave;fer, Joan Francesc Mira, Joan Navarro, Josep Palomero, Jaume P&eacute;rez Montaner, Josep Piera, Miquel De Renzi i Eduard Josep Verger. Durant la vetllada tamb&eacute; hi haur&agrave; un moment de record per a Joan Fuster, que fou el 3r president de l'AELC, co&iuml;ncidint amb el 25&egrave; aniversari de la seva mort.</p> <p align="justify">Durant l'acte, el dissenyador valenci&agrave; D&iacute;dac Ballester presentar&agrave; la nova imatge de l'associaci&oacute;, que mant&eacute; les emblem&agrave;tiques lletres de Mir&oacute; al logotip.</p> <p align="justify">El cantautor Pau Alabajos oferir&agrave; un recital ac&uacute;stic amb una selecci&oacute; musical pensada per a l'ocasi&oacute;. La festa acabar&agrave; amb un sopar literari al mateix Octubre CCC, en qu&egrave; assistiran una bona representaci&oacute; de socis i pel qual cal fer la reserva fins al dilluns 27 de novembre al correu aelc@escriptors.cat.</p> <p align="center"><img src="/files/1977_reunio_produccioliteraria.jpg" alt="" width="450" height="295" align="absMiddle" /><br /><span style="font-size: smaller;">Una imatge de la cloenda de la reuni&oacute; de producci&oacute; liter&agrave;ria del Congr&eacute;s de Cultura Catalana, al santurari de Lluc de Mallorca, on es va decidir la creaci&oacute; de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana.<br /><br /><br type="_moz" /></span></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 20-11-17

    Tot just unes setmanes després d'acabar la Plaça del Llibre a la plaça de l'Ajuntament de València, arriba a Alacant la segona edició d'aquesta iniciativa, amb la qual, del 24 al 26 de novembre, la ciutat del sud valencià es convertirà en l'epicentre de la literatura catalana actual.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">20 de novembre de 2017</span></div> <br /> <p align="justify"><a href="http://placadelllibre.com/" target="_blank"><img src="/files/placa-del-llibre-alacant-web.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="300" height="420" align="left" /></a>Tot just unes setmanes despr&eacute;s d'acabar la <a href="/node/14786" target="_blank">Pla&ccedil;a del Llibre a la pla&ccedil;a de l'Ajuntament de Val&egrave;ncia</a>, arriba a Alacant la segona edici&oacute; d'aquesta iniciativa, amb la qual, del 24 al 26 de novembre, la ciutat del sud valenci&agrave; es convertir&agrave; en l'epicentre de la literatura catalana actual. <br /> &nbsp; <br /> Exposicions, trobades amb escriptors, xarrades i editorials mostraran les novetats liter&agrave;ries en valenci&agrave; a la pla&ccedil;a del Port d'Alacant. Aquest dilluns 20 de novembre, l'acte institucional del Dia de les Lletres Valencianes ha donat el tret d'eixida a la Segona Pla&ccedil;a del Llibre d'Alacant. A m&eacute;s de la participaci&oacute; de l'escriptora Anna Moner, Ambaixadora de la Lectura 2017 &ndash;una figura de promoci&oacute; de la literatura en valenci&agrave; i dels autors&ndash;, i de l'escriptor i professor Carles Cort&eacute;s, vocal de la Junta Directiva de l'AELC, hi haur&agrave; l'actuaci&oacute; del contacontes Ximo Caturla.<br /> &nbsp; <br /> Lliris Pic&oacute; ser&agrave; l'encarregada de conduir una &laquo;Conversa amb escriptors i escriptores del sud&raquo;, on participaran Emili Rodr&iacute;guez Bernabeu, Vict&ograve;ria Cremades, Ximo Caturla, Gr&agrave;cia Jim&eacute;nez, Ximo Espin&oacute;s i Jordi-Ra&uuml;l Verd&uacute;, al Centre Municipal de les Arts. Dijous 23 de novembre, hi ha organitzada una trobada amb l'historietista i il&middot;lustrador Toni Cabo a la Seu Universit&agrave;ria Ciutat d'Alacant.<br /> &nbsp; <br /> <b>De divendres 24 de novembre fins diumenge 26, la literatura en valenci&agrave; tornar&agrave; a prendre la pla&ccedil;a p&uacute;blica en aquesta segona edici&oacute; de la Pla&ccedil;a del Llibre a Alacant.