Balanç poètic de l'any 2004

Lluïsa Julià
maig del 2005

 

Balanç poètic de l'any 2004

Jocs Florals de Barcelona, 5 de maig de 2005

Excel·lentíssim Senyor Alcalde, il·lustríssims Senyors Regidors i Regidores, amigues i amics,

Un any més celebrem els Jocs Florals de Barcelona, festa literària i cívica de tant llarga tradició en aquest consistori, i en aquest context es dedica un espai a traçar el panorama poètic de l'any anterior. És, doncs, l'any 2004 el període que ocupa la meva reflexió d'ara, tot i que els esdeveniments poètics produïts i els seus protagonistes ens remeten –o millor ens obliguen— a mirar cap enrera, en el cas de les commemoracions, centenaris com el de Salvador Dalí i morts, i ens permeten tenir una perspectiva importat del sentit d’un autor o d'una obra, ens situen en un context ampli, que fa present la nostra tradició poètica com s’ha fet evident en els simposis dedicats a Joan Ferraté i a Joan Vinyoli, per donar-ne algun exemple. A l'altre extrem, els poetes més novells que es donen a conèixer, veus noves que senten el reclam personal. A l'endemig, autors i autores d’obres obertes, en elaboració, que la perfilen i avancen, també autors que valoren la pròpia obra, la trien, la seleccionen. En aquests casos la nostra mirada és forçosament a més curta distància, més d'ara mateix, d'allò que es va trenant i sobre la qual a vegades sentim la urgència de prendre partit.

L'any 2004 ha estat important pel que fa a noves col·leccions dedicades a la poesia que canvia força la distribució editora existent fins ara. Al País Valencià, a Catarroja, Ramon Guillem ha encetat la col·lecció de Poesia de Perifèric edicions i a Port de Pollença, a Mallorca, Antoni Xumet ha creat Edicions del Salobre. Si hi afegim el nou impuls de l'editorial Moll amb Sebastià Alzamora al capdavant i el bon ritme d'altres col·leccions de fora de Barcelona com de Pagès Edicions a Lleida o Brosquil de València ens trobem davant un panorama diferent del de fa uns anys, i que permet una nova presència dels poetes en el territori amb independència del seu lloc d'origen i sense que Barcelona exerceixi d’única centralitat.
 

* * *

 

L'any 2004 hem viscut amb commoció la mort de personalitats literàries destacades. A primers d'any moria d’Arthur Terry, historiador, assagista i crític, que encarna la figura del catalanòfil rigorós i generós. A finals d'any també moria un altre mestre, Josep Romeu i Figueras, professor de literatura catalana medieval de la Universitat Autònoma. Assagista, crític i poeta, va coincidir amb Terry amb l'estudi dels nostres clàssics del segle XX. Vital fins a darrera hora, el 2003 publicava el seu darrer poemari Immers en la paraula. Les figures d'aquests dos estudiosos em porten a pensar en la importància que tenen els estudis literaris i l'assaig per a la literatura i la poesia i a posar de relleu, una vegada més, la poca presència pública que tenen en l'actualitat.

Concepció Maluquer (1914-2004) també ens ha deixat l'any 2004 ens ha deixat poeta guardonada en diversos Jocs Florals dels anys cinquanta i seixanta. L'àngel rebel havia guanyat els Jocs Florals de 1956. Anys de difícil difusió d'una obra que caldrà valorar més. També el nostre record per Miquel Bauçà que moria a la frontera amb l'any 2005.

Pel que fa a les celebracions, l'any 2004 ha destacat pels homenatges a Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera en motiu dels 150 anys dels seus naixements. Cal destacar-ne com a resultat escrit, l'edició de la Poesia completa de Costa i Llobera (El Gall editor, Pollença, Mallorca), a cura de Gabriel de la S.T. Sampol. Cal felicitar aquesta iniciativa que esdevé una excepció en el panorama editorial, que no compta entre les seves prioritats el fet de posar a l'abast del públic les obres dels nostres clàssics, antics i moderns. No sembla gens raonable haver d'anar a buscar, posem per cas, les obres de Carles Riba o de Rosa Leveroni a les llibreries de vell. En aquest context també, cal destacar l'edició de Mireia de Frederic Mistral (Quaderns Crema), en la traducció original realitzada per Maria-Antònia Salvà i que actualitza un capítol important de la llengua literària. Modificada per Carner, Fabra i els correctors de l'Institut l'any 1917,quan es va publicar per primera vegada, amb aquesta edició històrica recuperem la llengua rica i dúctil de la Mallorca rural. No em puc estar de mencionar que va ser en el marc dels Jocs Florals de Barcelona que es va establir la relació entre Mistral i els escriptors de la Renaixença, Víctor Balaguer o Jacint Verdaguer en primer terme. I que el 1904, ara fa un segle, Mistral va ser distingit amb el Premi Nobel de Literatura, que encara no ha obtingut cap escriptor català.

