Els fonaments d'una cultura

Adrià Chavarria
març del 2006

Fonament designa, en un primer terme el basament de les parets i dels pilars d’un edifici, que estan sota terra, i transmet a un terreny el pes d’una construcció. Dit d’una altra manera, seria aquella part essencial sobre la qual es recolza una altra. Allò sobre el qual es recolza un judici, una apreciació.

1906 és un any singular per a la política i cultura catalanes. Per una banda, els canvis polítics eren urgents perquè el país necessitava un autogovern per desfer-se del llast larvós i ineficaç de la corrupció espanyola. Pel que fa la llengua, com deia el mateix Eugeni d'Ors l'any 1911 en un article escrit en castellà aparegut a la revista Cataluña, el paisatge s’havia de reconstruir en català: "para que nuestras tradiciones ideológicas sean restauradas, para que lleguemos a poder incorporar nuestro esfuerzo intelectual al acervo del mundo, es necesario escribir en catalán, profesar en catalán, hacer ciencia y filosofía en catalán (...)".

L'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va considerar rellevant, entre altres institucions i organitzacions, fer memòria d'aquesta data i organitzar un cicle de conferències al voltant d’algunes de les obres i personatges que ocuparen un primeríssim pla a l'escena cultural i política de l'any 1906.

Fa cent anys Eugeni d'Ors, personatge incòmode per a les nostres lletres, sobretot després de la seva desfenestració de la Mancomunitat el 1920, va encetar l'anomenat Glosari a les pàgines del diari de la Lliga Regionalista La Veu de Catalunya. Ors ocuparà un lloc particularíssim de màxim interès durant 14 anys dins del panorama cultural i polític. Amb el seu Glosari pretendrà crear un paisatge comú amb el lector català, sobretot per tal de recuperar allò que Catalunya no va saber viure durant el Renaixament. El glosari orsià, del qual ara molts se'n reivindiquen hereus –a què ve ara aquesta fal·lera quan se l'ha ignorat i marginat al llarg dels darrers cinquanta anys?- elaborà un lloc propi on la filosofia i el periodisme es donaren la mà de manera gairebé exquisida.

Per una altra banda, el mateix any, Joan Maragall publicà el seu conegut poemari Enllà. I Enric Prat de la Riba farà pública la seva més destacada obra de teoria d’acció política, i d’aplicació nacionalista: La Nacionalitat Catalana. La citació conjunta no és casual. Eugeni d'Ors, d’ambdues obres farà diverses gloses al llarg dels mesos de juny i juliol de 1906. Contraposarà dos models, dues maneres de veure Catalunya. Per un costat, la nova Catalunya noucentista, que versava la doctrina imperialista de Prat de la Riba, i la Catalunya massa encomanada del passat romàntic, que segons Ors encara era el camp d'acció de Maragall. Segons d'Ors, dos camins travessers a l'hora de construir Catalunya. El de Prat era, a parer de d'Ors, el que comptava.

D'una altra banda, el moviment d'emancipació cultural i política de les dones comença a organitzar-se. La publicació de la revista Or i grana en serà un exemple, que en seguiran d'altres com l'obertura del centre cultural i de formació per a dones Francesca Bonemaisson.

L'AELC ha pensat que havia de fer present el record d'aquells autors i d'aquelles obres. Per això ha decidit convidar a 4 conferenciants per parlar-nos-en, en un lloc emblemàtic de la nostra cultura, com és l'Ateneu Barcelonès. Mercè Rius (22 de febrer) sobre d’Ors, Jordi Casassas (8 de març) sobre Prat de la Riba, Lluís Solà sobre Maragall (22 de març), i Mary Nash, que tancarà el cicle el dia 29 de març, sobre el Feminisme català i la presa de consciència de les dones; els basaments culturals hi són. S’encomanen?

Adrià Chavarria
Poeta i membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Article aparegut al diari El Punt (11 de març de 2006)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.