Circular núm. 41

gener del 2003
 

LA LLENGUA A LA CATALUNYA NORD

Segons un article de Joan Becat, «El català a la Catalunya Nord: tòpics i realitats» (El Triangle, 13-8-01), la situació de la llengua a la Catalunya Nord no és, de lluny, tan crítica com sembla. Segons els treballs de sociolingüística realitzats sota la direcció de Domènec Benardó hi ha una estabilització de la pràctica i del coneixement del català. Això es deu al fet que la llengua ha guanyat prestigi i ha disminuït l'autoodi en la mateixa proporció. La comprensió és alta, un 63%, i l'ús es manté en un 40%, tot i que pot augmentar en els pobles. En general hi ha una actitud positiva, i molts creuen que el seu coneixement els facilitarà la integració professional. D'altra banda la creixent relació amb el Principat fa més necessari el seu coneixement. Al costat de l'actitud positiva de la població hi ha una mancança legislativa o constitucional que protegeixi les anomenades «llengües regionals», només hi ha algunes disposicions reglamentàries que poden canviar els governs de torn. França no ha ratificat la Carta europea de les llengües minoritàries. A nivell d'ensenyament tampoc no es cobreix la demanda social: a maternal i primària només un 19% segueix un ensenyament en català, un 11% en bilingüe, en l'ensenyament secundari només un 6% pot aprendre el català, i està en competició amb l'anglès, l'alemany, el castellà o el llatí. D'altra banda també el professorat és escàs; els serveis de l'Educació Nacional van aturar-ho per evitar el contagi i la demanda.

Pel que fa als mitjans de comunicació, només hi ha El Punt de Catalunya Nord, que surt el cap de setmana. L'Indépendant que publica en català la columna de Pere Verdaguer, i La Semaine du Roussillon, potser la més interessant, que publica una pàgina en català i està obert a tots els esdeveniments culturals. Ràdio Arrels, emissora molt professional, funciona tot i la seva precarietat de mitjans, emet tot el dia i només en català. Completa el panorama una emissió diària de televisió de poc menys de cinc minuts. Només hi ha una editorial El Trabucaire, que fa la seva feina, celebren la nit del premi Sant Jordi organitzat per Omnium Cultural i vénen representants del sud. D'altra banda el CEDACC és molt conservador, i limita l'activitat a aspectes lúdics com la Festa de Sant Jordi o a l'organització d'«Al vostre gust» amb la ILC, però amb una perspectiva cada vegada més regionalista, que en el fons és la perspectiva que té l'Ajuntament.

Pràcticament tothom entén el català, però només el parlen correntment i d'una manera ben natural els gitanos i alguns pagesos. Encara que el català dels gitanos s'està afrancesant molt de pressa per la culturalització i l'ensenyament. Per altra banda creix el flux migratori de jubilats del nord de França, que no tenen cap interès pel català, per a ells completament regional i pintoresc; senten més respecte pel fet català els «minoritzats» (marroquins, algerians o africans), si és que saben que existim, que no pas els jubilats dels nord que ens miren amb una certa prevenció. Aviat aquest flux de jubilats doblarà la població actual.

Cristina Badosa
professora a la Universitat de Perpinyà

LLEGIR PER SER MILLORS (fragments)

Text llegit, en qualitat de nou «Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil», a la inauguració de l'exposició de la campanya de foment de la lectura, del Ministerio de Cultura, a la Biblioteca Nacional de Madrid, el dia 27 de novembre de 2002, en un acte presidit per la ministra, Pilar del Castillo, el director general del llibre, Fernando de Lanzas, i el director de la biblioteca, Luis Racionero.

Espanya ha perdut la saviesa de transmissió oral fa relativament poc temps, però encara no l'ha substituïda per una generalització de la cultura escrita. De fet, com deveu saber, aquest és un dels països amb un índex de lectura més baix d'Europa. No és un índex per estar-ne cofoi, precisament. Tothom hauria de lluitar per modificar d'arrel aquest estat de coses que ens hauria de preocupar tant com l'índex d'atur o l'índex de creixement econòmic. Els escriptors, per descomptat, han de contribuir a aquest necessari canvi amb una aportació literària de primera qualitat, però també denunciant i combatent les mancances culturals d'aquesta societat. Un país que no llegeix és un país immadur, un país on la gent no sap dialogar perquè no sap comprendre, un país on la gent es tira els plats pel cap per menys de res. És a dir, un país a mig civilitzar, per més ordinadors per càpita que tingui.

Jo us invito a somiar un país on la lectura ens meni a la comprensió i al coneixement. És a dir, a la veritable llibertat. Un país on l'individu conegui i respecti profundament l'altre: el que no té el seu mateix color de pell, el que no pensa com ell, el que no parla com ell. Desgraciadament, aquest somni encara queda lluny, però mai no hem de defallir ni renunciar-hi. La trista realitat és que en aquest país interessa moltíssim més el futbol que la lectura; moltíssim més «Operación Triunfo» que allò que passa en els diferents parlaments; moltíssim més allò que pugui declarar un supermodel que allò que pugui dir un escriptor o un pensador. Malauradament, en aquest país es comenten atzagaiades culturals fins i tot als llocs on hauria d'imperar el seny més exemplar: en una ciutat de tanta tradició sapiencial com Salamanca encara s'hi guarda amb orgull un botí de guerra fratricida que hauria d'avergonyir-nos a tots sense excepció. I, sense anar més lluny, en aquesta mateixa casa venerable que ens acull, s'hi pretén classificar la literatura en llengua catalana en tres apartats diferents, segons si els autors procedeixen d'una comunitat autònoma o una altra (una cosa així com si la Biblioteca del Museu Britànic classifiqués Cervantes com a literatura manxega i Góngora com a literatura andalusa), una decisió que, passant per damunt de qualsevol criteri cienrtífic, només, s'explica pel desconeixement, el menyspreu i l'animositat.

Si us plau, llegiu i somieu. Perquè el coneixement ens faci veritablement lliures i civilitzats. El dia que les biblioteques estiguin més sol·licitades que els camps de futbol, que els telediaris dediquin tant d'espai als llibres com als gols, que els nostres representants públics s'asseguin a parlar i a escoltar civilitzadament sense insultar-se ni menysprear-se mútuament, que la joventut s'estimi més anar al teatre que no pas sortir a emborratxar-se, que la mentida i la corrupció siguin perseguides a tot arreu sigui qui sigui que les cometi, que els conflictes no es resolguin a cops de bomba ni amb abusos de poder, aquell dia sí que es podrà dir amb raó que Espanya va bé.

Miquel Desclot

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.