Presentació

Quaderns Divulgatius, 39: XVII Seminari sobre la Traducció a Catalunya
Casassas, Anna

Aquesta ja tradicional trobada al voltant de la traducció que se celebra cada any a Vilanova i la Geltrú, gràcies a la inestimable col·laboració de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, i amb la participació de les universitats de Vic, Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra, i Jaume I de Castelló, l’any 2009 va estar centrada en la publicitat. La voluntat principal d’aquestes jornades és, a més de tractar temes d’interès per als traductors, establir un debat entre els qui ja treballen en la traducció, els qui n’estudien i els professors que n’ensenyen, cosa que voldríem que anés creixent tant com l’assistència.
Tots els esforços que farem, des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i des de les possibilitats de cadascun dels qui treballem en el sector, per arribar a fer que aquesta activitat sigui visible i prou valorada, seran ben esmerçats. Aquesta jornada, doncs, és una activitat important sobre la traducció organitzada amb el desig que cada any tingui més repercussió a tots els nivells.
Les aportacions, d’un gran interès, sobre diversos aspectes de la traducció de publicitat, de l’ensenyament a la pràctica laboral, van coincidir, però, en un punt: la poca presència del català en el món de la publicitat, o si més no la presència d’un català pervertit, sobretot per la subordinació del mercat català a l’espanyol, del qual se’l considera una part. El món de la publicitat, on regeixen per damunt de tot les lleis econòmiques, considera que no som un mercat amb prou personalitat per tenir una publicitat pròpia, perquè els ciutadans considerem que ja ens estan prou adreçats els anuncis fets en castellà (per no parlar de la publicitat en altres idiomes, cada dia més generalitzada).
En molts casos, tal com vam poder sentir en aquesta jornada, les llengües d’altres pobles es conserven en molts dels anuncis que ens arriben per tal de transmetre uns valors determinats, que el nostre imaginari atribueix a cadascun d’aquests pobles respectivament.
Per tant, i de manera similar, ens podríem preguntar quins són els valors que transmet la nostra llengua i per què, malgrat que és indiscutible que la llengua té un paper a l’hora d’acostar l’anunciant al seu públic potencial, tantes marques no es plantegen la despesa de contractar un professional per traduir el seu anunci en català.
Vet aquí un tema que pot fer-nos reflexionar, com a ciutadans i com a traductors, i que després també ens podria portar a reaccionar, fins i tot com a consumidors. No seria la primera vegada que l’actitud del públic comprador modifica la manera d’actuar de l’empresari anunciant, tal com hem vist en casos de discriminació de la dona o de violència domèstica, que no són directament comparables, però que ens poden servir de referència.
En tot cas, el traductor, la visibilitat del qual reclamem i reivindiquem, en el cas de la publicitat encara queda més amagat, perquè en un bon anunci el protagonista és el producte anunciat. I la manera com aquest producte s’anuncia és a través d’unes paraules o d’unes frases, que si estan ben triades ens quedaran enganxades al cervell i moltes vegades seran una referència col·lectiva. Per això és tan important que la publicitat en català la facin bons professionals del món de la traducció, amb coneixements àmpliament suficients, que tinguin en compte el geni de la llengua i no deformin ni maltractin el nostre patrimoni.
Aquí és on tots els participants en aquest XVII Seminari sobre la Traducció a Catalunya podem intervenir i tenim el deure de fer-ho.