Circular núm. 45

febrer del 2004

A DAMIÀ PONS, EN RECONEIXEMENT

En el marc de l'acte del lliurament dels Premis Cavall Verd d'enguany, l'AELC ha decidit realitzar un homenatge al soci Damià Pons i Pons, en reconeixement per la seva tasca política en favor de la cultura catalana, la cultura de Mallorca i de les illes Balears.

Pretenem destacar, com a president de la Comissió de Cultura del Consell de Mallorca primer i com a Conseller d'Educació i Cultura del Govern Balear després, el seu treball per la llengua i el seu suport als escriptors. La seva doble faceta de polític, per un costat, i d'escriptor i estudiós de la literatura, per l'altre, en va fer algú especialment apte per al seu càrrec. Es pot afirmar que poques vegades en l'erm univers de la política es troba una idoneïtat semblant entre càrrec i persona.

Cal remarcar aquesta idoneïtat. Sovint s'ha dit que ha estat el millor Conseller de Cultura que han tingut les Balears. És ben cert, però és necessari i matisar aquest millor. No sols ha estat un conseller excel·lent per comparació amb els anteriors o posteriors (poca glòria es desprèn de tal comparança) sinó que ho és per mèrit propi.

Damià Pons era reticent a embarcar-se en el món de la política. Era (és) sobretot poeta, intel·lectual, professor, impulsor cultural, però va assumir el repte, amb tota la seva energia, amb el seu tarannà cordial, amb els seus (i nostres) principis irrenunciables, amb la seva capacitat de treball impressionant.

Per tot això, ara que el món de la política cultural de les Illes s'envileix, és encara més just i necessari que reconeguem la feina de Damià Pons, que homenatgem i prenguem com a model aquest lluitar constant (i vèncer, desitjam) per la nostra cultura, per la nostra llengua, per la nostra pàtria, a les quals la seva vida és i queda lligada com en la nit les flames a la fosca.

Reproduïm un poema de Damià Pons, del llibre Rastres (1990-2000):

Paisatge de malsons

A Josep M. Llompart, amb agraïment

Cercarem les paraules amigues
entre les llaunes i els plàstics
que s'amunteguen victoriosos als pinars.
Serem estrangers a la terra dels avis
i viurem de nostàlgies, de rancors,
vegent com envelleixen els arbres
i moren els camins polsosos.
Cada cosa adoptarà un nou nom
i els llocs sagrats seran envaïts
per rètols que exhibeixen mots inèdits.

Hi consentirà la gent del terrer?

N'hi haurà que mudaran la pell, de gust,
i es faran caçadors sanguinaris
de les còrporres dels indòmits.
D'altres, frenètics, escoltant la veu
del llinatge, hi plantaran llorers
i teixos als camps emmantellats de sal.

I a poc a poc —miratge o engany—
floriran les roselles.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.