Circular núm. 47

d'octubre del 2004
 

MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA REMUNERACIÓ DELS DRETS D'AUTOR EN EL PRÉSTEC BIBLIOTECARI

La importància que els autors i les autores rebin una remuneració compensatòria pel prèstec de les seves obres a les biblioteques públiques porta a estendre'ns novament sobre el tema. La intenció de la junta de l'AELC és informar, sesibilitzar i reivindicar un dret que ha de servir per fer un pas important en la professionalització de l'escriptor i de l'escriptora, que ha de dur a un major reconeixement públic la seva feina, individualment i col·lectiva.

Primerament cal situar la discussió en el seu lloc, no és, no ha de ser —encara que alguns ho han pretès— ni un enfrontament d'interessos entre els autors/es i els col·lectius de bibliotecaris i documentalistes; tampoc una càrrega, un encariment, dels serveis als usuaris que sol·liciten el préstec en una biblioteca concreta. La remuneració econòmica per préstec d'una obra es troba recollida en la Llei de la Propietat Intel·lectual, segons la qual l'autor/a té dret sobre la distribució de les seves obres. No discutiríem el tema si es tractés d'un ofici material i tangible perquè tothom té entès que qualsevol servei tècnic és remunerat; en canvi davant un servei intel·lectual... llavors s'esgrimeixen raons de falsa solidaritat i molts autors queden atrapats en una mena de pudor que els impedeix avaluar la seva obra.

Estem parlant d'una Directiva de la Comunitat Europea de l'any 1992 que ja es ve aplicant dins de la Llei de la Propietat Intel·lectual de diversos estats: Suècia (1954), Finlàndia i Noruega (1963), Holanda (1971), Alemanya (1972), Nova Zelanda (1973), Austràlia (1975), Àustria (1977), Gran Bretanya (1979), Canadà i Israel (1986), Islàndia (1998), França i Lituània (2003) i Bèlgica (2004). Cada llei estatal contempla i legisla diferents aspectes a tenir en compte i aplica els seus propis criteris: tipus de biblioteques, tipus de llibres, nombre d'autors per llibre, inclusió o no d'il·lustradors, etc.

Les legislacions existents poden ajudar a avançar en els elements que cal tenir presents en la regulació espanyola. N'hi ha de diversa índole, uns lligats al nombre d'usuaris; d'altres al tipus de consulta a què se subjecta l'obra, i encara d'altres, igualment importants, referents als diners que l'administració ha de dedicar a cobrir aquest dret i a la seva distribució. Diversos estudis n'han fet valoracions, però en cap cas el debat no pot anar en detriment de les dotacions que l'administració fa a les biblioteques per al seu bon ús, aquest és un dels temors més estesos entre els professionals bibliotecaris.

Per acostar posicions i veure esbossats raonaments i criteris, membres de l'AELC i principalment el seu president, han participat en diversos aforaments dedicats al tema, i el dia 20 d'octubre l'AELC va organitzar-ne un debat de ben productiu.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.