Retrat d'un falangista

Balaguer, Enric
Quaderns Divulgatius, 30: Premis de la Crítica de l'AELC 2006

Passen els anys, vénen generacions noves i novel·lar la Guerra Civil segueix sent una activitat predilecta dels escriptors. Quan semblava que sobre el temps en què la gent deia «Salut» i no «Adéu» estava tot dit, arriben autors com Manuel Rivas, Javier Cercas o J. Anton Baulenas (per posar alguns exemples) i obrin noves perspectives sobre l’assumpte.

El novel·lista alacantí Joaquim G. Caturla ha publicat L’home de l’estació (Premi Blai Bellver de Narrativa) en l’editorial Bromera. Es tracta de la història de dos personatges, pare i filla, en el seu procés continuat de divergència, a despit dels anys i dels esforços d’ella per reconciliar-se. Ell és un falangista convicte, ella s’enamora d’un company mestre, militant d’esquerres. Això els distanciarà de forma inevitable. Ara, ell és a punt de morir en una residència i ella fa el viatge, des de Madrid a Alacant, per a acomiadar-se’n.

Tota l’obra és –en un paral·lelisme contrastiu molt eficaç– la reconstrucció de les estampes vitals dels dos personatges. La vida d’ell ha estat un seguit d’avatars marcats per l’ambició i la cobdícia. Ella, per contra, és una dona sensible, tenaç, generosa. La seua figura, així com la de sa mare, té el perfil atractiu, silent, amb una harmonia i una bellesa més insinuada que descrita.

La novel·la fa servir una rigorosa documentació de l’època. I fa submergir-nos en l’Alacant bèl·lic, una ciutat estratègica per als falangistes i, després, profundament amarga per als republicans. Amb l’Stanbroock, l’últim vaixell que portarà republicans a Algèria, els milers i milers de republicans caigueren en mans de les tropes franquistes. Abans els quintacolumnistes, com el protagonista de la novel·la, enviaren gent (entre ells Serrano Suñer) a l’estranger a través del consolat d’Argentina, celebraven misses clandestines i tenien una xarxa d’informadors que varen, segurament, provocar el bombardeig del mercat on moriren 300 persones.

Però si la novel·la és una reconstrucció històrica molt aconseguida, la força de L’home de l’estació està en la peripècia de dos personatges centrals, allunyats, no només per unes idees, sinó per una visió del món i una sensibilitat diferents.

Quan tot apuntava envers una reconciliació final entre el pare i la filla, el descobriment per part d’ella d’un assassinat –del qual ell ha estat un instigador– canviarà les coses. Ella se n’anirà abans del funeral. No hi haurà reconciliació entre la filla i el pare, perquè el perdó –per no convertir la veritat en un tic inútil– necessita que l’altre assumesca la part de culpa corresponent.

L’home de l’estació és la millor novel·la sobre la Guerra Civil a la ciutat d’Alacant i un espècimen ben valuós del gènere. Una ficció construïda des d’una sensibilitat, una tendresa i una professionalitat admirables.

Levante, Posdata, 17 de febrer de 2006.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.