Pel diàleg entre les cultures balcàniques

Gürsel, Nedim
Revista Literatures Núm. 3 1999

Escriure, avui dia, pressuposa una manera d'estar en el món, una presa de consciència intel.lectual, sense arribar, però, al compromís en el sentit sartrià del terme. És evident que l'exercici de la paraula i de l'escriptura ja significa una responsabilitat ètica i política. La literatura no està al servei de cap causa i l'escriptor no testimonia, al meu parer, a favor de res més que del seu propi compromís amb l'escriptura. Però si avui se sent amenaçat és perquè els mots tenen un impacte cada dia més directe sobre la realitat.
La història dels nostres països ens ensenya que no existeix cap essència nacional o cultural intrínsicament pura. El mosaic de països que formen part avui del que podríem anomenar l'"espai comú balcànic" s'ha anat configurant al llarg dels segles dins la tensió seminal d'influències oposades. L'experiència de Turquia, hereva d'un imperi pluriètnic i multinacional ens demostra que els períodes d'expansió coincideixen amb l'obertura i els contactes amb l'exterior. En canvi, les èpoques de decadència es caracteritzen per una recerca estèril de valors essencials.
Els nacionalismes exacerbats d'avui impedeixen el diàleg entre cultures. Les identitats mai no són definitives ni poden fixar-se com uns sistemes d'exclusió mútua, sinó que es van construint i transformant al llarg de la història.
La humanitat ha estat testimoni de destruccions comparables a la Biblioteca Nacional a Sarajevo. Però, a Sarajevo, va ser un intel.lectual serbi, Nikola Kolyeniç, professor de literatura anglesa i especialista en Shakespeare, qui va donar l'ordre del bombardeig. Potser, entre aquells llibres calcinats, hi havia les seves pròpies obres. El seu suïcidi no modifica en res aquesta voluntat d'anihilar deliberadament la cultura d'un poble.