</b> Des de les 10.30 hores de divendres hi ha activitats preparades al voltant del teatre, la ci&egrave;ncia, la m&agrave;gia o la poesia. Destaquen, per&ograve;, l'actuaci&oacute; de Dani Miquel a les 18 hores i les trobades amb autors com Gemma Pasqual i Mart&iacute; Dom&iacute;nguez.</p> <p align="justify">Dissabte 25 de novembre guanyaran pres&egrave;ncia les entrevistes a diversos autors a l'espai preparat a la Pla&ccedil;a del Llibre d'Alacant, un set per on passaran escriptors com Andr&eacute;s Bonet, Juli Mart&iacute;nez, Ester Vizcarra, Ximo Espin&oacute;s, Gaspar Ja&eacute;n i Llu&iacute;s Alpera.</p><p align="center"><a href="/files/23632701_1727408330636416_7168720537380603511_o.jpg"><img src="/files/23632701_1727408330636416_7168720537380603511_o.jpg" alt="" width="380" height="285" align="middle" /></a><span style="font-size: smaller;"><br />Un moment de la presentaci&oacute; de la 2a Pla&ccedil;a del Llibre d'Alacant. &copy; Pla&ccedil;a del Llibre</span></p><p align="justify"><b> Dissabte 25 a les 12h comen&ccedil;aran les activitats organitzades per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana</b>, primer amb l'escriptora mallorquina Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Maria Ant&ograve;nia Oliver, que conversar&agrave; de literatura amb Dari Escandell i, a continuaci&oacute;, amb el recital de socis de l'AELC en qu&egrave; participaran autors com Llu&iacute;s Alpera, Joaquim G. Caturla, Carles Cort&eacute;s, Carles Enguix, Pepa Guardiola i Josep Us&oacute;.</p> <p align="justify">En horari vespert&iacute;, de nou les entrevistes seran les protagonistes amb Enric Aragon&eacute;s i Juan L&oacute;pez, Joan Llu&iacute;s Moreno, Pepa Guardiola i Xavier Serra. La colla Corball de l'Alacant&iacute; posar&agrave; la m&uacute;sica com a pre&agrave;mbul a la taula redona al voltant de Joan Fuster &laquo;Rellegim Fuster&raquo;, que comptar&agrave; amb autors i llibres que versen sobre l'escriptor de Sueca, que va faltar ara fa 25 anys, i en qu&egrave; participaran Xavier Serra, Gon&ccedil;al L&oacute;pez-Pampl&oacute;, Josep Lozano i Salvador Vendrell. A les 21 hores, El Diluvi posar&agrave; de nou la m&uacute;sica a la pla&ccedil;a del Port d'Alacant.</p> <p align="justify">L'&uacute;ltim dia de la Pla&ccedil;a del Llibre estar&agrave; marcat per l'<b>homenatge (12h) que es retr&agrave; a l'escriptor Bernat Cap&oacute;</b>, home d'una exemplar traject&ograve;ria c&iacute;vica i humanista que va traspassar el passat mes de mar&ccedil;. Hi participaran Joan Borja (UA), Lliris Pic&oacute; (IEC), Pere Soliveres (nebot de Cap&oacute;), Emili Soler i N&uacute;ria Sendra (d'Edicions del Bullent). No obstant aix&ograve;, la jornada dominical comen&ccedil;ar&agrave; de nou amb entrevistes a autors com Isabel Marcillas, Carlos Salinas, Juan Antonio Barrio i Elvira Cambrils, Merc&eacute; Climent i Lliris Pic&oacute;.</p> <p align="justify">Despr&eacute;s de l'homenatge a Bernat Cap&oacute;, S&iacute;lvia Colomer delectar&agrave; els menuts amb uns contes al voltant de <i>La bruixa Xocolata</i>. Seguidament hi haur&agrave; l'actuaci&oacute; de la Muixeranga d'Alacant, que servir&agrave; per a inaugurar l'exposici&oacute; comissariada per Jaume P&eacute;rez Montaner, &laquo;Literatura valenciana actual&raquo;.<br /> <br /> <b>Podeu consultar tot el programa al web</b> <a href="http://placadelllibre.com/alacant/" target="_blank">http://placadelllibre.com/alacant/</a> i seguir les activitat al Twitter <a href="https://twitter.com/placadelllibre" target="_blank">@placadelllibre</a> o al Facebook <a href="https://www.facebook.com/placadelllibre/" target="_blank">www.facebook.com/placadelllibre/</a> <br /> &nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 13-11-17

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana celebra enguany el quarantè aniversari de la seva fundació. Aprofitant aquesta efemèride, i amb una voluntat clara de fer balanç i de projectar l'entitat cap al futur, organitzem un Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana.

