Traduir per a la televisió: repte o submissió?

Creus, Jaume
Quaderns Divulgatius, 12 1999

El 1983, quan es van iniciar les emissions regulars a TV3, es va plantejar el model de televisió per a Catalunya. S'obrien portes de noves feines als especialistes en llengua i literatura catalanes, i sobretot als professionals de la traducció. Per als que hi vam ser des del principi, a més a més, representava un model que s'havia de fer realitat: una exigència de qualitat en general. Els continguts anaven vehiculats per una llengua, que encara estava molt lluny de ser del tot normalitzada, amb els parlants no avesats als registres col.loquials que suposa indefugiblement la traducció per al doblatge de pel.lícules de tota mena. I, encara menys, avesada a l'adaptació dels guions de les sèries còmiques, que exigien uns recursos còmics del català amb pocs referents populars.
La competitivitat que va suposar la presentació en societat de les televisions privades no va elevar el llistó de qualitat, sinó que el va situar a l'extrem de la grolleria i de la vacuïtat. Puc afirmar que, almenys en els primers passos de TV3, la idea de qualitat va presidir la secció de producció aliena a què estàvem adscrits els lingüistes. Constantment es revisaven i es discutien els usos de la llengua i la possibilitat d'aplicació, cosa que va permetre en bona part superar el repte. La diàspora de la majoria de lingüistes cap als estudis de doblatge, en comptes de continuar treballant al nou edifici de TV3, ho va estroncar definitivament. Així, avui encara és un repte la traducció de documentals, la responsabilitat de la qual no és només dels traductors sinó també dels diferents organismes que poden propiciar la posada al dia dels termes científics, onomàstics, geogràfics, etc.
Entrant en el capítol de submissions hi ha el fet que, si el traductor vol feina, haurà de cobrar per sota dels preus més o menys estipulats de fa anys; ja no es cobra plus d'urgència; s'està sotmès al pacte de la por que representa l'etiqueta de l'homologació, de la qual el traductor es pots veure apartat per motius no sempre referits a la qualitat de la seva feina. Cal afegir, encara, l'autocensura a què obliga TV3 en el terreny de les paraules gruixudes, els renecs, i els termes sexuals, cosa que desvirtua el to que han volgut donar guionista i director a la pel.lícula.
Traduir per a la televisió al principi era un magnífic repte ben pagat, però ara és una submissió al temps, a les imposicions econòmiques, i fins i tot, en determinades situacions, a una subtil coacció. En aquestes paraules no hi ha voluntat de desanimar, sinó una seriosa preocupació per la dignitat que encara no tenen els traductors i traductores que treballen per a les televisions, tot i ser imprescindibles, perquè són la pedra angular del plat fred del doblatge.