L'escriptor i els mitjans de comunicació

Villatoro, Vicenç
Revista Literatures Núm. 0 1997

A més de l'ofici solitari de reflexió i de creació davant del paper, la figura de l'escriptor és cada vegada més necessària en la fase de difusió.
Quan una literatura ja té un volum de producció editorial notable i un mercat de lectors potencials són fonamentals les funcions d'intermediació entre una i altre que es fan a través de les polítiques editorials, les polítiques de col.leccions, els premis literaris, amb la professionalitat dels llibreters. Però, actualment, l'escenari essencial d'aquestes funcions són els mitjans de comunicació de masses. És evident que l'escriptor que aspira a un gran èxit de públic s'ha de dibuixar un perfil mediàtic atractiu, i que ho ha de fer bàsicament a través dels mitjans audiovisuals.
Però la generació de prestigi es realitza a través dels mitjans escrits. L'hegemonia en aquest sentit, la té aquí, sens dubte, la premsa en castellà, que posa els seus mecanismes de generació de prestigi a favor de la literatura que es fa en castellà. Per aquesta feblesa en els mecanismes de la generació de prestigi, la literatura catalana està patint un moment d'enorme confusió. Així, les xifres de vendes i les xifres d'audiència en els audiovisuals han esdevingut l'única jerarquia consensuada entre les obres.
Per a molts escriptors, el retret màxim respecte als mitjans de comunicació no és tant no haver afegit prestigi a les seves obres, sinó simplement no haver donat notícia de l'existència d'aquestes obres. En aquest sentit, els mitjans audiovisuals de titularitat pública no sempre han entès les seves possibilitats de servei en el terreny de la informació estricta.