    Tindrà lloc els dies 1 i 2 de desembre, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona. La inscripció és obligatòria, gratuïta per als socis de l'AELC.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a href="/files/CongresEscriptorsAELC.pdf" target="_blank"><img src="/files/congresAELC.png" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="354" align="left" /></a>L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana celebra enguany el quarant&egrave; aniversari de la seva fundaci&oacute;. Aprofitant aquesta efem&egrave;ride, i amb una voluntat clara de fer balan&ccedil; i de projectar l'entitat cap al futur, organitzem un Congr&eacute;s dels Escriptors en Llengua Catalana.<br /> &nbsp;<br /> Tindr&agrave; lloc els dies 1 i 2 de desembre, a la F&agrave;brica de Creaci&oacute; Fabra i Coats de Barcelona. <b>Les inscripcions encara s&oacute;n obertes, i es poden fer </b><a href="https://www.escriptors.cat/congres-escriptors-inscripcio" target="_blank"><b>a trav&eacute;s d'aquest enlla&ccedil;</b></a><b> o en arribar.</b><br /> &nbsp;<br /> El principal objectiu del Congr&eacute;s &eacute;s reunir les opinions, l'experi&egrave;ncia i les propostes dels escriptors catalans d'avui i tindr&agrave; una incid&egrave;ncia doble: per una banda, en les directrius futures de l'Associaci&oacute; i, per l'altra, en les pol&iacute;tiques culturals de les institucions del pa&iacute;s. Un espai de trobada entre escriptors marcat per un ambient de creativitat, talent i participaci&oacute;.<br /> &nbsp;<br /> <b> Inscripcions i programa </b><a href="https://www.escriptors.cat/congres-escriptors" target="_blank"><b>en aquest enlla&ccedil;</b></a><b>.</b></p> <p align="justify">El Congr&eacute;s comen&ccedil;ar&agrave; amb un col&middot;loqui entre Marina Garc&eacute;s i Joana Mas&oacute;, presentades per Bel Olid, sobre la contribuci&oacute; de la literatura en la creaci&oacute; d'una identitat col&middot;lectiva.</p> <p align="justify"><b>Marina Garc&eacute;s</b> &eacute;s professora titular de filosofia a la Universitat de Saragossa i assagista. Participa en diversos projectes col&middot;lectius d'experimentaci&oacute; pedag&ograve;gica, cultural i social. &Eacute;s impulsora del col&middot;lectiu de pensament cr&iacute;tic Espai en Blanc. Ha publicat els llibres d'assaig i divulgaci&oacute; <i>En las prisiones de lo posible</i> (2002), <i>Un mundo com&uacute;n </i>(2013), <i>Filosof&iacute;a inacabada</i> (2015), <i>Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla </i>(2016) i <i>Nova il&middot;lustraci&oacute; radical</i> (2017); a m&eacute;s de nombrosos articles a la premsa i a revistes especialitzades sobre art, cultura, filosfia i pensament pol&iacute;tic.</p> <p align="justify"><b>Joana Mas&oacute;</b> &eacute;s professora lectora de literatura i assaig francesos i investigadora del <i>Centre Dona i Literatura. G&egrave;nere, sexualitats, cr&iacute;tica de la cultura</i> a la Universitat de Barcelona. Ha tradu&iuml;t textos de cr&iacute;tica i filosofia francesa contempor&agrave;nia d'H&eacute;l&egrave;ne Cixous, Jacques Derrida, Catherine Malabou, Jean-Luc Marion i Jean-Luc Nancy, i ha publicat articles i edicions sobre alguns d'aquests autors. Ha editat llibres com <i>Escrituras de la sexualidad </i>(2008), <i>La llengua m'&eacute;s l'&uacute;nic refugi </i>d'H&eacute;l&egrave;ne Cixous (2009), <i>Cixous sous X</i> (2010, amb M. D. Garnier), aix&iacute; com els textos de Jacques Derrida sobre art i est&egrave;tica. Ha publicat diversos articles i estudis sobre art en franc&egrave;s, castell&agrave; i angl&egrave;s.