Circular núm. 50

desembre del 2005

GALEUSCA 2005

Entre el 10 i el 13 de novembre l'AELC va organitzar la trobada anual que reuneix representants de les associacions d'escriptors gallecs, bascos i catalans. La XXII edició del Galeusca es va celebrar a la ciutat de Girona en un programa que convidava a la reflexió sobre les tradicions que informen les respectives cultures, sobre les dificultats històriques i la necessitat de relectura i reescriptura per al desenvolupament actual. Alguns dels aspectes més destacats de les ponències que es van poder sentir a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona van posar en relleu la importància de l'oralitat literària, la seva vigència i la dinamització que exerceix sobre la literatura escrita, sobretot quan la lletra impresa s'ha imposat excloent-ne la pròpia. També es va analitzar la negació institucionalitzada d'una història que se sustenta en mites hispànics genèrics que pretenen l'abandonament de la pròpia, la uniformització o la globalització rendibles en termes economicistes. La relació històrica amb els àrabs a les terres de parla catalana i la seva herència lingüística en l'actualitat, així com la difícil relació a Mallorca amb els xuetes, per altra banda també mallorquins, van ser altres temes que ocuparen les ponències dels escriptors catalans.

Des d'aquesta perspectiva, diversos ponents van apuntar que el fet de seguir escrivint en català, gallec o èuscar, constitueix, per se, una dissidència davant la voracitat de les llengües majoritàries. Més enllà de la reivindicació i de la tradició històrica que reuneix les tres cultures, es va manifestar la voluntat d'avançar en la línia inicial del Galeusca, des que es va formular el Manifest de Poblet l'any 1984. La clausura va córrer a càrrec del conseller Joaquim Nadal, escriptor i soci de l'AELC, que va esperonar el sentit de les trobades i va fer seves les conclusions.

Enguany, també es va fer menció expressa de l'escriptura feta per dones, escriptura invisibiltizada fins i tot dins de les pròpies tradicions literàries tot i que avui sigui una realitat incontestable. La jornada a l'Escala, dedicada a la memòria i l'actualitat de Caterina Albert/Víctor Català, va donar bona mostra dels estrets límits imposats a l'escriptura de dona ara fa un segle, i de l'escàndol subsegüent si es trencaven. Aquest homenatge, que va incloure la visita a la Casa-museu Clos del Pastor i la lectura dramatizada del monòleg de La Infanticida (1898), també ha significat l'acord a partir del qual en cada Galeusca s'emfasitzi una figura literària, es divulgui el seu nom i s'apunti la seva vigència.

La paraula dels escriptors i les escriptores d'avui, participants en el Galeusca, es va poder sentir en el recital que va tenir lloc en el Centre Cultural de la Mercè de Girona, amb assistència de nombrós públic de la ciutat en el que constitueix una antologia de textos traduïts a les tres llengües. Un altre dels aspectes a destacar del Galeusca-2005 ha estat l'edició trilingüe, lliurada als assistents en el moment d'iniciar-se l'encontre, tant de les ponències com dels textos del recital. Tot aquest material també és consultable en la nostra pàgina web. Anar-hi.

COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

El passat 16 de novembre una comissió d'escriptors formada per Josep M. Benet i Jornet (ILC), Jordi Castellanos (UAB), Lluïsa Julià (AELC) i Laura Santamaria (AELC), va comparèixer a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. Sol·licitada pel grup d'Esquerra Republicana a partir del Manifest «Prou» i subscrita per tots els grups parlamentaris, la intenció primera dels compareixents esmentats va ser exigir del nostre Parlament la responsabilitat que té de defensar la llengua catalana dins del propi territori i denunciar la confusió manifesta de dissociar llengua i cultura catalanes. Una confusió que potser comença, assenyalava Benet i Jornet, en identificar la llengua espanyola amb la castellana, i amb una palmària identificació ulterior entre cultura espanyola i literatura escrita en castellà.

En el transcurs de les intervencions es van apuntar temes com la culpabilització, quasi malèfica, de l'escriptor en català per defensar el seu propi espai cultural, el repte de crear un imaginari col·lectiu a través dels mites històrics i actuals en forma d'audiovisual i televisiu, la necessitat d'una escola que ensenyi els referents històrics i literaris en llengua catalana, la importància de portar a terme un programa coherent i extens de traduccions a les principals llengües europees i del món i d'altres aspectes examinats en el torn de rèplica tendents a posar en èmfasi la necessitat que l'escriptor en llengua catalana tingui una presència i un prestigi tant dins com fora de les nostres fronteres i a través dels organismes públics creats amb aquesta finalitat i dels programes que organitzen o en els quals intervenen. Consulteu intervencions.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a  aelc@escriptors.cat.