L'eterna Bòsnia en l'obra del seu poeta. El missatge de Mak Dizdar

Kapidzic-Osmanagic, Hanifa
Revista Literatures Núm. 3 1999

Mak Dizdar (1917-1971) és un dels poetes més importants que hagi tingut mai Bòsnia. És qui millor ha entès l'essència del seu país, les seves especificitats creades al llarg de deu segles, tot allò que constitueix la seva diferència en relació amb els veïns. Va anar a cercar aquesta "fórmula" bosniana en la història i en l'art de Bòsnia de l'edat mitjana.
La Bòsnia medieval és un estat feudal independent que presenta una particularitat en relació amb els estats que l'envolten: la frontera que separa la cristiandat després de la gran fractura de 1054 passa pels seus territoris. No és fins al segle XIX i, sobretot, al segle XX, quan la Bòsnia medieval atrau els historiadors i els escriptors bosnians. L'obra de Dizdar naixerà del seu encontre amb les necròpolis bogomils i del magnetisme d'aquestes pedres i les llegendes que les envolten. Tota la vida estarà obsedit per l'home bosnià que descansa sota els menhirs de pedra, vora de la ciutat d'Herzegovina on va néixer. El recull poètic El dorment de pedra parla d'aquest home bosnià jacent sota l'estela medieval, d'aquest "heretge" que havia cregut en la necessitat d'una puresa moral superior, en el predomini d'allò espiritual damunt d'allò material. Dizdar ens ofereix el retrat d'un home i de la seva fe, però també d'un destí històric, el del seu país, el país d'aquest home i el seu propi. En el poema-testament metafòric El missatge, que tanca el recull en un to de desolació viril, acaba amb la comprovació del fracàs i això li dóna més força que si hagués acabat amb optimisme. El destí individual substitueix el destí col.lectiu. És evident que l'historiador Dizdar ha cedit el lloc al poeta i a les necessitats de la poesia.
L'obra poètica de Mak Dizdar ensenya als bosnians com entendre el seu país i el seu destí històric. Dizdar ens fa veure la identitat de cruïlla i dibuixa el perfil de l'home bosnià, en produnditat, idèntic al seu 'dorment de pedra' malgrat tots els canvis. L'home bosnià medieval parla a través del seu intermediari del segle XX, el poeta. El monòleg del subjecte líric de Mak Dizdar, exigeix, crida i fa possible el diàleg, la polilogia, la comunicació universal i salvadora.