La dona en la literatura actual (una experiència personal)

Oliver, Maria Antònia
Revista Literatures Núm. 0 1997

La dona, dins la literatura, hi té tres papers: com a objecte literari fet per homes o per dones, com a lectora -també crítica, professora, estudiosa- i, finalment, com a escriptora. La dona com a escriptora pot ser una escriptora feminista, una escriptora femenina, una escriptora lesbiana, una escriptora compromesa, una dona que escriu, una escriptora homenívola o homonífera, una bona escriptora, una mala escriptora, una escriptora masclista, una escriptora tout court que de vegades fa llibres bons i de vegades dolents. Ara bé, en què es nota la literatura feta per dones? Per regla general, les dones som més impúdiques que els homes a l'hora d'expressar els sentiments. No obstant, he de dir que he trobat també textos escrits per homes amb una manca de vergonya excel·lent i textos escrits per dones d'un melindrosisme vergonyant.
Jo som una dona, que escriu, feminista, d'esquerres, compromesa amb el món. Escriure és una passió, i tot això s'hi ha de notar per activa o per passiva. Vaig començar a ser feminista el dia que, de nina, a Montcarrà, mumpare em va dir: si fossis un al·lot, et faria anar a jugar a la neu, que és molt sa. Havia de passar molt de temps fins que no sabés que existien i què volien dir paraules com sexisme, injustícia, discriminació, societat patriarcal, masclime i coses per l'estil.
Escric perquè m'agrada escriure. Per mi escriure és una manera, l'única, de ser jo mateixa. És també una manera de no morir del tot quan em mori, perquè mentre hi hagi algú que llegeixi un llibre meu jo viuré. Viure no és escriure, o no és només escriure. Però escriure és viure.