Llegir és un gust sense contradiccions (sobre 'Entre dues espases', de Margarita Ballester)

Mesquida, Biel
Quaderns Divulgatius, 28: Premis de la Crítica de l'AELC 2005

 

M’envolten com a feres amables, em criden des de les cobertes, des dels noms dels autors: són aquests llibres que m’acompanyaran aquesta Pasqua amb el perfum de les fressèlies, la calidesa dels dies i el glop groc de la primavera. Entre dues espases (Jardins de Samarcanda) és un poemari esplèndid, complex i engrescador de Margarita Ballester. El títol prové d’uns versos de Gumersind Gomila: «que encara ara el meu cor, com indecís / entre dues espases», on ja es veu a les totes el trencament entre vida i escriptura, realitat i desig, vida i mort, eros i thanatos –tot molt cernudià, molt clàssic. Molt una valenta dona que esculpeix els versos en la plana de roca amb una polifonia dimensional, constructiva, que t’atrapa, et sacseja, et duu allà on no vols anar, et mostra els encontorns de la ferida i t’organitza un viatge per les profunditats de l’abisme («Veritat espinosa / sense cap més paraula que enlluerni els sentits / mati de juny, només la rosa»). La Ballester fila amb paraules caçades al vol de la lectura, de la contemplació, del somnieig i del deliri més fosc. No hi ha greix retòric en els seus poemes i les músiques s’obren en un ventall de composicions on pots triar segons el teu estat d’ànim. Llibre per acompanyar les hores baixes del canvi d’estacions, el temps cruel que ens ataca arreu, els fracassos del desig i la solitud de tot temps. Llibre per rellegir com qui retroba nous punts de vista en el paisatge que coneixia de tota la vida. La Ballester és un fester d’incitacions, de remoreigs, de vou-veri-vous dit amb la força d’una lluitadora per la vida fèrtil de les paraules. Escoltau: «Cinètica IV. Quan reculls la mirada de la servitud a casa pròpia [terra, infants, germans] tota la indignació del temps et sobreviu i espanta el mínim de bondat que quedava en les hores: no hi ha llibre d’hores que valgui per invocar misericòrdia: cruel, amarga l’herba. Ningú no s’aproxima. Posar-hi data és totalment inútil.» Llibre inacabable, savi, ple de vocatius que es dirigeixen al Lector amb la força d’un llenguatge sever i ric, just i exacte com els ritmes domèstics d’una dona revoltada.

(Article publicat al Diario de Mallorca, el 25 de març del 2005)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.