Literatura i ciència: un acostament

Formalització matemàtica de les concordances fraseològiques d'un text: determinació d'autories en la literatura catalana del segle XV

Guia, Josep

Quaderns Divulgatius, 14 2000

L'estilometria, en tant que disciplina científica que s'ocupa de mesurar l'estil d'obres escrites, és una especialitat en formació expansió. Martí de Riquer subratlla com a característics del Tirant lo Blanc determinats recursos expressius, que tanmateix també sovintegen, amb idèntica funció, en tota l'obra de Joan Roís de Corella. L'estilometria basada només en criteris formals té una certa limitació quant a la caracterització d'estils i la subsegüent determinació d'autories, ja que aquests criteris no són prou discriminadors. Així mateix, si per a l'estudi estilomètric elegírem com a "segments textuals bàsics" les unitats fraseològiques, m'atrevesc a conjecturar que el resultat tampoc no seria del tot satisfactori, ja que les unitats fraseològiques, com les lèxiques, estan fixades i codificades en la llengua i poden ser de coneixement i ús general.
La meva proposta consisteix a prendre en consideració les unitats fraseològiques generalitzades, és a dir, un fragment de text que presenta determinats termes dotats de contingut semàntic (paraules clau) i que es troba repetit, en el corpus analitzat o fora d'ell, amb una certa estabilitat i amb una significació discursiva anàloga en les diverses recurrències, sense que la repetició comporti necessàriament fixació. L'estudi del fràsic d'un autor o d'una oba té sentit per ell mateix, amb independència de les aplicacions a la lingüística contrastiva i a la literatura comparada. Aquestes aplicacions, una vegada repertoriat, ordenat i classifciat el fràsic de dos corpora, poden portar a resultats espectaculars, en contrastar-los i descobrir, així, la possible relació existent entre ells, ara d'identificació d'autoria (si els corpora són coetanis), ara de dependència d'autoria (si el corpus és posterior a l'altre), ara d'establiment del fet que una determinada obra és traducció. Aquest vast programa investigador a desenvolupar es troba en procés de formalització teòrica, alhora que ja ha proporcionat alguns resultats, presentats encara com a hipòtesis, que han estat rebuts amb expectació i interès per estudiosos lliures de prejudicis.
L'estilometria de base fraseològica segueix el mètode inductiu, a partir de l'experiència concreta obtinguda en la recerca de concordances fràsiques en obres de la literatura catalana del segle XV. No s'havia fet el constrast lingüístic entre Lo Cartoixà --una obra densa i d'estudi, apropiada per a clergues i teòlegs-- i Tirant lo Blanc (1490), la versió divulgativa de la Vita Christi valenciana (1497), i l'Espill (1531). Corella devia dur entre mans la traducció de la Vita Christi durant molt anys i en va fer un taller d'assaig de solucions expressives. De fet, sense l'esforç de creació lèxica i fràsica dels quatre volums de Lo Cartoixà, que començaren a ser editats a les acaballes de la vida de Corella, no existirien aquestes altres obres, com les coneixem avui.
Tota l'anàlisi textual s'hauria de completar amb l'aportació de dades contextuals concordants amb la hipòtesi formulada. Aquest aspecte, sovint negligit des d'una determinada concepció de la història de la literatura, també forma part de la investigació en curs, a partir de la interpretació de Joan Fuster que Corella podia haver estat condemanat al silenci per la Inquisició. Presumptament condemnat, doncs, bé devia buscar Corella la manera de publicar el que escrivia, encara que fos sota noms d'uns autors ficticis, ja difunts, que ningú no havia conegut en vida com a escriptors. Trobe concordants dades d'arxiu amb la meva hipòtesi, en el sentit que diverses obres de Corella, reutilitzades al Tirant lo Blanc foren escrites després de la mort de Martorell (1465). En conclusió, no és irrealitzable la caracterització de l'estil ni la pretensió de coneixement de la veritat sobre els enigmes literaris de la València de la fi del segle XV, que estrenava alhora la impremta i la Inquisició.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.