La incidència de la terminologia en la traducció especialitzada

Franquesa, M. Ester
Quaderns Divulgatius, 12 1999

A Europa, com a la resta del món, el plurilingüisme és la regla i el monolingüisme, l'excepció. Les llengües, que són alhora un factor d'identitat i un instrument de comunicació, tenen condicions d'aparició, desenvolupament i difusió diferent i funcionen en uns espais de comunicació més o menys extensos. Les grans ciutats d'Europa acullen les llengües de la població immigrant i s'obren a les llengües dels turistes i sobretot a l'anglès, cada cop més present en certes activitats professionals. La tecnologia ha revolucionat els sistemes de propagació de la informació. El gran volum de documentació especialitzada que genera el progrés de la ciència i la tecnologia impregna les relacions professionals i comercials i, la informació que té cada cop un abast més universal, circula arreu del món a través de fronteres lingüístiques i culturals.
En aquesta societat nostra la traducció especialitzada juga un paper fonamental i creixent, i la terminologia hi té una vinculació molt estreta, perquè ens servim dels termes per construir els conceptes i aprendre'ls, per formalitzar i propagar el coneixement especialitzat en una llengua i transferir-lo a altres llengües. Els textos especialitzats tenen un alt component terminològic i l'especialització i la interdisciplinarietat que es dóna actualment a la nostra societat accentua els fenòmens de creació de neologia. La dificultat del procés de traducció augmenta amb el grau de tecnicisme dels textos, sobretot perquè generalment els traductors exerceixen la seva activitat en àrees d'especialitat diversos, i en unes condicions marcades pel poc temps i la pressa. Les qualitats de rigor i precisió que exigeix la traducció científica i tècnica demana disposar de recursos terminològics fiables. Aquesta necessitat de denominar els conceptes tècnics i científics ha fet créixer les activitats terminològiques, no sempre prou coordinades, que comporten sovint la duplicació d'esforços humans i econòmics.
Els professionals, quan tradueixen textos d'especialitat, necessiten saber si existeixen denominacions en català equivalents a formes d'origen extern, decidir entre diverses opcions disponibles i formular noves denominacions. La solució ve marcada sovint per la urgència i s'hi ha d'arribar sense l'estudi de les alternatives viables i el consens que la pot validar com a proposta definitiva. Així, neixen formes neològiques incontrolades i proliferen formes sinònimes innecessàries. Força neologismes es prenen directament de la llengua en què s'originen els objectes que es volen designar o els conceptes que cal definir, bàsicament l'anglès, convertida en llengua de comunicació internacional o el castellà, la nostra llengua veïna. Això provoca una certa perversió del codi lingüístic genuí i ens condueix al repte de trobar l'equilibri just i difícil entre la creativitat terminológica a partir dels propis recursos terminològics i l'acceptació dels manlleus d'altres llengües.
Per facilitar l'ús de la llengua en l'àmbit propi de la ciència i la tècnica, el TERMCAT ofereix des de la seva constitució -avui fa justament quinze anys (13 de maig de 1985)- als usuaris amb informació bibliogràfica, terminològica i metodològica, amb la resolució de dubtes terminològics concrets i amb l'estudi de propostes neològiques.
A la Biblioteca terminològica, que es difon a les pàgines web del TERMCAT, es pot consultar informació sobre les més de 700 obres i els productes que contenen terminologia en català, publicats des de l'any 1932 a partir dels seus autors o de l'àmbit temàtic principal de què tracten.
El Servei de Consultes Terminològiques del centre resol unes 12.000 consultes l'any, de les quals més del 20% provenen del col.lectiu de traductors. Aquest Servei de Consultes es complementa des de primers de març amb el Cercaterm, un servei per Internet que permet la consulta automatitzada dels termes i la seva definició en català i els equivalents en castellà, francès i anglès. El Cercaterm s'adreça sobretot als professionals que se serveixen de la terminologia o la tracten i que sovint duen a terme, de manera conscient o no, les tasques pròpies d'un terminòleg. Amb el Cercaterm es poden resoldre els dubtes automàticament, analitzar denominacions anàlogues i principis de formació de termes paral.lels, veure sèries terminològiques... , o es poden adreçar les consultes als terminòlegs del TERMCAT si cal una recerca més aprofundida, la resposta no és prou satisfactòria o es vol ampliar la informació.
