Traduir Sylvia Plath o el pes de la paraula

Abelló, Montserrat
Quaderns Divulgatius, 12 1999

Quan vaig traduir Arbres d'hivern per als llibres del Mall, el l983, Sylvia Plath era una poeta gairebé desconeguda al nostre país, i també era molt poc el que hi havia traduït al castellà. Aleshores la poeta Mireia Mur havia començat la traducció d'Ariel que vam acabar plegades, però que, en tancar l'editorial no va ser publicada fins el l994 per Columna poc després que el poema per a tres veus Tres dones inclòs a Àrbres d'hivern fos posat en escena amb molt d'èxit per l'actriu Lluïsa Mallol, entusiasta i bona coneixedora d'aquesta poeta. També la lectura de tota la seva obra en especial els seus diaris, i la traducció al castellà amb la meva filla, Mireia Bofill, de Letters Home (Cartas a Mi Madre, Grijalbo l989) i més recentment, en submergir-m'hi en escriure i traduir els textos per la meva conferència dramatitzada Digueu-me el neu nom, sobre les poetes Sylvia Plath, Adrienne Rich i Anne Sexton inclosa a Cartografies del Desig, sota els auspicis i la participació, amb les altres companyes del Comitè d'Escriptores del Pen, de l'enyorada poeta i amiga M. Mercè Marçal, me l'ha anat fent cada vegada més pròxima.
Tot això em fa pensar que els traductors haurien de poder posar-se, una mica com fan els actors, dins la pell del personatge de qui tradueixen. Per a mi quant a Sylvia Plath això no m'ha estat difícil, ja que, en llegir-la per primera vegada, em vaig sentir molt propera a la seva manera d'entendre la poesia. Per fi trobava algú que creia en la força implícita de la paraula, en el seu so i qualitat intrínseca, en la identitat de cada una, no necessàriament lligada estrictament al nombre de síl.labes, sinó a la seva intensitat i durada, part indissoluble del seu significat profund, com ella mateixa ens ho diu en els seus diaris: "Fer poemes molt físics, en què el móns es plasmin en les meves paraules no en abstraccions ni pur enginy... on les paraules tinguin una aura de poder místic... dir-les en veu alta, fer-les irrefutables."
En començar a traduir Sylvia Plath, però, tot això no era més que una intuïció, fins aleshores només s'havien publicat algunes de les meves traduccions en prosa i encara que molt abans havia començat a traduir alguns poemes d'Auden, de MacNeice, de Stephen Spender, i d'altres, per a una possible antologia, entre ells alguns de Dylan Thomas (publicats per Cafè Central el l995) era la primera de poesia que m'encarregaven i tenia la sort que fos de Sylvia Plath, i Àrbres d'hivern i a l'Editorial El Mall.
En tenir el text al davant, de seguida em vaig adonar que, tot i la complexitat de la poesia de Sylvia Plath en buscar el significat profund de cada paraula, cenyint-me a cada una d'elles vers per vers, la labor se'm simplificava d'una manera extraordinària i a més de ser molt fidel al text aconseguia una cadència molt més semblant a l'original, que era el que em proposava. Ja que contràriament a altres opinions, bastant generalitzades, discrepo de les versions massa personals dels textos poètics sovint molt alabats però que, en certa manera traeixen els originals, coincidint amb això amb els meus estimats i enyorats Joan Oliver i Maria Àngels Anglada, autors de magnífiques traduccions, entre d'altres.
Tanmateix aquesta major facilitat en la traducció de poesia de l'anglès al català i del català a l'anglès, que aconseguia en conèixer bé totes dues llengües d'una manera gairebé inconscient, es deu també a la gran afinitat entre totes dues, sobretot des d'un punt de vista fonètic, tan important en la poesia, que enumeraré breument a continuació. Abans de proseguir, però, voldria remarcar que tot això són dades que he anat acumulant a posteriori i que no han fet més que corroborar el que ja intuïa, perquè com amb tot traduir s'aprèn traduint, com escriure s'aprèn escrivint. És desprès que podem polir i saber el perquè de si anem equivocats o no.
Així encara que el català té 20 fonemes consonàntics i l'anglès 24 i només en tingui l7 d'iguals, si pensem en les seves variants podem dir que els tenim gairebé tots.
