Els escriptors dels països balcànics. Una literatura multidimensional

Vassilikos, Vassilis
Revista Literatures Núm. 3 1999

L'especificitat de les literatures dels països balcànics radica en la diversitat dels estils, però també en el seu esperit obert i tolerant. Des d'Ivo Andric fins a Kavafis, des de Panaït Istrati fins a Kazandzakis i des d'Yashar Kemal fins a Danilo Kis, el nacionalisme n'és absent.
El cosmopolitisme de les lletres romaneses, per exemple, amb Panaït Istrati no és aristocràtic, sinó popular. Eugene Ionesco combat el dolor i tots aquells que el provoquen, així com el fanatisme ideològic. També autors tan diferents com la poetesssa Anne de Noailles o Tristan Tzara, poeta fundador del dadaisme, són exemples d'una diversitat oberta a totes les tendències. Albània ha desenvolupat al llarg dels segles una literatura oral; en els darrers anys Ismaïl Kadare ha demostrat que la literatura albanesa reneix amb uns plantejaments que van més enllà de qualsevol rancúnia o moralisme fàcils. La literatura de l'antiga Iugoslàvia acredita una unitat dins la diversitat que sempre ha defensat la causa de la pau. Ivo Andric, premi Nobel 1961, nascut a Bòsnia, nega tot esperit de rivalitat i denuncia tot esperit d'intolerància. El novel.lista i dramaturg croat Miroslav Krleza es defineix per un art que vol ser independent de tota filiació política. Danilo Kis és un d'aquests esperits cosmopolites. El novel.lista contemporani Dobritsa Tsossitsh relata els horrors de la Primera Guerra Mundial, època en què la història política a través de la Resistència s'enfronta a l'encegament que ha marcat aquest país. A Bulgària, per a Todor Vlaikov i Dimitar Ivanov, la vida al camp esdevé un model no pas de folklore patriòtic, sinó d'una terra adobada per a una vida propera a la natura i d'un humanisme pacífic i sense classes. Hristo Smirnevski fa una literatura que vol relatar les transformacions socials per prendre millor consciència del present i poder obrir camins cap a la modernitat. A Grècia, Nikos Kazandzakis ha utilitzat el color local per enlairar-se més dins l'universal.
Les literatures dels països balcànics han evolucionat més de pressa que els aspectes socioeconòmics. A partir d'arrels comunes, han sabut desenvolupar literatures diversificades. L'aportació d'Europa Central ha estat essencial, ja des de l'època de les llums, els intercanvis entre els pobles balcànics i països com Itàlia, França, Anglaterra, però també Àustria i Alemanya, van donar una nova embranzida i van obrir nous horitzons.Els països balcànics i la seva literatura es retroben en un terreny que és la negació de tot racisme i l'obertura a les idees modernes, sense perdre, però, les especificitats locals.