Però, sens dubte que la gran celebració de l'any 2004, ho deia en començar aquest parlament, ha estat la commemoració del centenari del naixement de Salvador Dalí i que permet dir, sense complexos, que s’arrenglera al gran ressò que va tenir el 2002 l'any Verdaguer. Clàssics i moderns, se succeeixen en un necessari diàleg de la nostra tradició.

L'any Dalí ens situa de ple en l'estricta modernitat, visualitza novament els moviments d’avantguarda i l'escriptura experimental, crec que amb unes clares conseqüències en el panorama de les obres publicades al llarg de l'any 2004, com referiré en parlar dels llibres publicats. En el conjunt d’actes celebrat, destaca l’exposició "Dalí, una vida de llibre" dirigida per Vicenç Altaió a la Biblioteca de Catalunya. La mostra, esplèndida i completa, explora en el paper nuclear, "germinatiu" de l'escriptura per a la resta de la seva obra.
 

* * *

 

Però parlem de les obres publicades en el decurs de l'any 2004. El panorama poètic actual viu un moment de canvi interessant si observem la diversitat de propostes. Ofereix en el seu conjunt: consolidació d'obres, renovació i represa d'altres veus, apostes i un nombre important de noves veus joves que s'incorporen o que enceten, en la particular biografia literària, el propi llenguatge literari on reconèixer-se i descriure's en el món d'avui per habitar-lo. Què altra cosa és sinó la poesia? Vull fer menció expressa, a les obres publicades per les dones poetes. Tradicionalment tan poc representades en el context poètic, que esdevenen, en el millor dels casos, una mostra, una quota, dins una fal·laç igualtat fins i tot en la més estricta contemporaneïtat.

Seguint un cert ordre cronològic, en vull referir en primer lloc a l'edició d'algunes obres completes. Un apartat que el 2004 té una entitat per ella mateixa. En un primer terme, Poesia completa V (Pagès Editors) de Guillem Viladot i Obra poètica completa (1953-1993) de Miquel Àngel Riera. Dos poetes morts ens els darrers anys, però de veus estrictament contemporànies. L'obra de Guillem Viladot relaciona els llenguatges poètics, plàstics i visuals, i enllaça amb el llibre artesanal i la pràctica lúdica de l'art. N'és bona mostra l'obra artística recollida a la Fundació Lo Pardal d'Agramunt, un dels centres mundialment important de poesia visual. Aquest volum cinquè ofereix els llibres inèdits fins ara, escrits durant els anys noranta.

Per altra banda, Edicions del Salobre encetava les seves edicions amb una obra emblemàtica, Obra poètica completa (1953-1993) de Miquel Àngel Riera amb pròleg de Pere Rosselló Bover. Nascut el 1930, Riera és una de les veus fonamentals de Mallorca, de mestratge indiscutit entre els poetes i escriptors illencs i encara molt poc reconeguda.

També han publicat volums d'obres completes, Feliu Formosa i Joan Margarit, dos dels poetes més consolidat avui. Actualment mantenen una postura contemplativa i reflexiva, pessimista també, de la realitat. Les voluntats, però, dels seus volums són diverses. Amb Darrere el vidre. Poesia 1972-2002 (62/Empúries), Feliu Formosa recull tota la seva obra, des d'Albes breus a les mans (1973) a Cap claredat no dorm (2001). Onze llibres amb diàleg amb els poetes estimats instal·lat en el dubte. Un llibre recomanat, per llegir.

Al seu torn, Els primers freds. Poesia 1975-1995 (Proa) de Joan Margarit és el resultat d'una tria i una sistematització; "posar límits", com diu el poeta en la presentació. Elimina més de la meitat dels poemes, recull des de Llum de pluja (1987) que creu encetada realment la seva obra. Hi trobem la reflexió sobre la vida i la mort, el sofriment i el pas del temps, "la memòria sentimental", com el qualifica el poeta.
 

* * *
 

Si els volums d'obres completes signifiquen un moment d’inflexió important en l'obra del tot poeta, els llibres solt que ens ocupen a continuació mostren l'estat de plena elaboració d'una obra. Entre els escriptors, diguem-ne seniors, sobresurten tres noms. Jordi Pàmias (1938) amb Terra cansada (Perifèric) que ha estat distingit amb dos premis importants de reconeixement a l'obra, el Serra d'Or i el de la Crítica Catalana dins els Premis de la Crítica Espanyola. Dividit en dues parts, el llibre pren sovint el to de la cançó essencialitzada, en un camí ascètic, horacià, de reconeixement en el paisatge i l’alè natal que parla de l'obra d'un poeta humanista.