Quant a les vocals l'anglès en té 12 i el català 8 però de les que li manquen n'hi apareixen també algunes, si les que tenim les pronuncien amb més o menys èmfasis o segons les consonants que la precedeixen o segueixen. Considerem també la tendència de totes les vocals angleses de debilitar-se després d'una síl.laba tònica i convertir-se en una vocal neutra o en una /i/ àtona, cosa que també passa amb /a/ i /e/ àtones en català que esdevenen una vocal neutra i la /o/ que es converteix en /u/. A més la vocal en anglès arriba a desaparèixer en síl.labes post-tòniques, com a picture, figure, etc., i fins i tot en paraules acabades amb el so de n o l que es tornen sil.làbiques: imitation, impossible .
Altres trets similars són la pèrdua de la /r/ final com en doctor, doctor, una gran riquesa de paraules monosíl.labes, tea, te, pea, pi, d'acabades en consonant cap, cap, test, test, bank,banc etc. algunes d'homònimes i d'altres homogènies com: cushion, coixí, pork, porc. A més d'una pronuncia més relaxada que fa que la divisió sil.làbica sigui menys marcada i dona un ritme a la frase més semblat ex.: Vine amb mi. Come with me.
Un altre tret important que en facilita la traducció és, com ja hem dit, el gran nombre de paraules monosíl.labes que tenen, i també el fet de posseir moltes paraules homogènies que sempre que sigui possible intento de fer servir.
Com a exemple del que he anat dient he triat a l'atzar el poema de Winter Trees, Àrbres d'hivern de Sylvia Plath THE COURAGE OF SHUTTING UP. EL CORATGE DE CALLAR., del qual n'examinarem la primera estrofa.
Ja en el títol veiem la similitud de sons de les síl.labes tòniques i de les paraules homogènies i el debilitament de les post tòniques que li donen un ritme similar i el mateix nombre de sil.labes. Si n'hagués fet una traducció més lliure o versió hauria pogut posar per ex. LA VALENTIA D'EMMUDIR, prou vàlida en català però molt menys fidel quan a sons i ritme.
The courage of the shut mouth in spite of artillery
El coratge de la boca closa malgrat l'artilleria
Hi trobem dos sons tònics idèntics i d'altres similars com les is d'artilleria i paraules homogènies)
The line pink and quiet a worm basking
La ratlla rosa i quieta un cuc asolellant.se
(Hi ha la paraula homogènia quieta i la a llarga d'assolellant-se com a basking i el monosil.lab cuc, a més la i de rosa fa sinalefa repetint l'assonància de pink i quiet.
There are black discs behind it , the discs of outrage
Hi ha discs negres al darrera, els discs de l'ultratge
(Aquí tenim dues paraules homogènies unes idèntiques i les altres gairebé i les assonàncies en anglès entre discs i it, i en català entre negre i darrera
And the outrage of a sky the lined brain of it
i l'ultratge d'un cel, el del seu cervell folrat
(Hi ha la paraula homogènia que apareix en l 'assonància en anglès entre outrage i brain i en catala entre ultratge i folrat i tmbé entre seu i cervell i uns al.literació amb grups consonàntics amb r que suggereix estridència i enuig)
The discs revolve they ask to be heard
Els discs giren demanen que se'ls escolti
(La similitud de sons aquí es troba entre les sil.labes tòniques de discs i ask de l'anglès i disc i demanen del català?
També en aquest altre poema de Sylvia Plath : MARY'S SONG, LA CANÇÓ DE MARIA, en la primera estrofa hi trobem d'altres trets fonètics similars, com l'abundància de monosíl.labs i de paraules onomatopeiques i al.literacions, fins i tot més en català:
The Sunday lamb cracks in its fat
El xai del diumenge cruix en el seu greix

the fat
el greix
sacrifices its opacity
sacrifica la seva opacitat
Així, com ja hem assenyalat abans, en traduir no tan sols el significat,sinó en el possible la cadència i el so, ens acostem molt més a la força de l'original, com en aquest poema de Sylvia Plath, MARY'S SONG, que acabo de citar i que vos llegiré, on a l'autora, com en molts dels seus poemes, un fet tan senzill, com el rostit del diumenge li suggereix imatges vivíssimes i trascendents sobre els jueus, l'anyell de deu i la crueltat del món.
Crec que a Sylvia Plath li dec haver-me adonat de tot el que he anat explicant, i m`ha servit molt en les nombroses traduccions de poesia que he fet després, especialment amb les 20 poetes de parla anglesa del segle XX de la meva antologia Cares a la finestra (Editorial Ausa, 1993), ja que això ha facilitat que pogués aconseguir, en el possible, el timbre característic i diferent de la veu de cada una.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.