Memòria mítica

Foguet , Francesc
Quaderns Divulgatius, 25: Premis de la Crítica de l'AELC 2004 novembre del 2004
 

El teatre és acció, consciència, via d'accés i especulació oberta sobre la realitat, però també penetra tots els sentits del lector i es converteix en un art de la interpretació. L'escriptura teatral explora imperfectament les fronteres materials i les versions donades de la història per revelar-ne, mitjançant una mirada simbòlica, els territoris opacs, les veritats doloroses, els tabús inqüestionats. La dramatúrgia de Manuel Molins pot definir-se, en aquest sentit, com una recerca constant de les possibilitats expressives de la paraula dramàtica per a evocar la memòria i per a eixamplar els límits de la llibertat a través, respectivament, del mite i del coneixement.

Elisa gira al voltant de Jaume, un personatge inspirat en la figura poètica de Jaime Gil de Biedma, que simbolitza la reacció, en clau de rebel·lió familiar, dels fills de la burgesia empresarial catalana, còmplice de la corrupció del règim franquista. Com en un joc de nines russes, en aquesta trama principal, hi conflueix la parella formada per Elisa i Àngel, representants dels sectors obrers indígenes o immigrants que, aliens a la retòrica del poder, però no a la del valor de les coses, malden per sobreviure instintivament a unes condicions adverses.

El contrast interclassista defineix les relacions entre els personatges. Jaume neix en el si d'una família adinerada i abraça la lluita antifranquista com una aventura personal, redemptora. En canvi, Elisa i Àngel pertanyen al proletariat urbà, sotmès a l'oligopoli i a la repressió ideològica de la dictadura. La relació entre tots tres personatges adquireix una dimensió històrica i simbòlica. Històricament, té lloc en un temps en què els més desvalguts miren de resistir l’opressió dels més forts, mentre que els poderosos –ovelles negres a banda– es beneficien de la feblesa de la classe obrera i continuen gaudint dels privilegis de sempre. Simbòlicament, es concreta en un discurs ètic, filosòfic i sociològic, impregnat de referents literaris i artístics (de Puccini a Prévert), sobre el xoc interclassista, que es caracteritza per l’egoisme de la classe dirigent i les aspiracions mimètiques de la classe oprimida. La malaltia n'és la metàfora.

L'acció s'ambienta a Barcelona durant tres segments temporals d'un mateix cicle històric, el 1948/1950, el 1962 i el 1992. Molins hi ha projectat la biografia de Gil de Biedma, el fenomen politicocultural de la immigració o, entre altres aspectes, la reflexió metafòrica sobre les malalties socials. El contínuum narratiu, relat de relats, s'adscriu a un espai mental que permet de viatjar del present al passat i viceversa. La complexitat de la trama juga amb la deliberada alternança o superposició d'estrats espaciotemporals, sense cap identificació concreta ni cap cronologia lineal.

La figura de Jaume, impulsora del relat i invocadora dels espectres del passat, convoca un espai i un temps mítics, els de la memòria. Lluny d'un realisme engavanyador i molt més a prop d'un lirisme expansiu, la indefinició de les coordenades espacials i temporals parteix d'una «convenció radical» que posa la versemblança entre les cordes i obliga el lector a trencar la linealitat, a acceptar el joc d'anacronismes i a participar en el relat com a interlocutor privilegiat.

Les dificultats de conciliar els temps mític i l'històric i també d'amalgamar el registre realista i el líric es veuen compensades per la gosadia d'afrontar-se a un període que necessitava –necessita, encara– un tractament dramàtic: el dels darrers quaranta anys de la història catalana. De manera desacomplexada, crítica i vitalista, Molins delimita algunes de les forces socials que hi participaren, n'invoca els protagonistes i n'insinua algunes de les perversions. Amb la metàfora de la malaltia com a símbol, Elisa s'encara a la «cerimònia històrica» des d'una posició estètica i ideològica que situa la paraula acció –i les idees que se'n deriven– en el terreny extraordinàriament creatiu de la memòria mítica.

(Article publicat a Caràcters, núm. 28, juny 2004)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.