El procés de desenvolupament de la literatura indígena contemporània

Regino, Juan Gregorio
Revista Literatures Núm. 1 i 2 1998

Parlar de literatura indígena és referir-nos a l'antiga i la nova paraula dels pobles indígenes. Quan es parla de l'antiga paraula, generalment es fa referència a allò que es coneix dels antics mexiques i maies; tanmateix no es pot explicar el pensament indígena a través de dues cultures, perquè a Mèxic hi ha més de 52 pobles indígenes, des d'abans de la conquesta. Mèxic s'ha caracteritzat per la seva diversitat ètnica, lingüística i cultural.
En parlar de nova paraula, cal analitzar la transició entre l'antiga i la nova paraula. La literatura indígena transicional reflecteix una cultura en decadència, impregnada d'una filosofia de la pobresa. La cultura indígena estava en aquells moments condemnada a desaparèixer i els diferents projectes es dirigien a rescatar-la més que no a fomentar-la. Els esforços s'orienten cap a la conformació dels alfabets i, per aquest motiu, la literatura només s'entreveu a través de queixes i demandes paternalistes. L'explicació d'aquesta situació es troba en les polítiques que el govern mexicà va instrumentar per incorporar els indígenes i homogeneïtzar el país a través de polítiques de genocidi com l'assimilació, la incorporació i la integració.
Actualment, s'està reconstruint el pensament indígena. Crec que encara no podem parlar de la nova paraula, perquè s'està construint. Sortosament, ja no es parla de rescat, sinó de preservació, desenvolupament i difusió de les llengües i la literatura indígenes; això ja assenyala nous camins i fins i tot es planteja la definició d'una política lingüística a favor de les llengües indígenes.
L'Asociación Nacional de Escritores en Lenguas Indígenas ha fundat la Casa de los Escritores Indígenas, un projecte dissenyat i administrat pels indígenes, que el 1997 va començar a operar amb el suport de la Secretaría de Educación Pública de México i amb la UNESCO. Les accions que realitza s'orienten en quatre línies de treball: formació professional, investigació, publicacions i difusió.
Algunes tendències que presenten les llengües indígenes són: l'ús indiscriminat de préstecs de l'espanyol, en detriment del propi lèxic; dificultats de traducció, de transcripció i de sistematització a causa de la falta de competència lingüística, la qual cosa posa de manifest que l'escola no ha acomplert aquest objectiu.
Entre els problemes de caràcter social hi ha el fet que les llengües indígenes són llengües subordinades a l'espanyol, que ocupa tots els espais de la llengua de prestigi. La dominació cultural de l'espanyol no permet una interacció equitativa amb les llengües indígenes. Un altre problema és la diversitat dialectal que resta possibilitats perquè l'escriptura pugui arribar al major nombre de parlants. L'estandardització de l'escriptura és una possibilitat que s'està analitzant.