Paraules magribines, identitats plurals: Imaginari i creació al Marroc. Interrogants i obertures

Affaya, Noureddine
Quaderns Divulgatius, 15 2000

¿Fins a quin punt el creador marroquí ha pogut assumir els seus temps passats i presents? ¿Per què la modernitat, que és l'encarnació renovada de les llums, s'ha topat i es topa encara amb una resistència simbòlica i institucional? El Marroc com a qüestió d'art s'ha trobat i encara es troba emmarcat en el si d'una estructura intel.lectual que privilegia la repetició i la reproducció. Si bé els mitjans d'expressió artística són rics i variats en els ambients artesans i populars, la literatura oficial ha patit una veritable manca d'imaginació i de ficció. Però cal plantejar la qüestió de la distinció entre l'artista i l'artesà, entre l'estètica i l'utilitzari, entre el plaer i el treball.
La qüestió de l'art i de la creació al Marroc s'imposa en els camps de la reflexió. Perquè si la cultura sàvia i les seves formes artístiques, o més aviat literàries, només ha produït, generalment, mandarins sense alè creador específic, i si les diferents formes de l'artesanat només privilegien la imaginació reproductora, implica que hi havia i que hi ha encara un veritable problema inherent a les formes de pensament que ha conegut la cultura marroquina.
La majoria d'autors redacten les obres com els que els han precedit, els homes de lletres formulen les obres literàries de la mateixa manera que les que han heretat. Sovint la imaginació s'acontenta amb l'estatus de la reproducció sense permetre que s'exterioritzin els impulsos creadors, aleshores esdevé necessari fer una veritable arqueologia del nostre imaginari i de qüestionar-se sobre el nivell de ficció dels nostres poemes, les nostres novel.les les nostres pel.lícules... per veure fins a quin punt el creador marroquí ha pogut fer treballar el seu patrimoni cultural, i el seu imaginari, en els modes moderns de la narració. L'escriptura de la història, el relat en els contes, el pes de la historicitat, la conservació de l'ortodòxia, l'elogi de la repetició... són aspectes que han caracteritzat la cultura sàvia marroquina i que continuen manifestant-se en diferents àmbits de la pràctica cultural.
Malgrat totes les tendències retrògrades que prediquen la prohibició de l'art i la limitació restrictiva de la raó, la imaginació creadora es veu empesa a manifestar, cada vegada, la seva vivacitat i la capacitat d'obrir-se a nous horitzons en els camps del pensament i de l'art. Davant el pes terriblement feixuc de la historicitat i la tradició, ja siguin des del opunt de vista politicocultural o social, i davant els diferents entredits que posen traves a l'acte imaginatiu, que és fonamentalment un acte de llibertat, l'intel.lectual marroquí, ja sigui productor --o reproductor-- d'idees, o creador d'imatges i de formes, ha de donar més consistència als seus textos i més alè creador a les seves obres, per tal que aquesta "pàtria estètica" engendri una veritable cultura de la vida, arrelada en el temps i l'espai.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.