</p><p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/xKy-AD3ZRIg" allowfullscreen="" width="560" height="315" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify">L'endem&agrave; el Congr&eacute;s servir&agrave; per a concloure el treball de les diverses l&iacute;nies tem&agrave;tiques en qu&egrave; s'ha dividit. S'han format cinc l&iacute;nies tem&agrave;tiques, amb un grup de treball per a cada una d'elles, amb la idea d'analitzar i debatre'n la situaci&oacute; des d'un punt de vista pr&agrave;ctic, i arribar a propostes, solucions i an&agrave;lisis concrets. Aix&iacute; doncs, dissabte al mat&iacute; es reuniran aquests grups de treball per debatre les conclusions del di&agrave;leg que han dut a terme els dies previs, i les presentaran, despr&eacute;s, al public, encetant un debat.</p> <p align="justify"><b> Les l&iacute;nies de treball s&oacute;n:</b></p> <p align="justify"><b> &middot; La tria sobre la llengua: un debat necessari?</b> Coordina: Silvana Vogt. <br /> Cal seguir insistint en preguntar-se per qu&egrave; escrivim en catal&agrave; i qu&egrave; implica? Per qu&egrave; seguim q&uuml;estionant-nos sobre la nostra llengua escrita? Est&agrave; realment normalitzat, el mercat editorial? Hem superat el fet identitari, de milit&agrave;ncia, respecte de la tria de la llengua? Est&agrave; realment normalitzada la lectura en catal&agrave;? L'ensenyament del pa&iacute;s hi fa prou? Per qu&egrave; no arribem a tots els catalanoparlants que, sovint, trien el castell&agrave; com a llengua de lectura? Escrivim en catal&agrave; amb la modernitat i sonoritat necess&agrave;ries o encara sonem com els avantpassats? Els nostres referents, pel fet d&rsquo;escriure en aquesta llengua, s&oacute;n menys moderns que en la resta de literatures? Som conscients de fer sonar la llengua amb la pot&egrave;ncia que amaga o en tenim prou amb escriure de manera correcta? Triem la llengua o triem el mercat? Petit, s&iacute;, per&ograve; militant. La decisi&oacute; sobre la llengua liter&agrave;ria implica molt m&eacute;s que el fet formal d&rsquo;unes normes gramaticals. L&rsquo;her&egrave;ncia, el passat, &eacute;s, en aquest moment, un fre o un est&iacute;mul per trencar amb el que ja s&rsquo;ha fet i arriscar-se a innovar?</p> <p align="justify"><b>&middot; Com haurem de lluitar pels nostres drets?</b> Coordina: Guillem-Jordi Graells. <br /> Ja fa algunes d&egrave;cades que els canvis tecnol&ograve;gics ens plantegen reptes nous per a la defensa dels drets morals i patrimonials dels autors. Els aven&ccedil;os en les formes d'edici&oacute;, distribuci&oacute; i comunicaci&oacute; han anat m&eacute;s velo&ccedil;os que els mecanismes per assegurar la justa retribuci&oacute; i controls de les nostres creacions. Les ind&uacute;stries que les vehiculen &ndash;editors, mitjans de comunicaci&oacute;, m&oacute;n audiovisual&ndash; no han estat de gaire ajuda o, clarament, s'han adormit amb tota manca d'imaginaci&oacute; fins que potser ja &eacute;s massa tard. D'altra banda, sectors amplis &ndash;i sovint interessats en suplantar el negoci tradicional&ndash; reclamen una nova concepci&oacute; del dret autoral, sovint amb demag&ograve;gies pedestres per&ograve; tamb&eacute; amb motivacions reals i pensant en la difusi&oacute; de la cultura. Quins s&oacute;n aquests reptes? Quins passos cal donar? Com podem incidir en una legislaci&oacute; i unes normatives d'&agrave;mbit europeu o global? La llibertat de creaci&oacute; no estar&agrave; assegurada si no hi ha respecte per a l'autoria.</p> <p align="justify"><b> &middot; Estigmes i solucions per als g&egrave;neres populars en catal&agrave;. L'exemple del fant&agrave;stic.</b> Coordina: Ricard Ruiz Garz&oacute;n. <br /> Els anomenats g&egrave;neres populars &ndash;negre, hist&ograve;ric, rom&agrave;ntic, fant&agrave;stic, aventures, humor, er&ograve;tic, etc.