Impressions d'un usuari d'un programa d'ajuda a la traducció

Fité, Ricard
Quaderns Divulgatius, 12 1999

Traduir un diari amb un programa d'ajuda té avantatges i inconvenients. Valorar quins pesen més, fa de mal dir posats a haver de traduir. En tot cas, el que és veritat és que l'experiència d'El Periódico en català no hauria estat factible sense l'existència d'un programa d'aquesta mena, i que els textos que s'obtenen per aquest procediment són (i seran) impublicables sense una acurada revisió posterior.

Avantatges
1. Es guanya temps. No s'ha de repicar el text. El programa tradueix en tres segons (un, dos, tres) una pàgina sencera de diari, que és l'equivalent de cinc folis.
2. Desapareixen pràcticament del tot els errors ortogràfics.Si n'hi ha, són conseqüència del fet que el programa no distingeix categories gramaticals. Per exemple, no sap triar entre denuncia (verb) i denúncia (substantiu) a partir del castellà denuncia.
3. Ja no s'han de corregir errors habituals quan la correspondència entre la paraula castellana i la catalana és única. Per exemple, la forma verbal té apareixerà ben escrita, amb accent, a partir de tiene. És impossible que hi falti l'accent. Semblantment, fix serà sempre l'equivalent de fijo, de manera que la incorrecció freqüent fixe passa a la història.
4. Queden resoltes per sempre les equivalències invariables. Exemples: milenio = mil.lenni; Nueva York = Nova York; la avaricia rompe el saco = qui tot ho vol tot ho perd.
5. Els noms russos i àrabs queden fixats definitivament, a partir de la transcripció castellana. Així, a Mohamed VI sempre li correspondrà Mohammad VI; i Chernomirdin sempre més serà Txernomirdin.

Inconvenients
1. El programa actua per comparació, no analitza frases. No té regles morfològiques (de flexió), ni sintàctiques. Compara paraules sense distingir categories gramaticals. Té una base de dades de paraules, a cada una de les quals li correspon una única solució, i una base de dades de seqüències (sintagmes de dues o més paraules), a cada una de les quals li correspon també una única solució.
2. El programa ignora la concordança. Estadounidense només admet una solució: nord-americà o nord-americana. Si es decideix que el programa tingui la solució del masculí, totes les combinacions amb substantiu femení sortiran malament, llevat que es vagin introduint, una per una, a la base de dades de seqüències, que és el que fem. És a dir, no cal fer res especial perquè el programa tradueixi bé actor estadounidense per actor nord-americà. N'hi ha prou que a la base de dades de paraules hi hagi donades d'alta les correspondències simples actor = actor i estadounidense = nord-americà. Ara bé, perquè el programa tradueixi correctament actriz estadounidense, cal que a la base de dades de seqüències hi hagi donat d'alta aquest sintagma concret: actriz estadounidense = actriu nord-americana, perquè si no hi és el programa ens donarà *actriu nord-americà. El programa ignora el context. Ignora el coneixement del món.
3. Quan una paraula castellana té més d'una traducció en català, el programa només en pot tenir una, i se li ha de dir quina és la que volem. Vino només pot tenir una equivalència: vi (substantiu) o va venir (verb). Això entranya un cert risc, perquè un sintagma aparentment simple com vino de la Rioja tant pot voler dir vi de la Rioja com va venir de la Rioja.
4. Davant la possibilitat del doble significat, de vegades preferim que el programa no tradueixi res: encuentro (partit, trobada), fallo (error, decisió), recurrimos (recorrem, vam recórrer).
5. En principi, el programa tradueix els noms propis com si fossin noms comuns. Per evitar-ho, s'ha de resoldre cas per cas. Però és un peix que es mossega la cua: la conseqüència pot ser que no tradueixi un nom comú que va en majúscula simplement perquè apareix escrit després d'un punt.
6. El programa està pensat per a un llenguatge finit, que evidentment no és el cas de cap llengua. Vegem-ho amb un exemple. El possessiu castellà su només pot tenir una equivalència, el seu o la seva. Com que hem decidit que equivalgui a la forma catalana del masculí, totes les combinacions de su + paraula femenina sortiran malament (su = el seu; expresión = expressió; su expresión = *el seu expressió), llevat que estiguin introduïdes en la base de dades de seqüències (su expresión = la seva expressió). Per aconseguir que el programa ens doni resultats mínimament satisfactoris des del punt de vista de la concordança, hem hagut d'introduir en la base de dades de seqüències, cas per cas, totes les combinacions que se'ns han acudit (les més habituals) de possessiu + paraula femenina. Però aquesta feina és infinita, inacabable, esgotadora i molt sovint inútil. Així, un cop resolta la seqüència su expresión = la seva expressió, descobreixes que la simple intercalació d'un adjectiu et fa tornar al principi: su triste expresión = *el seu trist expressió (perquè, possessiu a part, triste = trist). Etcètera, etcètera, etcètera. En resum, és com pretendre buidar el mar Mediterrani amb una galleda (sense tenir en compte, a més, que per l'estret de Gibraltar hi va entrant aigua contínuament.

Balanç

L'enumeració de tots aquests inconvenients podria fer pensar una cosa que no és. En la pràctica, el maneig del programa és agradable, si s'assumeix que es tracta d'un programa d'ajuda i que els textos que genera requereixen ineludiblement la intervenció humana posterior. Que ningú es pensi, per tant, que un programa d'ajuda tradueix un producte acabat, llest per ser imprès i publicat.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.