Paraules magribines, identitats plurals: La memòria i el manifest

Al Koni, Ibrahim
Quaderns Divulgatius, 15 2000

Tot el secret es troba en la memòria, perquè només vivim de memòria i morim en perdre-la. Només amb l'ajut de la memòria s'acabaran reconciliant els vells enemics i s'acabaran unint l'ahir, l'avui i el demà. Amb l'ajut de la memòria tindrà lloc el miracle i quedarà saldat el cruel desgavell. Dins la memòria viu l'herència que ens permet ressuscitat torrnant-nos la història que crèiem perduda per sempre en la inflexibilitat del temps. Per damunt de la memòria del desert bufa una tempesta més poderosa que els vents de la cabila, capaç de fer trontollar els fonaments de l'ànima d'una nació, d'ofegar un manifest dins el pit, d'emmudir les veus i les cançons als llavis, capaç d'obligar molts ritus a cedir sota els atacs i tants poderosos a deixer el seu lloc, per pura vergonya o desesperació, abandonant el tron i obrint camí a nous senyors duts per l'huracà. El poeta ha d'utilitzar el tresor de la llengua per dir allò que la llengua ha oblidat. Com a guardià del llegat de l'existència, el poeta ha de recórrer al manifest per transmetre als fills d'aquesta existència el llegat ocult dins tot missatge. Així doncs, el manifest acaba sent el missatger, el portador del missatge. La història ens ensenya que la supervivència del fills del missatge depèn de la permanència del missatge i del manifest que oculta aquest missatge. Per tot plegat el destí ha acabat condemnant aquelles tribus que havien comès traïció en deixar que es perdés el llegat de la memòria, quan oblidaren no sols que resideix en el manifest, sinó que existeix gràcies a ell.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.