Literatura i ciència: un acostament. Vladimir Nabokov: l'alada lleugeresa del detall precís

Llobera, Miquel
Quaderns Divulgatius, 14 2000

La doble passió per la literatura i pels lepidòpters va acompanyar Nabokov tota la vida. Encara que en menor grau, també tenia una gran passió pels escacs. La formació de Nabokov s'inicia amb els llibres i els herbaris que havia estudiat la seva àvia. A Speak, Memory, cita llibres de ciències naturals de diferents èpoques, però el que el fascinen són els que tracten sobre papallones, falenes i arnes. En aquestes memòries afirma que als set anys ja podia distingir i classificar algunes de les papallones que trobava; als nou anys ja tenia un bon domini dels lepidòpters europeus.
Les papallones el fascinaven en un primer nivell sensorial. N'observava els canvis i l'escriptor en treia una altra lliçó: l'estrany, la forma delirant, són producte de la naturalesa, i el literat no pot ser menys creatiu. La raó d'existir, com a artista, quedaria eliminada si no fos capaç de fer front a aquest repte, ja que "l'escriptor ha d'estudiar amb cura els treballs dels seus rivals, incloent-hi el Suprem". L'agudesa d'observació li permetia reivindicar que els detalls són importants a l'hora d'escriure. Nabokov té una visió empiricista de la realitat, que defineix com "una acumulació gradual d'informació". Aquesta postura fa del tot impossible una proposició generalista i es mostra escèptic a qualsevol teoria que vulgui donar una explicació global de com està organitzada la realitat. En un moment en què les explicacions moleculars començaven a tenir pes en la recerca biològica, ell es mantenia, en la seva feina científica, en els nivells anatòmics, histològics i fisiològics. D'aquí provenen les imprecacions reiterades en molts dels seus llibres a les teories de Freud.
D'altra banda, el tema dels escacs és troba a The Defence, on el personatge principal és un desgraciat gran mestre d'escacs; a la novel.la The real life of Sebastian Knight és clara l'al.lusió del nom del personatge principal al cavall, el cognom de la seva amiga és Bishop --és a dir, alfil en anglès-- i l'ésser abandonat per Nina --la dama-- mor poc temps després a St. Damier. Globalment, la novel.la Lolita, pot ser vista com un joc d'escacs on la dama mor per deixar que un peó, liderat pel rei blanc, es converteixi en la nova dama, i on el que juga amb els negres, Clare Quilty, prepara una sèrie de moviments que permeten prendre la dama al seu rival. Tot acaba en un cruent escac al rei negre, enrocat en el Pavor Manor. És evident, però, que els dos rivals acaben dipositats al fons de la caixa.
Els detalls originals, juntament amb una recerca per la paraula exacta, i alhora evocativa, impulsaven Nabokov a construir una textura literària que podia mantenir-se per si mateixa. La dualitat de visió entre l'escriptor literari i el científic creava una tensió necessària per poder desenvolupar tot el seu potencial creatiu. La síntesi més exacta la fa el mateix autor quan afirma "el científic veu el que passa en un punt de l'espai; el poeta ho sent en un punt del temps."

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.