Nacional i universal

Tascu, Valentin
Revista Literatures Núm. 3 1999

Dues afirmacions vàlides, sempre que es prenguin per separat: "La literatura només és universal en la mesura que és nacional" i "La literatura és nacional en la mesura que és universal". La idea que la literatura és essencialment una expressió de la nacionalitat és una idea generosa, fins i tot gloriosa. Però, en sentit estricte, és limitadora. Allò que és important per a una literatura és el fet de dir alguna cosa enfront de les altres literatures i de fer-ho amb tanta convicció que això la faci diferent, original. En el cas romanès, ens cal rehabilitar i reajustar amb urgència l'honor de la terminologia que pertany a la noció de l'"específic nacional". Aquesta rehabilitació no ha de produir-se en un nivell estrictament teòric o ideològic, sinó pràctic i tangible en el pla individual i a gran alçada creativa. Els elements que podrien definir l'"específic balcànic" són precisament la diversitat d'orígens, de religions, de prototipus humans, de paisatges, d'opinions, evolucionant tots ells de forma sistemàtica entre l'harmonia i l'estat de conflicte, que és la font inesgotable d'originalitat per a la creativitat artística. El fet de treure profit literari dels esdeveniments als Balcans ens permetria girar a favor nostre uns valors que fa temps que busquem. A la vegada, obligant-nos a crear una comunicació més gran, podríem vèncer el gran inconvenient de l'escassa circulació de les llengües.