Balanç de la tercera sessió de les jornades entorn de la crítica

d'abril del 2005

 

Ahir a la tarda van finalitzar les Jornades a l'Entorn de la crítica literària que ha organitzat l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) durant tres dies a l’Auditori de la Pedrera. Aquestes jornades han servit per encetar una reflexió, necessària, però que mai s'havia realitzat, sobre l'estat de la crítica literària en català des del punt de vista de les totes les parts implicades en aquest procés creatiu.

Les jornades han aconseguit convertir-se en un espai de debat i reflexió sobre la crítica literària catalana en tres grans àmbits: l'històric, el dels mitjans de comunicació i el de la traducció, on per mitjà de diverses ponències i taules rodones, els propis implicats i el públic assistent (majoritàriament format per experts) han pogut debatre les problemàtiques de la seva feina.

Segons Lluïsa Julià, secretària general de l'AELC, "aquestes jornades tindran continuïtat en properes edicions, ja que l'objectiu de convertir-se en un fórum de debat i reflexió s’ha aconseguit i finalment s'ha pogut parlar i debatre sobre la crítica literària en català". Julià també va afegir que l'AELC té la intenció de publicar totes les comunicacions que s'han realitzat en aquestes Jornades dins els Quaderns Divulgatius que publica l'associació.

Els traductors i la crítica
El darrer dia d'aquestes jornades va aplegar en una taula rodona als traductors Anna Casassas, Olivia de Miguel, Joaquim Mallafré i Francesc Parcerisas per conversar sobre la crítica davant la traducció on es va fer evident el malestar d’aquest col·lectiu per la "inexistència" d'una crítica de la traducció literària. Segons Casassas "hi ha una quantitat ínfima de crítica de traducció, i quan existeix, acostuma a ser per parlar d'errors però no d'encerts". En aquesta mateixa línia es va referir Olivia de Miguel, però va anar un pas més enllà i va incloure en aquesta crítica a les editorials, "el que és més perillós", va afegir, "és el binomi mitjans de comunicació/editorials, ja que aquests grups saben que si hi ha més crítica sobre les traduccions, se'ns valorarà més i s'hauran de pujar les tarifes". Segons de Miguel, “els traductors hem d'exigir que ens paguin el nostre treball dignament i que poguem tenir un espai dins la crítica literària als mitjans de comunicació".

Segons Joaquim Mallafré, la crítica sobre traduccions existeix, "però es redueix a publicacions molt especialitzades, amb molt poca difusió i això", va afegir, "comporta un element endogàmic". Segons el traductor s'haurien d’aprofitar els grans events literaris com poden ser les fires de Guadalajara o Frankfurt per fer aquesta difusió de la feina del traductor. Francesc Parcerisas va fer un anàlisi sobre les "retraduccions" dels clàssics, i va afirmar que "les traduccions de les obres clàssiques sembla que envelleixen molt ràpid, ja que es reelaboren cada 10 o 15 anys, però el problema no és l'envelliment, sinó que les noves traduccions sóm més fàcils de llegir". "A mi, personalment", va afegir, "molts cops m'agraden més les traduccions antigues".

Joaquim Sala-Sanahuja va realitzar l'obertura d'aquest darrer dia de les Jornades amb una ponència sobre "La crítica davant la traducció", on va copsar, des d’una percepció historicista la figura del traductor a Catalunya.

Les jornades estan organitzades per l'AELC, coordinades per Lluïsa Julià i patrocinades per Cedro i la Institució de les Lletres Catalanes. Hi col·labora la Fundació Caixa Catalunya. Les jornades se celebren a l'auditori de la Pedrera. Les sessions es realitzen a l'auditori de la Fundació Caixa Catalunya, la Pedrera (Pg. de Gràcia, 92, de Barcelona).