Circular núm. 56

març del 2008
 

LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL. 20 anys de la llei, atacs i defensa

El desembre passat complia vint anys la Llei de la Propietat Intel·lectual vigent, que va substituir la més que centenària llei anterior i va representar un avenç molt considerable en el reconeixement dels drets per l'autoria creativa, alhora que va actualitzar moltes de les formes d'explotació que havien aparegut al llarg de més d'un segle. Tanmateix, la llei del 1987 ja ha hagut de ser reformada un parell de cops per atendre les innovacions tecnològiques i, en especial, els temes derivats de la revolució digital i l'aparició de noves formes de comunicació de les obres de creació.

Els temes de propietat intel·lectual han estat, precisament, objecte d'un debat viu i constant darrerament, tant al voltant de la regulació de la compensació pel préstec bibliotecari com, especialment, entorn de l'anomenat «cànon digital», concepte simplificador que, sovint, es confon amb el de la compensació per còpia privada, que és d'on provenen els ingressos que, per exemple, administra Cedro en nom d'autors i editors. La pressió orquestrada per les multinacionals fabricants subjectes al pagament d'aquestes compensacions, i també els importadors i distribuïdors dels equips i suports que permeten la còpia privada –cànons que, naturalment, repercuteixen en el comprador, i que no detreuen pas dels seus beneficis– ha comptat amb un entusiasta suport de diverses plataformes que, amb més o menys bona fe, han fet la «feina bruta» als autèntics beneficiaris d'una hipotètica eliminació de les compensacions, creient que aquesta supressió comportaria un abaratiment d'equips i suports. Santa innocència...

Per parlar de tots aquests temes i, molt en especial, per fer una valoració de la Llei en el seu aniversari, per tal de veure'n els punts forts i febles i, si s'escau, promoure en el futur la seva modificació, es va celebrar una taula rodona al Col·legi de Periodistes, organitzada conjuntament amb l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya-ACEC. Així, es va poder constatar d'una banda la validesa essencial dels postulats de la llei, qualificada d'altament progressista per l’advocat Mario Sepúlveda, especialista en temes de propietat intel·lectual, i favorable als drets autorals, alhora que es constatava que la seva aplicació havia deixat molts punts desnaturalitzats o mal resolts, bé per les solucions adoptades per via reglamentària (en especial el tema del control de tiratge, resolt de manera insatisfactòria i, a més, d'escàs compliment per part de les indústries que vehiculen les obres dels creadors), bé per la manca de control per part de l'administració d'aquelles competències que es reservava (per exemple, el que exerceix sobre les societats de gestió), bé finalment per la manca d'una jurisprudència suficient que hagi anat concretant la interpretació de tants passatges ambigus o opinables de la llei. És probable, doncs, que les associacions autorals haguem de plantejar una revisió en profunditat d'algun d'aquests aspectes durant la propera legislatura. I això enllaça amb la revisió que en els darrers mesos s'està produint d'un dels productes derivats d'aquella llei, els models contractuals d’edició per a autors i traductors, que estan essent renegociats conjuntament per l'AELC i l'ACEC amb el Gremi d’Editors de Catalunya. Fins ara, les negociacions avancen amb una profunda voluntat d'acord per ambdues bandes, que ja s'ha produït en molts aspectes, de manera que ja s'està en la fase de redactar en concret no únicament els nous models sinó, gairebé més important, tot el conjunt de recomanacions i acords pel que fa als aspectes negociables en cada contracte. Com és sabut, una de les fonts de conflicte fonamental entre autors i editors no és tant el redactat de les clàusules contracctuals com allò que omple els «punts suspensius», és a dir la determinació de l'àmbit territorial, les llengües, el nombre d'edicions, el d’exemplars de cada edició, els drets cedits, les modalitats, etc. També en això cal arribar a acords, si més no a títol de recomanació, partint d'un principi bàsic: la cessió de drets pot ser molt àmplia, però ha de ser exercida pel cessionari, o altrament ha de caducar en un termini relativament breu o, almenys, raonable. Esperem que ben aviat podrem disposar d'aquests nous instruments de contractació que facin més concreta i transparent la relació entre ambdues parts. I que arribem també a un acord en un altre punt que interessa a tots dos sectors: l'existència d'una comissió paritària a la qual sotmetre les qüesstions en litigi, sense necessitat d'arribar a la via judicial i que pugui dictaminar i resoldre en un temps molt més breu les discrepàncies d'interpretació o les actuacions incorrectes d'alguna de les parts contractuals. Tot plegat serà un avenç més en la defensa dels nostres drets en aquesta època d’atacs tan sovintejats.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.