Els documentals: problemes i solucions

Mir i Bòria, Jordi
Quaderns Divulgatius, 12 1999

D'entrada, els documentals tracten un tema especialitzat amb finalitat divulgativa. Són textos escrits per ser dits, és a dir, no reclamen l'espontaneïtat d'una conversa i, per tant, s'ha de fer servir un nivell més formal de llenguatge. Pel que fa a la fonètica ha de ser tensa i ben articulada, sense caure en l'exageració.
Distingirem entre documentals científics i documentals històrics. La problemàtica específica que es presenta en els documentals de caire històric (de tipus ètnic, geogràfic, musical, literari, etc.) originals en llengua anglesa són els topònims que no estan documentats en les enciclopèdies i llibres especialitzats. En aquest cas cal investigar la pronunciació que tenen en la llengua original de la regió o bé tenir en compte la solució que hi han trobat les llengües properes. La confusió i el desordre arriben en els noms de carrers, avingudes o passatges en anglès, quan la tradició cinematogràfica els ha mantingut sense traduir, com ara "Marble Arch" o "Piccadilly Circus". També s'ha de tenir present la pronúncia dels noms propis no catalanitzats i els noms de tribus o ètnies remotes. L'autoritat més emblemàtica actualment és la Comissió de Normalització Lingüística de TV3, els treballs de la qual es publiquen periòdicament.
El problema amb què s'encara el traductor de documentals científics sobre física, química, biologia, etc., però sobretot documentals del món natural, és la poca bibliografia catalana de noms d'animals i plantes que no pertanyin al territori català, que són els que sempre surten als documentals. El mètode seria primer trobar el nom científic i després el nom vulgar o comú en català, però és complicat. Es pot intentar la identificació de l'animal o la planta cercant a enciclopèdies, diccionaris terminològics, monografies i bases de dades a Internet o bé es pot fer una consulta al TERMCAT, que és un servei eficient i fiable, però lent per les necessitats dels traductors documentals.
En resum, la feina específica del traductor de documentals s'assembla molt a la d'un periodista d'investigació. S'ha de tenir un coneixement mínim del màxim nombre de matèries, s'han de conèixer persones especialitzades en una matèria que et puguin resoldre un problema en un moment donat. Cal tenir a mà tanta bibliografia com sigui possible, en paper o en format digital per tal que la feina del traductor sigui cada dia més professional, més planera i, en definitiva, més ben feta.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.