Les lletres albaneses i la mar d'Ulisses

Shehu, Bashkim
Revista Literatures Núm. 0 1997

Les lletres albaneses han estat engendrades històricament com a producte de l'entrellaçament de tres territoris culturals: el territori italodàlmata, des del cristianisme primitiu fins al llindar del renaixement europeu, present sobretot a les ciutats litorals del país; el territori bizantí de l'hinterland balcànic; i el territori de la perifèria balcànica del món oriental, cristal.litzat durant els segles de dominació otomana sobre la península. Aquests elements es poden metaforitzar en la Mediterrània, la mar on s'entrecreuen diferents corrents de les tradicions culturals.
El punt de partida de les lletres albaneses és la literatura oral, amb llegendes referides al mites grecs i pregrecs, entre les quals figura una versió de l'Odissea homèrica. El primer text escrit en llengua albanesa data del 1555 i és un text religiós, la traducció d'un missal obra del monjo Gjon Buzuku.
El moviment cultural nacional, d'inspiració romàntica, s'estén al llarg del segle XIX. Els autors més destacats són Jeroni de Rada i Naim Frashëri. El primer escrivia en la llengua de la diàspora albanesa de Calàbria, el segon és el fundador de l'albanès literari modern.
L'altre moment important s el que comprèn les primeres dècades del segle XX, des de la formació de l'estat albanès independent fins a l'establiment de la dictadura. En aquest període, les lletres albaneses arriben a alliberar-se del seu caràcter utilitari nacional i comencen a penetrar en els canals de la modernitat, sobretot la poesia (Lasgush Poradeci) i la narrativa breu (Ernest Kiliqi, Migjeni i Mitrusch Kuteli). En aquest aspecte, les traduccions desenvolupen un paper important, particularment a través de Fan Noli.
L'altre moment en l'evolució de les lletres albaneses és el de la modernitat deformada i està vinculat precisament al període de la dictadura comunista. La via d'escapatòria de l'ortodòxia zdanovista va ser el de l'expressió indirecta, el de la metàfora. Una via perillosa per tal com reclamava sovint donar testimoni de fidelitat ideològica, com Ismaïl Kadare, el més gran dels escriptors albanesos, traduït a més de trenta llengües.
Durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial es produeix el desplegament de la paraula poètica albanesa fora de les fronteres de l'estat, a Kosovo. Quatre autors han exercit una influència important a banda i banda de frontera: l'historiador Rexhep Qosja i els poetes Azem Shkreli, Ali Podrimja i Sabri Hamiti.
Després de la caiguda de la dictadura, prometen dos poetes que encara no han fet els vint-i-cinc anys, Ervin Hatibi i Gential Çoçoli. Simultàniament, les lletres albaneses manifesten l'esperit postmodern amb la renúncia a l'antiga jerarquia de valors i assistim al pas del doctrinarisme extrem a l'eclecticisme.
La realitat humana, la del nostre passat pròxim i la del present, constitueixen territoris envejables per a literatura. I encara més quan aquests territoris es troben en un espai cultural afortunat, a les costes de la Mediterrània.