Decàleg per a l'abandó de Bòsnia

Torner, Carles
Revista Literatures Núm. 3 1999

Només podré parlar de la relació, com a catalans, amb les cultures i literatures dels Balcans a partir de la guerra. La meva generació ha viscut a Catalunya, amb la guerra de Bòsnia, el primer gran conflicte polític. Un conflicte europeu, que qüestiona d'arrel el projecte polític actual del nostre continent. L'absència de mecanismes polítics a la mesura de la unitat econòmica d'Europa ha tingut com a conseqüència l'abandó de les víctimes de la guerra. Catalunya ha viscut intensament, des de la pròpia memòria, el crim contra la humanitat. El moment culminant del moviment en suport a les víctimes congregat entorn de la plataformava "Europa x Bòsnia" va ser la concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, després de la matança de Srebrenica, on José María Mendiluce, amb el suport explícit del president de la Generalitat, l'alcalde de Barcelona i el president del Parlament de Catalunya, va dir públicament: "Això no és una guerra, això és un genocidi", "No volem ser neutrals". Però, l'endemà, aquella mobilització popular no va tenir ressò i la necessitat d'ajuda humanitària va desactivar el debat polític. Davant del silenci eixordador, ara és el temps de la memòria. Temps del treball seriós com el que fa, per exemple, el Tribunal Penal Internacional a l'espera que algun dia girin els vents de la voluntat política i poder detenir, jutjar i condemnar Milosevic. Però, continua essent, crec, temps de meditar l'antidecàleg que vaig escriure el 1994, durant la guerra:
Primer manament: Seràs neutral, encara que haguessis de fer l'amalgama entre l'agressor i l'agredit. Diràs que vols desarmar tothom per aconseguir la pau. Segon manament: Insultaràs les víctimes. Anomenaràs musulmans els bosnians, deixant entendre el perill d'un fonamentalisme islàmic, i associaràs tots els croats d'avui amb la fracció ústaixa que regnà fa cinquanta anys.Tercer manament: Oblidaràs la paraula 'genocidi'. No esmentaràs la construcció d'un estat racial per primer cop a Europa des del III Reich. Disssoldràs el crim de cada dia en la "complexitat" de la situació. Quart manament: Desactivaràs la memòria d'Europa. A qui faci un lligam entre el pacte de Munic i la renúncia actual d'Occident a aturar l'agressió, li diràs que són ganes de culpabilitzar-se. Cinquè manament: Lloaràs l'ajuda humanitària a qualsevol preu. Fins i tot quan les víctimes et demanin que no els nodreixis sinó que els deixis defensar-se. Sisè manament: Et complauràs en la teva impotència. Mantindràs en estat de vulnerabilitat manifesta les forces d'interposició de l'ONU. Setè manament: Predicaràs tolerància als genocides. Faràs seure a la mateixa taula qui posa el coll i qui aixeca el ganivet. Vuitè manament: T'emborratxaràs d'història. Davant Bòsnia esquarterada, invocaràs l'antiga Iugoslàvia. No pensaràs què cal fer d'ara en endavant per evitar que els purificadors ètnics s'acarnissin demà sobre Kosovo o sobre Macedònia. Novè manament: Crearàs un món il.lusori de plans de pau impossibles. Faràs veure que t'empasses el trencament entre Belgrad i Pale, subscriuràs que Milosevic ha abandonat el projecte de Gran Sèrbia, t'inclinaràs davant el "parlament" serbo-bosnià. Desè manament: Callaràs. Assistiràs impassible a la revenja de la realitat.