Pragmàtica de la traducció de guions: conflictes i avantatges

Sàrries, Teresa
Quaderns Divulgatius, 12 1999

L'ofici de traductor de televisió i cinema té la finalitat de fer arribar una pel.lícula, un documental, o uns dibuixos animats a la gent d'aquest país en la seva llengua. De fet, el text traduït no pot passar directament a la sala de doblatge, cal que abans el traductor (o l'ajustador) el sincronitzi amb les boques dels personatges intentant ser el més fidel possible a l'original, en aquest sentit el Diccionari de sinònims pot ajudar-nos a encaixar, no només la longitud del text sinó també les labials. L'ajust s'assembla a la traducció de poesia, hi són molt importants el nombre de síl.labes de la frase, el ritme, la música dels personatges.
De vegades tenim el problema afegit d'una imatge o d'un gest molt clar que acompanya la frase, o dels jocs de paraules, una autèntica creu per al traductor de televisió, sobretot si es tracta d'acudits. En aquest cas, si la traducció no té cap gràcia val la pena modificar l'acudit o canviar-lo per un altre, sempre que no interfereixi en la dramatúrgia de la pel.lícula.
Pel que fa a la qüestió dels accents dialectals i socials, TV3 té la política d'eliminar-los. Però, de vegades, seria molt útil poder fer servir parlars "xava" o "pijo" per definir personatges. D'altra banda, en l'apartat de registres, els renecs i l'argot són sempre motiu de polèmica. Malauradament, en la traducció per a televisió, els espectadors també hi poden dir la seva, i a vegades s'han hagut d'eliminar renecs basats en referents religiosos, la qual cosa s'hauria pogut evitar simplement posant al principi de l'emissió que aquella pel.lícula podia ferir la sensibilitat de l'espectador.
De vegades el guió és en anglès, però resulta que la pel.lícula és d'un altre país i està doblada a l'anglès, o en el pitjor dels casos en una llengua que desconeixem. En aquest cas hem d'escoltar la cantarella dels personatges i traduir el text anglès al català amb el ritme que ens dóna la tercera llengua.
En les comèdies de situació, sobretot les nord-americanes, que s'emeten setmanalment i que s'enregistren pocs dies abans de la data d'emissió inclouen comentaris sobre les notícies de la setmana per fer-hi broma. En aquest cas, es pot mirar de "neutralitzar" el referent o bé deixar-ho tal com està, tot i que és una llàstima que es perdi un gag per aquest motiu.
Com es pot deduir, la traducció per a la televisió o el cinema és molt estimulant perquè permet ser molt creatiu, i alhora molt frustant, no només perquè hi ha una sèrie de limitacions (textuals i visuals) sinó també perquè la traducció passa per diferents mans i quan veus el producte final de vegades et sap greu que t'hagin canviat coses, però és una feina d'equip, i al cap i a la fi el més important és que a l'espectador li agradi.