Albert Ràfols-Casamada (1923) publica Dimensions del present (Jardins de Samarcanda), que continua l'obra completa publicada l'any 2000 amb el títol, Signe d'aire. Obra poètica 1939-1999. Una obra que discorre paral·lela a l'artística, que es va poder veure al Macba l'any 2001. A Dimensions del present cada paraula té el seu propi pes, esdevé corpòria en un paisatge imatjat i acolorit, net, també fluïdificat, si se'm permet el terme.

Encara d'aquest grup és Grills de mandarina (Pagès) d'Olga Xirinacs (1936). Un llibre ambiciós, de gran força lírica, àcid i festiu, alhora i que ens arriba després de 12 anys de no publicar poesia. La poeta hi estableix, en primer terme, un diàleg musical, una altra gran passió, també amb els pintors preferits, Miró, Van Gogh, Matisse. Poètiques ben diverses, Xirinacs reinvidicativa del subjecte femení, però una ressonància artística ens permet apropar-los.
 

* * *

 

I passem als llibres d’autors nascuts en els anys quaranta i cinquanta. Cal citar dos llibres d'autors que es van donar a conèixer sota l'impuls generacional dels grups més significatius dels anys setanta, el Grup del Mall i Tarotdequinze i que a despit de la seva evolució personal, els aplega la passió per l'experimentació del llenguatge i la forma poètica.
Xavier Bru de Sala (1952) amb Oratori (Eds. 62/Empúries), premi Ausiàs March 2004, retorna a la poesia després d'un llarg parèntesi, més significatiu, si voleu, per l'estreta vinculació al grup desaparegut, més arriscada encara per la seva veu polèmica a la premsa. A Oratori afronta el risc de sortir a la palestra de nou i ho fa, a més, sense abdicar del passat, amb invocació explícita a Maria-Mercè Marçal, per la seva poesia, per la seva voluntat irrevocable de voler construir una cultura catalana, també, com expressa en els mots d'un pòrtic comminatori, com a resposta a l'afebliment cultural que percep.

Massa fosca (Moll) de Vicenç Altaió (1954) és el resultat d’una llarga i meditada aposta per la recerca avantguardista com a posició artística i vital. Amb un extens estudi d'Anna Carreras, el volum, de més de 550 pàgines, aporta una gran quantitat de textos inèdits fins avui que donen cos a una obra multiforme, altament irònica, com una mise en scène sense solució, sense final. És un llibre de llibres que busseja en la multiplicitat dels jos des de les possibilitats, també científiques, que ofereix el món modern.

Un altre llibre reclama la nostra atenció en aquest bloc més o menys cronològic si atenem a la biografia literària dels autors. Es tracta d'Entre dues espases (Jardins de Samarcanda) de Margarita Ballester (1942). Distingit pels Premis Cavall Verd de poesia que convoca l'AELC, es tracta d'un llibre important, llargament madurat. El llibre sorprèn per l'aposta original i complexa, avança entre la reflexió sobre la tradició poètica Occidental i la pròpia. És possible encara fer poesia des de la tradició? Continuar-la? El volum s'inicia amb una petita mort personal, per renéixer lentament, sense concessions des de la definició dels pronoms gramaticals al paisatge i l'amor.

I encara altres obres reclamarien la nostra atenció en aquest apartat, com els llibres que inclouen la prosa poètica o n'eixamplen les seves possibilitats, com Antoni Vidal Ferrando (1945) a Cap al cantó (Proa), Patrick Gifreu (1952) a La seda d'un do (3i4), premi Vicent Andrés Estellés, però sobretot cal assenyalar el retorn poètic de Joan Navarro (1951) amb Magrana (Brosquil), premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, també un poeta pertanyen a la generació dels setanta. Les proses breus de Navarro semblen, a primer cop d'ull, senzilles, sedueixen per la força imagística, destil·len emoció i sensualitat, però són fruit d'una gran condensació de pensament, fet elisió. Dividit en cinc apartats de llargària ben diversa, Magrana explora algunes de les realitats col·lectives, dels combats diaris, e què hem estat atrapats al llarg del segle XX. És un llibre cultural, també, en aquest sentit, llibre de llibres.

I encara cal citar Cèlia Sànchez-Mústich (1954) amb Llum de claraboia (Pagès), amb pròleg de Carme Riera. Des d'una òptica femenina s’hi explora els sentiments de dubte, pèrdua i buit; Vinyet Panyella (1954) per Dins del cercle d'Orfeu (Pagès), Anna Montero (1954) per Serenitat de cercles (Proa) o Dolors Miquel (1960), premi Ciutat de Barcelona 2005 per Aioç (62/Empúries)
 

* * *

 

