Literatura maia contemporània de la península del Yucatán (autors, gèneres i publicacions)

Ligorred Perramon, Francesc
Revista Literatures Núm. 1 i 2 1998

"...ka siijil t'an és el retrobament de les nostres paraules del passat amb el present "
(Jorge M. Cocom Pech)

En l'àrea peninsular dividida actualment pels estats mexicans de Campeche, Quintana Roo i Yucatán, que ocupa una superfície de 145.000 Km2, hi ha tres milions d'habitants. Podem calcular en un milió els parlants de llengua maia, un trenta-tres per cent de la població total. Aquesta situació social, marcadament bilingüe, porta a preguntar-se si hi haurà finalment un diàleg cultural o prevaldrà l'enfrontament, tal com ha estat norma històrica des del segle XVI; i també, com es podrà combinar harmoniosament la manca d'identitat dels colonials-estrangers amb el sòlid prestigi ètnic dels maies.
Una prova fefaent del renaixement de la creació poètica maia és la proliferació d'escriptors al llarg i ample de la Península del Yucatán. Els textos en prosa reflecteixen la influència d'una narrativa oral encara molt arrelada en totes les poblacions i que té en els gèneres del conte, la faula i la llegenda els seus exemples més originals. Un conte desconnectat de l'àmbit popular o bé una novel.la moderna es troben fora de les preferències en llengua maia-iucateca.
Cal tenir present dues qüestions principals: a) Que l'existència actual d'una producció literària en llengua maia no és fruit d'un experiment modern i, encara menys, conseqüència de l'aplicació de programes oficials, sinó que és el resultat d'una llarga tradició literària, que té els seus orígens en els mites cosmològics, en les representacions escèniques i en l'escriptura jeroglífica. b) L'escassa atenció que ha merescut la literatura maia, tot i els estudis especialitzats, fa plantejar una revisió profunda a partir del reconeixement de la tradició literària maia.
La majoria dels escriptors actuals tenen una edat d'entre trenta i quaranta anys, i una formació acadèmica mitjana. Hi ha lògicament, escriptors més grans i una important generació d'autors joves que augura una continuïtat creativa. Les investigacions del professor Alfredo Barrera Vásquez, mort el 1980, van consolidar la llengua i la literatura maies en la seva posició acadèmica i, per tant, van rebre el respecte dels antropòlegs, historiadors i filòlegs iucatecs, mexicans i estrangers. A principis dels anys vuitanta, José Tec Poot, va exercir una forta influència per a la revitalització d'aquesta cultura. En faltar ell, el 1985, els estaments acadèmics i oficials als quals havia pressionat van optar pel discurs burocràtic i els projectes perden embranzida.
El 1984, un grup d'associacions i centres d'estudis i investigació, regionals i federals, aproven un alfabet maia modern actualitzat. La col.lecció "Maya Dziibo'ob Bejla'e" ja consta de vint títols de diversos autors i diferents gèneres literaris i té bona acceptació i difusió. Si exceptuem alguns pocs textos poètics, es tracta en general d'històries, llegendes, contes i cançons de la tradició oral. Els maioparlants dels tallers literaris de Carlos Montemayor es converteixen en recopiladors en els seus mateixos pobles d'origen, tot i que, per aquest camí, difícilment poden realitzar els seus somnis de poetes o novel.listes. D'altra banda, el poeta més format i prolífic i també cantaautor Gerardo Can Pat, mort el 1994, deixà textos abundants, transcrits i escrits i difongué cançons maies d'ahir i d'avui pels pobles de la península del Yucatán. Miguel May May i Feliciano Sánchez Chan ocupen, per la seva banda, càrrecs rellevants en l'àmbit federal, a l'Asociación de Escritores en Lenguas Indígenas, a la Casa de los Escritores Indígenas i a la revista "La Palabra Florida".
Paral.lelament a aquestes experiències oficials, sorgeixen grups de maies decidits a escriure literatura en la seva llengua. En els tallers literaris del mestre Waldemar Noh Tzee, destacaren dues escriptores joves: Margarita Ku Xool i Briceida Cuevas Cob. Una altra experiència semblant és la del taller Yaajal K'in, de Sakí-Valladolid. També és important assenyalar l'existència d'autors independents com Vicente Canche Moo, Armando J. Cauich Muños, Jorge Cocom Pech, Jorge Echevarria Lope o Romualdo Méndez Huchim.
Un important document etnològic i lingüístic de tipus reivindicatiu és la Jalachthaanil Sakih (Declaració de Valladolid), on es reclama l'oficialitat de la llengua maia. Altres grups i diverses personalitats del món universitari treballen en l'organització de cursos i la difusió de manuals i gramàtiques. La revista "Saastun", del Centro de Estudios Mayas recull treballs d'investigació en història i antropologia maies. Altres experiències: una programa radiofònic; un resum de notícies de només cinc minuts i un curs de llengua al Canal 13 de la televisió iucateca; inici del programa escolar Ko'ox Kanik Maaya.
El fet que els escriptors tinguin poques possibilitats de publiciació, els enfonsa en una immensa soledat creativa i se censura l'existència de milers de lectors potencials. Els ampul.losos canals oficials per difondre'ls són insuficients, davant l'enèrgica revitalització de la poètica maia. Solament el diàleg cultural pot arribar a resoldre la inseguretat social que avui preval.