&ndash;, malgrat ser un signe inequ&iacute;voc de bona salut en qualsevol literatura, han hagut de lluitar durant d&egrave;cades per fer-se un lloc de prestigi en les lletres catalanes. Avui que aquest estigma ha caducat de forma flagrant en altres llenguatges narratius, com el cinema, el c&ograve;mic, les s&egrave;ries i els videojocs, els llibres encara atien les restes del naufragi. Des d'aquest grup proposem analitzar la situaci&oacute; a partir de diferents g&egrave;neres populars per&ograve; centrant-nos a tall d'exemple en un dels m&eacute;s desatesos malgrat el seu <i>boom</i> aparent al segle XXI: el fant&agrave;stic (denominaci&oacute; oberta per incloure-hi tots els g&egrave;neres 'no mim&egrave;tics'). Amb exemples d'aquest i altres &agrave;mbits, ens preguntarem quines mancances sobreviuen en el seu conreu, com el reben i el tracten editors, cr&iacute;tics, lectors i mitjans de comunicaci&oacute; i especialment quines accions i reflexions es podrien iniciar per a potenciar-los.</p> <p align="justify"><b> &middot; Nous canals? Nous p&uacute;blics?</b> Coordina: V&iacute;ctor Garc&iacute;a Tur.<br /> Com han incidit en la literatura catalana les tecnologies digitals i el web 2.0? S'endevinen noves vies per a la pr&agrave;ctica liter&agrave;ria, la difusi&oacute; i la recepci&oacute; de l'obra? Entenent que la literatura d'avui salta dels llibres a les pantalles i viceversa, aquest grup de treball es demana sobre q&uuml;estions com la interactivitat en la narrativa i el c&ograve;mic, el m&agrave;rqueting digital, el sorgiment de plataformes en l&iacute;nia per compartir literatura, la influ&egrave;ncia dels <i>booktubers</i> i la cr&iacute;tica no-especialitzada, l'auge i l'accessibilitat de l'autoedici&oacute;, els h&agrave;bits del p&uacute;blic infantil o la vitalitat de la catosfera... Caldr&agrave; que el grup no desatengui cap &agrave;rea de creaci&oacute; liter&agrave;ria i que estigui disposat a estudiar productes on la literatura s'hibrida amb altres disciplines.</p> <p align="justify"><b> &middot; La traducci&oacute; importa estils i corrents, per&ograve; fins a quin punt pot ajudar a evolucionar la literatura pr&ograve;pia? Coordina: Maria Llopis.</b> <br /> Sempre respectant el registre i l'estil de llengua de l'original, la traducci&oacute; s'adapta a les tend&egrave;ncies i els modes de fer d'un m&oacute;n que canvia constantment. Un tipus de llenguatge pot quedar obsolet en cinc anys? Cal &laquo;rebaixar&raquo; el nivell de llengua per arribar a m&eacute;s lectors, tot i que el registre de l'original no ho aconselli? Els nostres lectors d'aqu&iacute; a vint anys trobaran &laquo;caduques&raquo; les nostres traduccions? Els traductors ens podem trobar amb anacronismes, jocs de paraules intradu&iuml;bles i refer&egrave;ncies culturals alienes que dif&iacute;cilment es poden entendre a Catalunya. Com ens hi enfrontem? <br /> &nbsp;<br /> <b> Inscripcions i programa </b><a href="https://www.escriptors.cat/congres-escriptors" target="_blank"><b>en aquest enlla&ccedil;</b></a><b>.</b></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 09-11-17

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">9 de novembre de 2017</span></div><div class="rtecenter"><img src="/files/declaracio-gent-del-llibre-09112017-b.jpg" alt="" width="550" height="1411" align="absMiddle" /><br /> <br /> <a href="/files/declaracio-gent-del-llibre-09112017.pdf" target="_blank"><b>Descarregueu el manifest en pdf</b></a><b>.<br /> </b><a href="/files/declaracio-gent-del-llibre-09112017-a.jpg" target="_blank"><b>Descarregueu el manifest en jpg</b></a><b>.<br /> <br /> Ajudeu-nos a difondre'l! </b></div> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si