Finalment arribem a la generació dels més joves, els que nascuts al voltant de l'any 1968 s'han donat a conèixer en la dècada del noranta. Caldrà estar atents al grup que sembla que aquest 2004 ha pres cos al voltant de l'antologia Imparables (Proa), com també amb premis i publicacions. De títol provocatiu, alguns dels més actius, Adell, Alzamora, Bofill i Forcano, ja es trobaven en una antologia prèvia –21 poetes del XXI (Proa)— de l'any 2001. Tant el text programàtic de l’antologia “Contra la insignificància” com el postfaci de Francesco Ardolino reclamen la centralitat de la poesia en el panorama literari català, l'ambició estètica i la recuperació en l'engranatge del fet literari tant de l’ensenyament com de la crítica, sectors molt depauperats. Han aixecat polseguera, i alguns gestos o proclames s’han pres com a simple provocació o intent d'assaltar els mitjans. No proclamen els seus mestres, tret de la citació de Salvat-Papasseit, ni una estètica comuna, sinó la joventut i l'obertura del panorama estètic més enllà de l’establert.

Hem vist al llarg d'aquesta crònica preses de posició importants, de provocació, no caldrà sinó citar Dalí. Crec que com a col·lectiu literari entorn de la poesia, més que cap altre, necessita del debat i la reflexió, però també, deixin-m'hi dir, d'una radical dosi de generositat, també d’ingenuïtat. És massa d'hora per a la valoració del grup tot i que fàcilment s'apunten elements de cohesió; potser no tots els que hi són, en l'antologia, formaran el grup més renovador de joves, i d'altres veus s’hi afegiran amb el temps.

Em referiré molt breument a alguns títols que m'han interessat. En primer lloc, Retrat en blanc (Moll) de Susanna Rafart (1962). De fet la més gran del grup, amb una carta pròleg de Manuel Forcano que mostra l'alè simbolista de la poeta, Mallarmé, Valéry, Vinyoli, compten entre els seus preferits, també el vers més clàssic. En segon terme, El tren de Bagdad (Proa) de Manuel Forcano, Premi Carles Riba 2003. Poesia discursiva, descriptiva i evocadora en què Forcano es mou ja amb saviesa. Es tracta quasi d'un dietari, d’una reflexió personal entorn un viatge real i, alhora, imaginari. Els referents al paisatge, la gent i la vida del Pròxim Orient li donen color exòtic.

Altres llibres a destacar en el panorama dels autors més joves són: Vulgata (Moll) de Gabriel de la S.T. Sampol (1967). Vulgata s'abeura d'una interpretació lliure de la Bíblia, vista com un gran codi. S'hi planteja la impossibilitat de l'ésser fora de la paraula i està escrit amb un gran rigor formal. També Quantes mentides fan una sola veritat (Proa) de Núria Martínez Vernis (1976) que s'ha donat a conèixer en les darreres edicions, molt actives per cert, del Premi Amadeu Oller. Té una veu incisiva, urbana, urgent, sense concessions a la tradició heretada, i d'imatge molt bella. Encara citaré La degradació natural dels objectes (Proa) de Joan-Elies Adell, que obtingué el premi d'aquests Jocs Florals l'any passat; El convers (Empúries /62) de Miquel Bezares (1968); Cor desmoblat (Eds de la Guerra) de Ramon Ramon (1970) i Rosa del desert (Columna) de Rosa Torrent (1959), poeta que s’ha donat a conèixer en la passada edició dels premi Miquel de Palol. Molts d'aquests poetes els podreu sentir en els nombrosos actes d'aquesta Setmana de la Poesia de la ciutat.
 

* * *

 

I acabo no sense fer referència a les traduccions, perquè l'any 2004 ens ha portat dos llibres, entre d'altres també meritoris, realment destacats. Em refereixo a De tots els vents. Selecció de versions poètiques (Angle) de Miquel Desclot i als Cants (62/Empúries) de Giacomo Leopardi, traducció de Narcís Comadira. Premi Cavall Verd de Traducció poètica.
Desclot fa un llarg recorregut per tota la lírica universal d'Amaru a Whitman, Blake o Rimbaut i s’inscriu en la sòlida tradició catalana, recordem Marià Manent, de la versió com a creació poètica personal.

Pel que fa als Cant de Giacomo Leopardi, Narcís Comadira ofereix la traducció completa del poeta romàntic de Recanati. En una traducció impecable i amb fragments també traduïts i donats en notes del Zibaldone de pensieri que expliquen els poemes. En els dos casos es tracta de llibres de gran ambició, d'obres acabades, que compten ja entre les traduccions clàssiques d'avui.

Aquests són, amigues i amics, alguns dels elements que constitueixen el balanç poètic del 2004. Sens dubte se’n poden fer d’altres. Com a lectora, com a crítica he intentat de reflexionar sobre alguns a través de la tria feta. Sols em resta agrair, ara i aquí, l'ocasió d'haver-la poguda compartir amb tots vosaltres. Moltes gràcies.

Lluïsa Julià

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.