Circular núm. 32

febrer del 2002
 

TROBADA ENTRE L'AELC I LA CONSELLERIA D'ENSENYAMENT

El dia 11 de febrer de representants de l'AELC Jaume Pérez Montaner (president), Lluïsa Julià (secretària) i Josep Francesc Delgado (vocal) es van reunir amb Carme Laura Gil, Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. En la reunió, els membres de la Junta de l'AELC van manifestar la seva preocupació per la inexistència, en l'actualitat, d'una matèria específica, obligatòria i comuna, dedicada a la literatura catalana a l'ensenyament secundari, així com els diversos inconvenients que comporta tenir una llista de lectures obligatòries, aobretot, a l'ESO. L'AELC es manifesta partidària d'obligar a un mínim de lectures, però creu que la tria de títols específics convé confiar-la al criteri pedagògic del professorat de cada centre.

Carme Laura Gil no es va negar a la implantació de la matèria comuna de literatura, però ho veia difícil en base al que estipula el «decret de mínims», decret que l'AELC estudiarà per presentar-li una nova proposta en una futura trobada.

La reunió va obtenir uns resultats més concrets en el camp de la promoció de la lectura entre joves i adolescents. La Consellera va acceptar d'estudiar diverses propostes de l'AELC que va néixer en el si del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil celebrat la primavera passada a Vilafranca del Penedès. Entre aquestes destaca els contactes que iniciarà amb l'ILC per col·laborar en la campanya de visites d'escriptors als centres de secundària que du a terme aquest organisme autònom.

En resum, aquests i altres aspectes constitueixen un marc de treball amb la Conselleria d'Ensenyament que esperem poder desenvolupar en posteriors reunions.

HARRY POTTER I L'EXEMPLE EQUIVOCAT

Vull dir, abans de res, que em va semblar molt pertinents les reflexions sobre la unitat del català que va fer Toni Cucarella el gener passat en aquesta pàgina. No puc dir el mateix, però, de l'exemple en què es basaven: l'adaptació al català occidental —en concret, a l'estàndard valencià del català— del Harry Potter i la pedra filosofal que vaig fer a partir del català oriental —barceloní— d'aquest llibre.

Abans de dir per què considere que l'exemple de Cucarella no era gens adient, haig d'indicar el que m'ha semblat una imprecisió del seu text: no és el mateix adaptar a un altre dialecte del català una traducció catalana —barcelonina— d'un llibre en anglès que adaptar un original escrit en català a un dialecte diferent de la mateixa llengua. «Si continuem per aquest camí, aviat seran traduïts al "valencià" Rodoreda, Calders i Quim Monzó», advertia Cucarella. ¿Seguia Joan Fuster aquest camí en sentit contrari quan, per raons de coherència lingüística en editar les seues Obres Completes, va publicar en l'estàndard oriental Les originalitats? ¿Ho feia Bromera, en l'altre sentit, en editar fa pocs anys la versió occidental d'aquesta obra? De fet, però, no cal passar de l'estudi introductori de l'edició de Bromera per a trobar un exemple de la mena de «traducció» que Cucarella es tem: em consta que la introducció a cura d'Antoni Martí Monterde es va «traduir» sense demanar-li permís.

Com ha indicat Bernat Puig-Tobella, editor d'Empúries, en un article publicat a l'Avui, les vendes del Potter barceloní al País Valencià havien estat molt i molt minses, ja que els nostres xiquets i xiquetes havien triat massivament llegir el Potter en castellà. Així doncs, calia triar entre el risc de fer «una nociva i perillosa diferenciació» (T.C.) dins del català i el fet que un extraordinari fenomen de literatura juvenil es continuàs acomplint de manera gairebé exclusiva en castellà en dels territoris dels Països Catalans. Jo tinc clar que preferesc, i per això vaig acceptar l'encàrrec de l'esmentada adaptació. Potser així hi haja més possibilitats que un/a lector/a de Harry Potter al País Valencià siga un/a futur/a lector/a de Calders, Rodoreda, Fuster o Monzó.

Crec, a més a més, que si l'agonitzant secessionisme blaverista o cap de les seues futures mutacions volen prendre l'adaptació del Potter com a estendard, podem estar ben tranquils: la meua adaptació valenciana és tan catalana com la traducció d'Empúries.

Salvador Company

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a  aelc@escriptors.cat.