Presentació

Boada, Irene
Quaderns Divulgatius, 24: XI Seminari sobre la Traducció a Catalunya juny del 2004

Aquesta XI edició del Seminari sobre la Traducció a Catalunya que, un any més, va organitzar l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, va gaudir d’una alta participació.
Amb el títol «La traducció en el cinema i el doblatge», aquesta jornada, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 10 de maig de 2003, va tenir un gran èxit, especialment entre el públic jove. La traducció en el cinema és un dels temes que genera més interès entre les noves generacions de traductors per la proximitat cultural que tenen amb el cinema que, sovint, és superior a la que tenen amb la lectura.
Una vegada més, vam tenir el privilegi de comptar amb grans especialistes sobre la matèria que ens van obrir nous camins i també ens van formular noves preguntes, en aquest cas en el coneixement de la traducció audiovisual. Els ponents van dissertar sobre diferents tipus de
dificultats que sorgeixen quan relacionem íntimament dues cultures. Laura Santamaria es va referir a la traducció de les referències i els contextos culturals i les identitats socials i personals. Natàlia Izard va parlar sobre la importància de la versemblança en la traducció. La transposició de la ironia, tan diferent en els diversos contextos lingüístics i culturals va ser tractada per Patrick Zabalbeascoa. Mentre que Montse Corrius es va referir al cas de les terceres llengües. L’advocat Mario
Sepúlveda es va referir a l’important aspecte dels drets dels traductors, va assenyalar la urgència que tenim de crear un espai social més digne per al traductor i va reivindicar els seus drets com a autors. El seminari
va tractar sobre aspectes tècnics de la traducció però també s’hi va qüestionar el doblatge en si. Rosa Agost va reflexionar sobre els orígens d’aquesta gran tradició nostra que és el doblatge cinematogràfic. Ens
demanava que no oblidem que, després de la terrorífica censura que vam patir durant el franquisme, el doblatge va continuar existint com a arma de poder i de control durant la transició. Segons Agost, el doblatge amaga la manipulació, el control que s’exerceix sobre l’original. Potser els catalans hem tornat a caure en el parany de seguidisme respecte a la cultura majoritària de l’Estat i, sense pensar-ho gaire, hem reproduït aquest sistema que, inevitablement, modifica l’original i ens l’allunya. Possiblement calgui un debat obert en aquestes línies per replantejar-nos l’ús majoritari, gairebé exclusiu en alguns àmbits, del doblatge al nostre país i la necessitat que tenim de recuperar l’original. Però això ja serà
en una altra ocasió.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.