Presentació: Uns premis prestigiosos i consolidats

Isern, Joan Josep
Quaderns Divulgatius, 28: Premis de la Crítica de l'AELC 2005

 

Un any més l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana aplega en un volum monogràfic una selecció de comentaris crítics publicats a la premsa i a les revistes especialitzades referents als llibres editats al llarg de 2004 que han merescut alguns dels Premis de la Crítica en els quals l’Associació té relació, ja sigui com a organitzadora i inspiradora única, cas dels Cavall Verd i dels Escriptors Valencians, o bé en cooperació amb alguna altra entitat, com és el cas dels Premis de la Crítica Catalana. Uns premis, aquests darrers, que s’inscriuen en el marc dels que, des de fa justament cinquanta anys, concedeix l’Asociación Española de Críticos Literarios a les millors obres publicades l’any anterior en les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol.
Se’n parla molt, dels premis literaris. I val a dir que no sempre en termes elogiosos. La mitjana que tenim en el nostre àmbit lingüístic de quasi quatre convocatòries de premis per dia ha estat prou comentada perquè ara vulguem afegir-hi més llenya al foc. O més arguments per al debat. D’una banda és evident que de la quantitat no sempre, necessàriament, se’n deriva la qualitat. Reforçant aquesta banda de la discussió es poden argumentar els casos d’autors amb una carrera llarga i prestigiosa que no han freqüentat mai, o ben poques vegades, la sempre atzarosa –en els dos sentits del mot– experiència dels premis. Des de l’altra banda del mirall, però, es pot argumentar també que el país no té encara prou consolidades vies per donar a conèixer les obres que es van produint. Sobretot en el cas de l’obra dels més joves. No és aquest el lloc ni el moment per entrar a analitzar la transparència, o no, dels premis. Sobretot dels més importants en dotació i influència mediàtica. Però, en tot cas, a propòsit de l’etern debat sobre si hi ha sobreabundància de premis i si, a més a més, tenen alguna utilitat el que se m’acut de dir és que, fins al moment present, no se sap de cap certamen que hagi hagut de tancar portes per manca de concursants.
Enmig d’aquest debat que no presenta indicis de solució, si més no a curt termini, el que mai es posa en dubte és la idoneïtat dels premis a obra publicada; és a dir, els coneguts com a «premis de la crítica». Uns premis als quals ningú no ha de presentar candidatura sinó que es deixen en les mans expertes de les persones que al llarg de l’any tenen una dedicació especial a la presa de temperatura de la realitat i a l’anàlisi de la producció que es va generant dia rere dia: els crítics. Són premis que, en la majoria dels casos, l’única dotació que aporten al llibre i a l’autor distingits és en termes de prestigi.
Entrant en els premis que convoca l’AELC val la pena fixar-se en la cronologia dels premis Cavall Verd, centrats en la poesia a través de les modalitats de creació i de traducció, que s’inicia l’any 1984 i arriba fins a l’edició d’enguany, amb uns merescuts reconeixements a Margarita Ballester i a Narcís Comadira, i amb una trajectòria en la qual trobem noms tan indiscutibles com Joan Perucho, Vicent Andrés Estellès, Miquel Martí i Pol, Marià Manent, Joan Vinyoli, Marià Villangómez o Miquel Bauçà, entre molts altres.
Una mica més joves són els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, que van celebrar el 1991 la seva edició inaugural, i que es despleguen en diverses modalitats que amb el temps han anat variant lleugerament: poesia, narrativa, assaig i teatre. Escorcollant en el seu palmarès es pot fer una radiografia força precisa dels punts cardinals al voltant dels quals s’ha anat descabdellant la producció literària en el País Valencià, amb noms destacats com Joan Fuster, Enric Sòria, Joan F. Mira o Josep Ballester i fins arribar als noms guardonats enguany d’Esperança Camps, Joan Navarro, Emili Piera i Roberto García.
Per la seva banda, els Premis de la Crítica Catalana, a obres de narrativa i poesia, es concedeixen de manera regular des de 1977 tot i que en anys anteriors s’havien atorgat de manera esporàdica a autors com Blai Bonet, Salvador Espriu o Llorenç Villalonga. Són uns premis consolidats i prestigiosos que, a més a més, tenen un notable ressò arreu de l’Estat i en els quals, des de fa quatre convocatòries, s’involucra de manera molt especial la Secció de Crítica Literària de l’Associació. En l’edició d’enguany s’han distingit dos noms que necessiten ben poca presentació: Jordi Pàmias i Jaume Cabré.
Per tot plegat valorem com un bon hàbit aquest de publicar cada any el llibre resum que ara teniu a les mans. Ve a ser com l’acta notarial d’unes obres de qualitat reconeguda que entre tots plegats convertim en referent. Que sigui per molts anys.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.