Les noves propostes formulades pel Servei de Consultes o al llarg de l'elaboració d'un diccionari són sovint el primer pas per a la seva normalització per part de del Consell Supervisor, l'òrgan que, en el marc del TERMCAT, vetlla per la forma lingüística dels neologismes i la seva adequació a la normativa general de la llengua. El Consell Supervisor, integrat per membres del TERMCAT i per membres designats de l'Institut estudia els dossiers terminològics preparats amb la intervenció dels especialistes.
Hi ha qui considera la normalització terminològica com una transgressió de l'evolució natural de la llengua, però el cert és que la societat reclama sovint orientacions sobre les formes que s'han d'usar davant l'allau d'avenços tecnològics i científics. Les pautes compartides faciliten la comunicació i és justament la comunicació la finalitat última que es persegueix amb els processos de normalització i els processos de difusió de la terminologia disponible.
La terminologia normalitzada pel Consell Supervisor des de la seva creació fins a l'actualitat es pot consultar per Internet a la Neoloteca. Els més de 4.000 termes catalans són accessibles des dels índexs per llengües (català, castellà, francès, anglès, alemany i italià) i a partir dels àmbits temàtics en què s'estructura la informació.
L'activitat terminològica ha de facilitar la comunicació en una llengua i, òbviament també, l'intercanvi amb les altres llengües amb què té relació. El terminòleg ha d'interpretar el significat dels termes en els contextos més variats i ha d'aconseguir documentació dels llocs i les persones que li proporcionin pistes per a la solució de la seva recerca, amb el mínim temps i traient el màxim rendiment dels mitjans que té a l'abast. El terminòleg, de fet, contribueix a estalviar i economitzar el temps dels traductors i a fer uniformes les solucions terminològiques noves.
Ningú no dubta que, com deia en començar, la terminologia i la traducció s'entrellacen estretament, i tots sabem, en canvi, que traductors i terminòlegs són dos tipus de professionals que poden encara treballar també força més estretament i, si em permeteu l'expressió, amb més complicitat.
Els traductors actuen com a primers observadors de les necessitats de terminologia, especialment de les necessitats de creació de neologismes i, en una comunitat lingüística com la nostra, en són també un dels agents de difusió més important. Els traductors són, doncs, alhora observadors i propagadors de formes lingüístiques. La difusió de la terminologia és sovint en mans d'aquests professionals, per això considero que el seu paper en els usos especialitzats és important per a la llengua catalana. Més, si sabem com és de difícil de modificar els hàbits lèxics adquirits pels usuaris, com és de costós i complex de substituir un terme que ha estat implantat en l'ús. L'última paraula en matèria terminològica la tenen els usuaris i l'èxit o el fracàs de les formes terminològiques el dirà el temps. D'aquí ve la importància dels traductors de textos tècnics i científics, que de fet exerceixen d'intermediaris amb els especialistes.
En una ocasió com la d'avui, podríem perfilar un mecanisme per identificar les necessitats terminològiques reals ocasionades per les activitats de traducció científica i tècnica: determinar les àrees que no estan prou tractades terminològicament, les que requereixen un accentuat treball neològic, les que generen més textos d'especialitat que són traduïts en català. Així, es podria millorar el sistema de difusió de la terminologia disponible i abordar nous projectes terminològics que contribueixin a facilitar la traducció especialitzada. No estic parlant d'un estudi complex i llarg, de difícil aplicació, sinó de saber què necessita el sector de la traducció de manera que es puguin orientar les activitats terminològiques tenint en compte les múltiples situacions de comunicació científica i tècnica real.
Celebro, i agraeixo doncs, que en aquest seminari dedicat a la traducció, s'hagi volgut reservar un espai per a la terminologia, element clau de l'expressió tècnica i científica i un dels principals signes de la vitalitat d'una llengua.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.