Circular núm. 38

setembre del 2002
 

NOVAMENT LA PRECARIETAT DE LA LLENGUA

Aviat rebreu el Quadern Divulgatiu que recull l'Informe sobre la llengua i els escriptors al País Valencià redactat per la junta de l'AELC del País Valencià i que ha tingut una àmplia repercussió en els mitjans de comunicació de les terres valencianes. S'hi parla de les agressions que la llengua catalana pateix en aquell territori, es denuncia la política de secessió lingüística del govern, com ara l'elaboració d'un diccionari de valencià per part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o la programació exclusivista dels autors valencians a les escoles i els instituts, entre d'altres postures i fets que en fan un balanç realment negatiu, de regressió preocupant.

La situació política al Principat i a les Illes Balears és ben diversa, però les onades migratòries produïdes pel nou ordre mundial, siguin per necessitat, per trobar un clima més càlid, per fer-hi negocis o sorgides dels intercanvis universitaris, entre d'altres, tornen a posar la llengua catalana en un context que demana actuacions en pro del seu ús social i quotidià, el seu ús professional i universitari; demana mecanismes institucionals que no ens tornin a reduir a una, ja massa coneguda, disglòssia, ara justificada per raons d'integració o acollida i que solen sumir el parlant català en una situació conformista o de desànim, d'inferioritat i retrocés. Per què molts senten la necessitat de parlar en castellà a un estranger no castellanoparlant? S'apuntava en el darrer Simposi sobre l'ensenyament del català a no catalanoparlants celebrat a Vic, però calen iniciatives molt més compactes i no sols de l'àmbit de «Benestar Social». Per altra banda, l'argument de «les lleis del mercat...» que justifica que llibres, pel·lícules i vídeos arribin abans o només en castellà és malèvola i enganyosa i ens indica que no tot recau en el problema de la integració de molta població nova.

Ens hi fa pensar, a tall d'exemple, la celebració de l'«Any Gaudí» que se celebra amb tant d'èxit. Gaudí ha despertat una passió més enllà de la seva arquitectura. En un excel·lent reportatge televisiu ens donaven compte de l'extrem amb què s'ha estudiat la seva obra, fins al punt que un arquitecte oriental ha volgut fer-se catòlic per entendre'l encara més íntimament; ningú, però, va manifestar la necessitat d'aprendre la seva llengua...

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.